MADRID, 1 ago. (EUROPA PRESS) -
La junta militar birmana ha concedit l'indult a l'antiga 'líder de facto' de Birmània, Aung San Suu Kyi, derrocada en el cop d'estat de febrer de 2021, a l'expresident Win Myint i a 7.000 presos més, dies després que fos posada en llibertat i sota arrest domiciliari.
Suu Kyi, de 78 anys, ha estat indultada de cinc delictes, mentre que l'expresident Myint de dos, si bé de moment continuen sota custòdia. Així mateix, un total de 7.749 presos --entre comuns i polítics-- han estat alliberats, segons ha informat Myawaddy TV, la cadena oficial de la junta militar.
Al vespre, el primer ministre del Govern d'Unitat Nacional de Birmània, Mahn Win Khaing Than, va confirmar que "de cap manera" un possible alliberament de Suu Kyi implicaria deixar de lluitar contra la junta militar.
"Hi ha hagut alguns dubtes sobre si canviaríem el nostre pla si Aung San Suu Kyi surt de presó. La nostra resposta és que de cap manera", va dir després d'una reunió del govern en l'exili, segons recull el portal de notícies Mizzima.
"Ens centrarem en l'expectativa dels nostres compatriotes", va recalcar Khaing Than, qui va insistir que no es pot aspirar a la democràcia sota la Constitució de 2008 i que "la dictadura militar ha de ser eradicada".
Aquesta última decisió de la junta militar hores després que anunciés una nova pròrroga de sis mesos de l'estat d'emergència, en vigor ja des de l'1 de febrer de 2021, data del cop d'estat que va portar l'Exèrcit al poder.
Suu Kyi va actuar com a líder 'de facto' del país entre 2016 i 2021, acumulant competències a través de diverses carteres, atès que la Constitució li impedia ser presidenta a causa que els seus fills compten amb doble nacionalitat. El lloc era ocupat al moment de l'aldarull per Win Myint.
El cop va ser perpetrat per l'Exèrcit per anul·lar els resultats de les eleccions generals de novembre de 2020, en les quals la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD) de Suu Kyi es va fer amb la majoria parlamentària, argumentant que hi havia hagut frau, una afirmació qüestionada per observadors internacionals.
El cop va seguir per una dura campanya de repressió contra opositors, activistes i manifestants que s'ha saldat fins avui amb uns 3.850 morts i més de 24.100 detinguts, segons dades publicades per l'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics (AAPP).
