Els canvis en la llei electoral i uns escàndols de corrupció amortitzats garanteixen l''statu quo'
MADRID, 6 oct. (EUROPA PRESS) -
Brasil celebra aquest diumenge les primeres eleccions després de la catarsi nacional que ha suposat el descens als inferns de l'ex president Luiz Inácio Lula da Silva i la seva protegida, Dilma Rousseff. El plat fort serà la carrera pel Palau de Planalto, però també es decidirà el repartiment de poder al Congrés i als territoris.
Aquest 7 d'octubre, 147 milions de brasilers estan obligats a votar per escollir el president i el vicepresident del país, així com els governadors dels 26 estats i el Districte Federal, i 567 escons al Congrés --dos terços del Senat (54 de 81) i tota la Cambra de diputats (513)--.
Els ulls de tot el món estan clavats en la baralla que lliuraran a les urnes el candidat de la ultradreta brasilera, Jair Bolsonaro (Partit Social Liberal, PSL), i el líder d'esquerres Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors (PT) que han deixat orfe Lula i Rousseff.
Els sondejos auguren que Bolsonaro guanyarà la primera volta amb almenys deu punts d'avantatge sobre Haddad i que tots dos competiran en la segona volta del 28 d'octubre, en què, d'acord amb els mateixos pronòstics, l'ex militar s'imposaria per amb prou feines dos punts.
Al marge de la competició presidencial, tant el PSL com el PT han quedat completament desdibuixats, el primer per la seva escassa presència i el segon per l''impeachment' contra Rousseff i la successió de casos de corrupció, un dels quals ha portat Lula a presó.
UN CONGRÉS ATOMITZAT
En el cas dels comicis parlamentaris, sigui qui sigui el proper president del gegant sud-americà haurà de bregar amb un Congrés summament fragmentat on ni el partit de Bolsonaro ni el d'Haddad ni els seus respectius aliats --dues formacions petites-- aconseguirien, ja no majoria, sinó almenys una presència notable.
El PSL, que actualment compta amb vuit diputats, sí que capitalitzaria la popularitat electoral de Bolsonaro fins a afermar uns 20 seients en la cambra baixa. El PT, en canvi, cauria des dels 68 escons que posseeix en aquests moments fins a uns 50. Els dos partits quedarien com a forces minoritàries.
El 'gran centre' serà el bloc amb major representació parlamentària, amb uns 170 diputats. No obstant això, Bolsonaro podria pescar en aquest calador forjant una base aliada al Congrés similar a la qual va sostenir als governs del PT durant tretze anys, gràcies en part al creixent sentiment 'antipetista'.
Un exemple d'això és el totpoderós Front Parlamentari de l'Agropecuària (FPA), el 'lobby' del sector agrícola i ramader del Brasil, que concilia a més de 260 diputats i senadors i que s'ha decantat per Bolsonaro perquè el candidat presidencial del Partit de la Social Democràcia Brasilera (PSDB), al que era lleial, Geraldo Alckim, amb prou feines té opcions.
Íntimament relacionat amb aquest recolzament del FPA està el del grup de pressió pro armes. Bolsonaro ha promès una regulació més flexible sobre la tinença i l'ús d'armes de foc per permetre als camperols que defensin les seves terres i animals dels cada vegada més habituals atacs en zones rurals.
També podria seduir als influents 'caucus' evangèlic i catòlic del Congrés per la seva encesa defensa dels valors tradicionals, que inclouen sucoses promeses electorals, com frenar la legalització de l'avortament i dels matrimonis homosexuals.
TENDÈNCIA CONSERVADORA
El lleu ascens del PSL i el desplom del PT no tindran un gran impacte en la configuració del Congrés, que romandrà amb una marcada tendència conservadora --a causa de la proximitat del centre a la dreta--, d'acord amb un recent estudi del Departament Intersindical d'Assessoria Parlamentària (DIAP).
Una de les raons és que, dels 513 diputats sortints, 457 competiran per la reelecció i això malgrat que el 40 per cent s'enfronten a judicis per corrupció al Tribunal Suprem. Al Senat, el panorama no és molt diferent: dels 54 escons en joc, 32 dels seus actuals inquilins cercaran un segon mandat.
La reforma electoral ha afavorit la continuïtat dels congressistes al càrrec. Ha reduït els dies de campanya (de 90 a 45) i el temps d'exposició en ràdio i televisió i ha prohibit les donacions empresarials, de manera que els nous candidats compten amb menys recursos per donar-se a conèixer entre els votants.
Ajuda igualment que la corrupció ja no és la principal preocupació dels brasilers. La majoria dels votants l'ha donat per amortitzada amb els processos judicials del 'Mensalao' i 'Lava Jato' i amb l'expulsió de Rousseff. Segons una enquesta de Datafolha, la sanitat encapçala la llista (23 per cent), seguida de l'educació (20) i la corrupció (15).
La novetat serà, si es produeix, el retorn de Rousseff a la primera línia política. Des que va ser destituïda del càrrec a l'agost de 2016 per irregularitats comptables s'ha mantingut en segon pla però pretén recuperar la seva veu pública com a senadora del seu estat natal, Minas Gerais.
La Justícia brasilera, que analitzava la legalitat de la seva candidatura, va decidir 'in extremis' aquesta mateixa setmana que l''impeachment' amb què va ser cessada va acabar amb el seu mandat presidencial però no amb els seus drets polítics, la qual cosa li dóna via lliure aquest diumenge.
A més, s'espera que hi hagi més dones, joves i afrodescendents al Parlament per l'embranzida de sigles com Agora, Partit Novo i RenovaBR, la qual cosa provocarà una lleu mutació en el perfil tradicional del congressista brasiler: un home blanc de 50 anys amb actius per valor de 250.000 dòlars.
PODER TERRITORIAL
Tampoc hi haurà una transformació del mapa brasiler en les eleccions regionals. Dels 27 governadors sortints, 20 opten a la reelecció i tot apunta que l'aconseguiran, encara que hagin de fer-ho en segona volta, neutralitzant així la irrupció de nous partits.
El PSDB i el Moviment Democràtic Brasiler (MDB) --la nova cara del partit del president sortint, Michel Temer-- són els millor posicionats. Tots dos cedirien terreny --el PSDB passaria de quatre a tres governadors i el MDB de vuit a cinc--, si bé es rifaran el major tros del pastís regional: Sao Paulo.
D'altra banda, el PT conservaria els cinc estats en què governa amb la possibilitat d'afegir-ne un altre més (Santa Catarina) i el PSL de Bolsonaro només donaria la batalla a l'estat brasiler de Roraima, obtenint d'aquesta forma el seu primer governador.
A Rio de Janeiro, els Demòcrates i PODI es disputen la plaça. Anthony Garothino, del Partit Republicà Progressista (PRP), anava al capdavant fins que el passat 27 de setembre la Justícia Electoral el va vetar per corrupte. Ara l'ex futbolista Romario de Souza Faria (PODE) ha ocupat el primer lloc del podi, seguit del 'demòcrata' Eduardo Paes.
Així les coses, les expectatives de canvi generades per la judicialització dels escàndols polítics i les multitudinàries manifestacions per la crisi econòmica han quedat matisades pel fort arrelament dels partits tradicionals. L'únic interrogant és en la Presidència.
