L'arribada de les pluges afegeix una nova amenaça als més de 900.000 refugiats a Bangladesh
MADRID, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
Centenars de milers de rohingya estan atrapats a Bangladesh, incapaços de tornar a un país, Birmània, que no els reconeix els més mínims drets i on estan abocats a una situació límit que amenaça amb agreujar-se encara més amb el començament de la temporada de tifons a la zona. Sis mesos després del gran èxode, segueixen sumant dies al seu drama.
Una ona d'atacs perpetrada el 25 d'agost per insurgents a Rajine va desencadenar una repressió implacable per part de les forces del Govern birmà, a les quals l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans va acusar directament de "neteja ètnica".
Els rohingya, una minoria sense pàtria i marginada històricament en un país de majoria budista, van protagonitzar en tan sols unes setmanes un dels èxodes més dramàtics que recorden les organitzacions humanitàries, fins al punt de conformar el que ja està considerat l'assentament de refugiats més gran del món, a la zona bangladeshí de Kutupalong, a Cox Bazar.
L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) estima que, des del 25 d'agost, almenys 688.000 rohingya han creuat la frontera, la qual cosa ha elevat la xifra de refugiats per sobre dels 900.000. En total, es calcula que 1,2 milions de persones necessiten ajuda humanitària a Cox Bazar, segons un balanç que computa també a la població local.
NENS SENSE FUTUR
Un informe divulgat aquesta setmana pel Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) alertava que 185.000 nens rohingya romanen a Rajine, mentre que uns altres 534.000 figuren entre els refugiats al territori bangladeshí. "Al voltant de 720.000 nens rohingya estan atrapats", ha advertit el director dels programes d'emergències de l'organització, Manuel Fontaine.
El secretari general de la Mitja Lluna Vermella de Bangladesh, Feroz Salah Uddin, ha advertit en un comunicat que, "amb un futur incert i sense solucions a la vista", uns 380.000 menors d'edat corren el risc de perdre el seu futur si no es prenen mesures. Solament aquest any està previst que neixin en els campaments 60.000 nens més, segons l'ONU.
Molts dels nens tenen gravades en les seves retines histories de violència i abandonament, com li va ocórrer a Mohamed, qui amb onze anys va veure com soldats birmans "llançaven al foc" a diversos dels seus amics, ha explicat la cap de premsa del Comitè Español d'UNICEF, Belén de Vicente. Tasnim, per la seva banda, va presenciar com els militars "mataven el seu pare davant d'ella".
Metges Sense Fronteres (MSF) ha recollit el testimoniatge d'Humaira, una jove de 25 anys forçada a fugir al costat del seu fill de set anys i en avançat estat de gestació després de perdre el seu marit, capturat per les forces birmanes. "El meu bebè, Ruzina, va néixer al riu. Vaig començar a donar a llum quan ja estava a bord de la barca (que la va portar a Bangladesh) i el part va durar tres hores", ha relatat.
Des de llavors pateix dolors a tot el cos i el menjar que rep l'aconsegueix el seu fill, que "també renta la roba de la seva germana i cerca aigua". "Tinc l'esperança que m'ajudi a superar totes les dificultats del futur", ha declarat Humaira.
Per Alí Ahmed, de 80 anys, és ja la tercera fugida, després de la que va emprendre el 1978, quan la seva família va ser "apallissada i torturada", i el 1991, després de passar quatre anys fent treballs forçosos. En l'última ona de violència, es va quedar sense casa i sense dos dels seus fills, per la qual cosa va escapar al costat d'uns altres vuit membres de la seva família, informa MSF.
RETORN
Les autoritats dels dos països veïns van fer una finta de negociació per facilitar la volta dels refugiats, però el desfavor a la potencial implicació de l'ONU i la falta de garanties en matèria de llibertats i drets va posar en guàrdia a totes les organitzacions que intenten pal·liar la greu crisi humanitària.
El màxim responsable d'ACNUR, Filippo Grandi, va advertir aquest mes davant el Consell de Seguretat que segueix sense haver-hi condicions perquè hi hagi un retorn "voluntari, segur i en condicions dignes" dels hem de veure avanços substantius en relació a l'exclusió i la negació de drets que s'ha aguditzat en l'última dècada, originada en la falta de ciutadania", va denunciar.
De moment, i davant la paràlisi política, els treballs es concentren a garantir els serveis i subministraments més bàsics per als camps de refugiats i preparar-los de cara a un període que s'entreveu complicat. La temporada de tifons amenaça amb inundar uns precaris enclavaments, amb el risc que això comporta per a l'estabilitat dels refugis i el desenvolupament de malalties.
NOVES EMERGÈNCIES EN L'EMERGÈNCIA
La coordinadora d'emergències de Metges Sense Fronteres (MSF) a Bangladesh, Kate Nolan, tem que "sorgeixin noves emergències dins de l'emergència actual" i, en aquest sentit, ha advertit que les pluges poden portar aparellat el contagi de malalties transmeses per l'aigua com diarrees aquoses agudes. "Ja hem vist com la vulnerabilitat d'aquestes persones pot augmentar ràpidament", ha lamentat.
Nolan també ha assenyalat que, si bé el flux de refugiats no s'apropa als nivells d'agost i setembre, "segueix arribant gent" a uns campaments "precaris, improvisats i densament poblats", en els quals les cases bàsicament estan aixecades amb plàstic i bambú i sense amb prou feines separació entre elles.
La grandària de la població, l'alta densitat dels camps, el refugi inadequat i el baix estat d'immunització creen "una tempesta perfecta". "Com veiem a través de les nostres consultes mèdiques en tots els assentaments, els rohingya ja estaven marginats i exclosos en Birmània. Tenien molt poc o cap accés a atenció mèdica i no estaven vacunats de forma rutinària contra les malalties transmissibles, per la qual cosa el seu estat d'immunització és molt baix", ha assegurat Nolan.
La directora de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) al sud-est asiàtic, Poonam Khetrapal Singh, ha aplaudit els esforços presos per prevenir el còlera i controlar en poc temps brots de xarampió i diftèria, però ha recordat que "la magnitud de la crisi requereix un treball continu i de generoses contribucions (...) per millorar els serveis mèdics per a la població vulnerable".
El pla de resposta coordinat entre totes les organitzacions precisa de 434 milions de dòlars (uns 350 milions d'euros), dels quals s'ha recaptat ara com ara gairebé el 70 per cent, segons dades de l'Oficina per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) de l'ONU.
