MADRID, 12 Abr. (EUROPA PRESS) -
El nombre de nens utilitzats per cometre atemptats "suïcides" per part del grup terrorista Boko Haram a la regió del Llac Txad ha augmentat dràsticament el 2017, fins al punt que en el que va d'any s'ha recorregut a aquesta pràctica en gairebé el mateix nombre d'ocasions que durant tot el 2016, segons ha denunciat aquest dimecres el Fons de l'ONU per a la Infància (Unicef).
Segons l'agència de Nacions Unides, durant el primer trimestre del 2017 s'ha recorregut a un total de 27 nens per cometre atemptats, enfront dels nou que es van usar durant aquest mateix període l'any anterior.
"Durant els tres primers mesos d'aquest any, el número de nens utilitzats en atacs amb bombes és gairebé igual al nombre de tot l'any passat. És l'ús més horrible dels nens en un conflicte", ha denunciat la directora regional d'Àfrica Occidental i Central d'Unicef, Marie-Pierre Poirier.
Des del 2014, segons l'informe 'Una desgràcia silenciosa: alliberant les veus dels nens atrapats en la crisi del Llac Txad', s'ha utilitzat 117 nens per dur a terme atacs amb bomba en llocs públics a Nigèria, el Txad, el Níger i el Camerun. En concret, va haver-hi quatre casos el 2014, 56 el 2015, 30 el 2016 i 27 només fins a març d'aquest any, segons Unicef, que ha subratllat que la majoria de les vegades s'ha utilitzat nenes per a aquests atacs.
Com a conseqüència d'aquest fet, ha lamentat Unicef, es veu amb un creixent temor a les nenes, nens i fins i tot els nadons que estan en mercats o en llocs de control, ja que es pensa que poden portar explosius. "Aquests nens són víctimes, no perpetradors", ha sostingut Poirier, defensant que "forçar-los o enganyar-los al fet que cometin aquests actes horribles és condemnable".
D'altra banda, l'informe, que es publica tres anys després del segrest de més de 200 nenes en una escola secundària en Chibok, en el nord de Nigèria, recull testimoniatges preocupants de nens que van ser capturats per Boko Haram i mostra com aquests nens són acollits amb profunda sospita quan tornen a les seves comunitats, ha explicat l'agència de l'ONU.
ESTIGMA I POR
Molts dels nens entrevistats expliquen que mantenen en secret el que han viscut perquè tenen por que se'ls estigmatitzi, o fins i tot de represàlies violentes per part de la seva comunitat. Alguns guarden silenci i s'allunyen per por de ser rebutjats i estigmatitzats.
Referent a això, Unicef està treballant amb comunitats i famílies per lluitar contra l'estigma que existeix contra els supervivents de violència sexual, i per construir un entorn protector per a nens que han passat pel trauma del segrest.
D'altra banda, Unicef ha ressaltat els reptes als quals s'enfronten les autoritats locals amb els nens que han estat interceptats en els llocs de control i portats a custòdia administrativa per ser interrogats i investigats, augmentant per això la preocupació pels llargs períodes de custòdia.
Segons ha indicat, el 2016 gairebé 1.500 nens van estar sota custòdia administrativa als quatre països, i 592 nens encara estan esperant a ser alliberats.
