La incontestable embranzida del "dictador més cool" acosta a la desaparició els partits que van dominar la política salvadorenca després de la guerra civil
MADRID, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
Els salvadorencs celebren aquest diumenge eleccions presidencials i legislatives en una cita que es preveu com un mer tràmit per a Nayib Bukele, a qui sembla que no li passarà factura haver-se servit d'una judicatura que controla per poder reinterpretar la Constitució i presentar-se a la reelecció.
Bukele té totes les paperetes per ser triat en primera volta. Segons els últims sondejos, el president comptaria amb un 80 per cent dels vots, molt per sobre del 50,01 necessari per evitar una segona ronda. Els seus cinc oponents junts ni tan sols aconseguirien el 15 per cent.
Malgrat que són sis els articles de la Constitució que prohibeixen la reelecció immediata, una reinterpretació que en van fer els jutges del Tribunal Suprem de Justícia --que va suposar una purga en la qual cinc d'ells van sortir del càrrec el maig del 2021-- serveix a les autoritats electorals per aprovar la seva candidatura, en la qual també repeteix com a vicepresident Félix Ulloa.
Els magistrats van establir que el president podia ser reelegit si tècnicament no ostentava el càrrec, per la qual cosa havia de sol·licitar a una Assemblea que controla una llicència durant els sis mesos previs a l'arrencada formal del següent mandat, que no arrenca fins l'1 de juny del 2024.
Conscients que serà gairebé impossible evitar que Bukele surti triat aquest diumenge, l'oposició confia almenys discutir-li la majoria al Congrés i frenar el control que té de l'Estat --gràcies a com va aconseguir presentar aquesta nova candidatura-- i evitar així que pugui preparar un possible tercer mandat.
"EL DICTADOR MÉS COOL"
Bukele serà reelegit president d'El Salvador amb una majoria aclaparadora, si es compleixen les enquestes. Fa dos anys, quan van començar les primeres crítiques sobre les seves maneres de governar, va respondre amb ironia i es va definir com el "dictador més cool del món", un títol que va ostentar sobretot a les xarxes socials, una eina fonamental per entendre la seva gran popularitat.
Tot i que han estat diverses les organitzacions internacionals de Drets Humans que han qüestionat els seus mètodes per lluitar contra la violència al país, ha estat gràcies a aquests mètodes que aquest diumenge vencerà les eleccions. Els seus plans han calat de tal manera que ja són molts els que demanen que s'extrapolin a una regió on la violència i el crim organitzat és un mal endèmic des de fa dècades.
D'acord amb les xifres que ha facilitat el Govern salvadorenc, s'han reduït dràsticament els homicidis --segons aquestes és el país d'Amèrica amb menys assassinats tan sols per darrere del Canadà-- i almenys 74.000 persones han estat detingudes per sospites de vincles amb les bandes, amb les quals ell mateix va negociar el 2019 quan va arribar a la Presidència.
No obstant això, el març del 2022, quan la Mara Salvatrucha va assassinar en amb prou feines 24 hores més de 80 persones, Bukele va imposar un estat d'excepció que continua vigent i que suspèn alguns drets constitucionals, com el d'expressió, reunió i organització, la qual cosa ha minvat, una mica més encara, una feble oposició que podria veure com el populista Noves Idees es converteix en partit hegemònic.
UNA OPOSICIÓ A PUNT DE DESAPARÈIXER
Els candidats de l'oposició van tancar dissabte passat les seves campanyes electorals. Entre ells hi ha l'exdiputat Manuel Flores, de l'esquerrà Front Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN), i l'empresari establert als Estats Units Joel Sánchez, de la conservadora Aliança Republicana Nacionalista (Arena), els quals junts aconseguirien un testimonial 6 per cent dels vots.
Totes dues formacions van dominar per complet la vida política del país després de la guerra civil (1980-1992), fins que el 2019 va irrompre Bukele, que també s'ha beneficiat de la inoperància d'una oposició en dubte després de dècades de crisis de seguretat, econòmiques i desconfiança pels nombrosos casos de corrupció.
El declivi d'Arena i l'FMLN, als quals se'ls retreu una suposada falta de compromís per renovar-se internament, es va fer més palès en les eleccions municipals i legislatives del 2021, en les quals el partit de Bukele s'estrenava a l'Assemblea ocupant 56 dels 84 escons de llavors.
L'abast de Bukele és tal que s'espera que Noves Idees devori els que van ser els seus aliats en aquella legislatura --Gran Aliança per la Unitat (GANA), el Partit de Concertació Nacional (PCN) i els democristians del PDC--, pels quals aquestes eleccions, segons les enquestes, suposaran la seva sortida del Parlament.
A més del president, els poc més de 6 milions de salvadorencs amb dret a vot també estan cridats a triar la conformació de l'Assemblea Nacional, que en aquestes eleccions passarà a tenir 60 escons en comptes de 80, després d'una reforma electoral que limita encara més l'abast de resposta de l'oposició.
