MADRID, 2 oct. (EUROPA PRESS) -
Aquest diumenge més de 150 milions de brasilers estan citats per dirimir una de les eleccions més polaritzades que es recorden al país, però al mateix temps una amb els resultats previsiblement més clars, segons han anat revelant les enquestes que des de fa mesos no han qüestionat la victòria de l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva, que podria fins i tot vèncer en la primera volta.
I és que des que el candidat del Partit dels Treballadors (PT) va recuperar els seus drets polítics després que se li van anul·lar les condemnes, no hi ha hagut sondeig que no l'hagi situat de nou al palau del Planalto dotze anys després.
Conscient d'això, l'aspirant a la reelecció pel Partit Liberal (PL), Jair Bolsonaro, ha centrat la seva campanya a posar en dubte el sistema electoral brasiler i a recordar el passat amb la Justícia del seu rival, al mateix temps que aquest feia front a una pronunciada caiguda de la seva popularitat, sempre en dubte, tot i que encara més després de la seva gestió de la pandèmia.
El Brasil decidirà el seu futur en un moment en el qual ha de bregar amb índexs rècord d'inflació, una desigualtat de temps anteriors, l'atur, i els estralls de la pandèmia, mentre que es tem que Bolsonaro no reconegui els resultats de les eleccions, després que hagi estat apel·lant, en nombroses ocasions, l'exèrcit i posant en dubte el Tribunal Suprem.
Fins a onze aspirants s'han presentat per a aquestes eleccions. No obstant això, només Lula i Bolsonaro es mostren com a opcions reals per sortir elegits. Tots dos van protagonitzar un nou aferrissat enfrontament en l'últim debat electoral televisat per la cadena Globo, la més seguida del Brasil.
Aquesta era l'última opció que tenia Bolsonaro per fer-se amb la papereta dels indecisos per almenys arribar a la segona volta del 30 d'octubre. Lula, en canvi, ja confiava a deixar tancada la qüestió i fer-se amb aquest vot útil que el seu equip ha estat reclamant als que encara confien en aquesta frèvola tercera via encapçalada per Ciro Gomes i Simone Tebet, amb més pes mediàtic que electoral.
L'últim sondeig de Datafolha, publicat aquest dimecres, reflecteix no només que Lula s'acosta al 50 per cent dels vots necessaris per vèncer aquest diumenge, sinó que el 46 per cent dels votants de Gomes i el 38 per cent dels de Tebet admeten que podrien canviar el seu vot el dia 2, amb la qual cosa n'hi hauria prou per decidir la disputa.
BOLSONARO VS LULA
El Brasil va viure un dels períodes més pròspers coincidint amb el govern de Lula entre el 2003 i el 2010. Sense amb prou feines reformes econòmiques, la gran demanda de matèries primeres de l'exterior va permetre a l'expresident engegar una sèrie de polítiques d'ajuts socials amb els quals va aconseguir treure uns 30 milions de persones de la pobresa. La seva reelecció el 2018 semblava clara, segons les enquestes, però la seva condemna i la seva posterior entrada a la presó va malmetre les intencions del PT.
El gran beneficiat va ser Bolsonaro, un vell conegut de la política brasilera que s'havia estat passejant durant anys per les institucions del país sota les sigles del partit que més i millor representés els seus interessos en aquell moment. Les seves promeses d'ordre als carrers --amb el dret a portar armes com a bandera--, castigar la corrupció del PT i combatre l'esquerra per les seves polítiques en contra de la tradició i la família convencional van aconseguir convèncer els brasilers.
Ara, quatre anys després, Lula promet combatre la crisi econòmica amb polítiques d'impuls del consum, derogar la llei del sostre de despesa i una reforma fiscal progressiva amb la qual gravar les grans fortunes. Nacionalitzar per complet l'elèctrica Eletrobras, engegar un gran pla d'obres públiques per generar ocupació i posar fi a l'explotació indiscriminada de l'Amazònia són altres de les seves promeses.
Bolsonaro, per la seva banda, continuarà amb els seus plans per continuar privatitzant empreses estatals, com Eletrobras, el servei postal Correios i la sempre en dubte Petrobras, després que la corrupció hi va galopar plenament durant els mandats del PT, amb la qual espera fer possible una de les seves promeses de campanya, tenir el combustible més barat del món.
Tots dos han promès augmentar la inversió en polítiques socials per reduir la desigualtat. D'altra banda, l'Amazònia és el compte pendent de tots dos. Si bé la retòrica de Lula és diferent de la de Bolsonaro --l'ultradretà fomenta la presència d'extractors il·legals de matèries primeres i està en contra de delimitar les terres indígenes-- el candidat del PT va sufragar les seves polítiques socials gràcies a les exportacions de l'agroindustria brasilera, en detriment de les comunitats originàries que viuen a la regió.
Aquest diumenge els brasilers no només trien president i vicepresident, sinó també les governacions de les 27 entitats federatives del país, a més de la renovació completa de la Cambra de diputats, part del Senat i els representants de les assemblees legislatives estatals.
