El secretari general de l'ONU assegura que aquest acord constitueix "un símbol polític per reconstruir la confiança perduda"
MADRID, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
La Conferència pel Canvi Climàtic de les Nacions Unides ha adoptat aquest diumenge una resolució per la qual es preveu la creació d'un nou fons destinat a finançar els danys climàtics que ja pateixen els països més vulnerables a l'efecte de l'escalfament global, la victòria més gran d'una duríssima cimera que, no obstant això, s'ha quedat curta a l'hora de redefinir un pla per a la reducció de l'ús de combustibles fòssils, més enllà de les línies mestres seguides en cimeres anteriors.
De totes maneres, la creació del fons, qualificada com a històrica, ha estat adoptada per consens en l'assemblea plenària que posava fi a la conferència climàtica a Egipte i ha estat rebuda amb un sonor aplaudiment per part de tots els representants al pati de butaques.
Els delegats van acordar establir mecanismes de finançament per a pèrdues i danys en les primeres actes d'una reunió que es va convocar després de les 04.00 hores a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh, però continuaven deliberant sobre altres qüestions com la transició per deixar enrere els combustibles i controlar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
Segons s'ha reflectit en el text, els països han establert un consens respecte a la "necessitat immediata" d'aportar recursos financers "nous, addicionals, predictibles i adequats" per ajudar els països en desenvolupament que es troben en una posició vulnerable respecte als impactes "econòmics i no econòmics" del canvi climàtic.
En aquest sentit, es fa referència als desplaçaments forçats i els efectes en el patrimoni cultural, la mobilitat i la vida, a banda dels mitjans de subsistència de les comunitats, per la qual cosa subratllen la importància de donar una resposta "eficaç i adequada" a les pèrdues i danys.
Els països han acordat que aquelles nacions que més emissions emeten també puguin contribuir al fons, com és el cas de la Xina i l'Índia. Aquest va ser, precisament, un dels aspectes que va estar a punt de fer saltar enlaire la cimera dissabte al matí, juntament amb el fet que va estar a punt de caure l'objectiu de limitar l'increment de temperatura global a 1,5ºC. Aquestes qüestions van ser marcades com les línies vermelles per la Unió Europea que dissabte al matí va anunciar que estava disposada a anar-se'n d'Egipte sense acord perquè no seria "còmplice" d'un mal acord.
No obstant això, queden molts detalls per concretar com la quantitat destinada a aquest fons i com es durà a canvi l'abonament de les pèrdues i danys causats.
Finalment la resolució s'aprova tres dècades després que Vanuatu va demanar un fons segur per a les nacions insulars per la pujada del nivell del mar, segons informa Bloomberg.
Una altra de les novetats, aquest cop en matèria d'oceà, l'acord de Sharm al-Sheikh ha acordat que a partir del 2023 els assumptes relatius a l'oceà estaran guiats per dos cofacilitadors seleccionats per les parts cada dos anys que seran els responsables de decidir els tòpics per dirigir el diàleg, en consulta amb les parts i amb els observadors i prepararan un sumari de qüestions que es portaran a les cimeres.
L'acord s'ha assolit durant les negociacions d'última hora sobre com abordar el creixent nombre de víctimes com a conseqüència del canvi climàtic a països en desenvolupament que no han contribuït o ho han fet en menor mesura a les emissions nocives.
Per la seva banda, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha celebrat l'aprovació d'aquest fons que constitueix "un símbol polític per reconstruir la confiança perduda", tot i que ha lamentat que "clarament amb això no n'hi haurà prou".
"Les veus d'aquells que fan front a la crisi climàtica han de ser escoltades. Les Nacions Unides recolzarà aquests esforços a cada pas del camí", ha assegurat després de valorar que aquesta cimera ha suposat un "important pas cap a la justícia".
UN PROGRÉS
L'acord sobre pèrdues i danys és una fita en la política climàtica global: un reconeixement que les nacions més riques són responsables davant el món en desenvolupament pel dany causat per l'augment de les temperatures.
Però la conflictiva cimera, en el context d'una crisi energètica mundial provocada per la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, ha deixat el descobert serioses discrepàncies sobre com el món hauria de navegar la transició per allunyar-se dels combustibles fòssils, i s'ha quedat curta a l'hora de promoure les ambicions de COP anteriors per controlar les emissions nocives de gasos d'efecte hivernacle.
El resultat, recolzat per gairebé 200 països la matinada de diumenge, és una decepció per a la Unió Europea, que havia començat el dia de dissabte amenaçant amb retirar-se si el text no enfortia l'ambició de reduir les emissions de carboni. Malgrat alguns canvis menys significatius, va reiterar en gran manera el llenguatge de la reunió de Glasgow de l'any passat sense que s'hagi aconseguit un compromís més ampli per reduir gradualment els combustibles fòssils, en lloc de només el carbó, ni un objectiu per reduir les emissions globals per al 2025.
"Si bé el progrés en pèrdues i danys és encoratjador, és decebedor que la decisió en la seva majoria va copiar i enganxar el llenguatge de Glasgow sobre la reducció de les emissions, en lloc d'emprendre nous passos significatius", explica a Bloomberg la directora executiva de l'Institut de Recursos Mundials, Ani Dasgupta. "És al·lucinant que els països no hagin reunit el valor per demanar l'eliminació gradual dels combustibles fòssils, que són el principal impulsor del canvi climàtic", ha lamentat.
L'avançament en pèrdues i danys s'ha produït després d'una sèrie de negociacions d'última hora sobre com abordar el creixent nombre de víctimes que el canvi climàtic està cobrant a les nacions en desenvolupament que han contribuït poc a les emissions de gasos d'efecte hivernacle que impulsen el fenomen. El problema va adquirir una nova urgència arran de les inundacions del monsó aquest estiu al Pakistan que van deixar més de 17.00 morts i van causar pèrdues per almenys 30.000 milions d'euros.
El simple fet d'incloure l'afer a l'agenda de negociació formal es va considerar una fita però, fins i tot llavors, semblava poc probable que les converses de la COP-27 resultessin en un nou fons.
"S'ha complert una missió de trenta anys de desenvolupament", va dir Molwyn Joseph, Ministre d'Antigua i Barbuda i president del grup AOSIS de petites nacions insulars. "Els nostres ministres i negociadors han suportat nits d'insomni i dies interminables en una intensa sèrie de negociacions, però després del dolor ve el progrés", afegeix.
