MADRID, 28 des. (EUROPA PRESS) -
Per primera vegada, científics egipcis han utilitzat la tomografia computada (TC) tridimensional per desembolicar digitalment la mmia real del faraó Amenhotep I i estudiar-ne el contingut, segons publiquen a la revista 'Frontiers in Medicine'.
Fa temps que totes les mmies reals trobades als segles XIX i XX van ser obertes, per els egiptlegs mai no s'havien atrevit a destapar la d'Amenhotep I per estudiar-la. No per cap llegenda sobre malediccions, sinó perqu est perfectament embolicada i decorada amb garlandes de flors, i té la cara i el coll coberts per una exquisida mscara facial de gran realisme amb incrustacions de pedres de colors.
És la primera vegada en tres millennis que s'obre la mmia d'Amenhotep. L'anterior vegada va ser al segle XI a. de C., més de quatre segles després de la seva momificació i enterrament originals. Els jeroglífics han descrit com, durant l'última dinastia, els sacerdots van restaurar i van tornar a enterrar mmies reals de dinasties més antigues, per reparar els danys causats pels lladres de tombes.
"El fet que la mmia d'Amenhotep I mai no s'hagués desembolicat en temps moderns ens va brindar una oportunitat única: no només estudiar com havia estat momificat i enterrat originalment, sinó també com havia estat tractat i enterrat de nou dues vegades, segles després de la seva mort, pels alts sacerdots d'Amon", explica la doctora Sahar Saleem, professora de radiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat del Caire i radiloga del Projecte Mmies Egípcies, primera autora de l'estudi.
"En desembolicar digitalment la mmia i desenganxar les seves capes virtuals --la mscara facial, les benes i la prpia mmia-- vam poder estudiar aquest faraó ben conservat amb un detall sense precedents", ha explicat. "Hem demostrat que Amenhotep I tenia aproximadament 35 anys quan va morir. Mesurava aproximadament 169 cm d'altura, estava circumcidat i tenia una bona dentadura. Dins dels seus embolcalls, portava 30 amulets i una faixa d'or única amb comptes d'or".
I afegeix que "Amenhotep I sembla haver-se semblat físicament al seu pare: tenia un mentó estret, un nas petit i estret, pl arrissat i dents superiors lleugerament sortints".
"No hem trobat cap ferida o desfiguración deguda a una malaltia que justifiqués la causa de la mort, excepte nombroses mutilacions post mortem, presumiblement realitzades per lladres de tombes després del seu primer enterrament", explica. "Les seves entranyes havien estat retirades pels primers momificadores, per no el cervell ni el cor".
La mmia d'Amenhotep I (el nom de la qual significa "Amon est satisfet") va ser descoberta el 1881 --entre altres mmies reals reenterrades-- al jaciment arqueolgic de Deir el Bahari, al sud d'Egipte.
UNA EDAT D'OR A EGIPTE
Segon faraó de la XVIII dinastia egípcia (després del seu pare Ahmose I, que havia expulsat els hicsos invasors i reunificat Egipte), Amenhotep va governar aproximadament entre 1525 i 1504 a. de C. La seva va ser una mena d'edat d'or: Egipte era prsper i segur. El faraó ordenava una onada de construccions religioses i dirigia reeixides expedicions militars a Líbia i al nord del Sudan. Després de la seva mort, ell i la seva mare Ahmose-Nefertari van ser adorats com a déus.
Sahar Saleem i el coautor de l'estudi, l'egiptleg Zahi Hawass, havien especulat anteriorment que la principal intenció dels restauradors del segle XI era reutilitzar el material funerari real per a faraons posteriors. Per ara han desmentit la seva prpia teoria.
"Hem demostrat que, almenys en el cas d'Amenhotep I, els sacerdots de la dinastia XXI van reparar amb afecte les ferides infligides pels lladres de tombes, van retornar a la seva mmia la seva antiga esplendor i van conservar les magnífiques joies i amulets en el seu lloc", subratlla Saleem.
Hawass i Saleem han estudiat més de 40 mmies reals del Regne Nou en el projecte del Ministeri d'Antiguitat egipci que es va engegar en 2005. Vint-i-dues mmies reals, inclosa la d'Amenhotep I, van ser traslladades a l'abril de 2021 a un nou museu al Caire. El rostre de la mmia d'Amenhotep I amb la seva mscara va ser la icona de l'espectacular 'Desfilada de les mmies reals d'or' el 3 de mar de 2021 al Caire.
"Hem demostrat que les imatges de tomografia computada poden utilitzar-se de forma profitosa en els estudis antropolgics i arqueolgics de les mmies, incloses les d'altres civilitzacions, per exemple el Perú", conclouen Saleem i Hawass.
