MADRID, 12 d'abril (EUROPA PRESS)
Amb l'assalt al barri bagdadita de Ciutat Sadr, les forces militars iraquianes s'enfronten al seu desafiament més important en mesos: demostrar la seva capacitat per respondre als atacs de la insurgència als punts més perillosos de l'Iraq on es troben destinats, molt per davant de les línies nord-americanes.
De moment, i segons va informar el president Bush dijous, el procés de retirada de tropes nord-americanes es veurà suspès a partir de juliol. Tot i això, tot i que l'assistència dels EUA seguirà més o menys garantida, és l'exèrcit iraquià qui assumeix les posicions més conflictives i arriscades. I els dubtes expressats per l'exèrcit nord-americà sobre la capacitat militar dels soldats iraquians han provocat més d'un conflicte entre Washington i l'executiu encapçalat pel primer ministre Nuri al-Maliki.
Les files iraquianes, afectades per l'escassetat d'oficials experimentats, solen enfrontar-se a les milícies del clergue Moqtada al-Sadr sense la capacitat operativa o estratègica necessàries per combatre contra un enemic atrinxerat, esmunyedís, amb índexs cada vegada més elevats de suport popular i armat amb coets, granades i rifles automàtics. La seva estratègia està determinada pel mateix govern iraquià, sota un decret que impedeix a les forces nord-americanes accedir al cor mateix de Ciutat Sadr, el principal bastió de la insurgència xiïta a Bagdad.
Al cor del barri, les pintades a favor de l'exèrcit del Mahdi cada vegada són més nombrosos, i els civils afectats per la violència prefereixen responsabilitzar el Govern de la pèrdua dels seus éssers estimats abans que els insurgents. "Els nostres polítics ens han promès el paradís, però mireu el que ens fan cinc anys després", afirma Mahdi Mohammad al diari 'Christian Science Monitor', assegut al costat del llit d'hospital on jau el seu fill.
Per la seva banda, els comandants dels EUA afronten aquesta operació com una oportunitat per contrastar la capacitat dels efectius iraquians, en aquest cas de la recent creada 11a Divisió. Col·laborant amb les forces iraquianes es troben dos pilots de combat, part del Primer Batalló, Catorzè d'Infanteria, traslladats des de la pròxima població de Takhi fins a Ciutat Sadr.
"L'exèrcit iraquià ha de començar a fer coses pel seu compte", ha declarat el tinent Bowen, comandant als seus 23 anys del Tercer Pilot, Companyia Bravo. Però aquests comentaris no són indicatius que els soldats iraquians operin en solitari: durant tota aquesta setmana, helicòpters Apatxe han llançat míssils Hellfire contra posicions milicianes per recolzar el perímetre establert pels soldats iraquians.
Entre d'altres tasques, els estatunidencs s'ocupen d'establir "rutes lliures" per als vehicles, així com tasques de "neteja" de les carreteres, plenes d'artefactes explosius. És una tasca arriscada perquè fins i tot les posicions nord-americanes solen veure's amenaçades pels atacs amb morter empresos pel Mahdi. L'estructura dels combats sempre és la mateixa: bombardeig milicià des d'una posició fixa, resposta nord-americana amb suport aeri, trets aïllats, pausa i, hores després, tornar a començar.
Els soldats nord-americans van ser informats pels seus superiors que la seva activitat a la zona es limitaria només a uns dies. Dues setmanes després, la majoria d'ells tenen assumit que la seva presència es podria perllongar durant molt més temps. I les relacions amb els iraquians, si bé que professionals, disten molt de ser tot com voldrien ambdues parts.
"Ara mateix no existeix una bona relació entre l'exèrcit iraquià i les forces de la coalició", ha reconegut el tinent Bowen. "I això provoca certa confusió a l'hora d'entendre com funcionen les coses aquí ja que un no sap exactament en què s'aquesta ficant, tàcticament parlant".
Aquesta confusió no sembla afectar molt a un dels soldats iraquians que es troba en els llocs de combat més avançats. "Si veig a un dels dolents no l'arresto: directament el mato en represàlia per les morts dels meus companys", declarava un soldat iraquià. Un fet que el tinent Bowen considera "perfectament comprensible" perquè "si un soldat té una arma i identifica algú com a membre del Mahdi", el que cal fer en aquest cas és "eliminar l'amenaça".
A Ciutat Sadr, tot és un perill. Des que els soldats van descobrir que la insurgència advertia de l'arribada de les forces militars llançant coloms a l'aire, els venedors de coloms també poden ser considerats objectius lícits d'una operació militar al barri.
"Abans que l'exèrcit iraquià fes acte de presència, aquest lloc era ridículament perillós", ha explicat Bowen. Tot i això, els carrerons del barri segueixen sent un problema, així com els franctiradors que romanen a les teulades. Aquestes zones tarden a ser netes d'amenaces perquè "no tenen suficients tropes" i la falta d'experiència és un problema.
"No se senten segurs perquè són principiants, perquè estan molt verds, i per això intentem ajudar-los incrementant la nostra presència al barri, proposant-los opcions, i, en general, donant-lis un cop de mà", ha afegit Bowen.
En certs casos, segons l'exèrcit estatunidenc, se'ls ensenya sobretot a tenir paciència. A no irrompre contra una posició insurgent o avançar les seves línies sense conèixer el terreny. Amb l'ajuda dels Estats Units "la resposta de les tropes iraquianes ha millorat ostensiblement", segons el sergent Lewis, que considera que encara queda molt de camí per recórrer.
Així, l'exèrcit iraquià "té més nois nous que oficials amb experiència", ha estimat el sergent. "Els experimentats ostenten els càrrecs més elevats, però en els nivells més baixos, ja sigui a nivell de líder d'esquadró, de pilot o d'equip, no hi ha molts soldats capaços de guiar els seus companys en la direcció correcta, i aquí es troba el problema".
