La nova Assemblea Nacional tindrà el poder de triar al nou president de Cuba en una transició històrica
MADRID, 11 març (EUROPA PRESS) -
Cuba celebra aquest diumenge uns comicis generals amb els quals conclou un llarg i complex procés electoral que va arrencar fa mesos amb l'objectiu de configurar la nova Assemblea Nacional, la tasca primordial de la qual serà designar al successor de Raúl Castro i, per tant, d'una saga política i familiar que ha marcat els designis de la illa durant gairebé 60 anys.
"Tots els cubans, homes i dones majors de 16 anys", estan convocats a les urnes aquest 11 de març, segons destaca el diari oficial 'Granma'. Les úniques excepcions seran els "incapacitats mentals" i els qui hagin quedat privats dels seus drets polítics per via judicial mitjançant una "sanció", la qual cosa deixa fora de joc a gran part de l'oposició.
Aquesta no és l'única peculiaritat de les eleccions cubanes. Els candidats han estat prèviament filtrats gràcies a un sistema electoral estructurat per graons en què per pujar al següent esglaó és necessari passar el sedàs de les anomenades comissions de candidatures, que existeixen en tots els nivells --municipal, provincial i nacional-- i estan controlades per organitzacions socials de caire oficialista.
Els cubans només tenen una ocasió per votar lliurement als candidats. Va ser en les eleccions locals del passat 26 de novembre. Llavors, sis milions de persones van designar als 27.221 aspirants a integrar les 168 Assemblees Municipals repartides per tot el territori nacional. Encara que va haver-hi rècord de representants opositors, ni un en va sortir vencedor.
L'Unió Patriòtica de Cuba (UNPACU) i altres grups opositors han denunciat que el règim 'castrista' va recórrer a detencions arbitràries, denúncies falses, assetjament i intimidació, i "fins a la presa d'un poble", bé per forçar-los a retirar la seva candidatura, bé per incapacitar-los. A més, l'UNPACU ha assegurat que va haver-hi pressions als votants. A molts simpatitzants opositors se'ls va dir que no apareixien en les llistes d'electors i no els van deixar comprovar-ho.
D'entre els triats --ja tots del gust governamental--, la Comissió de Candidatures Municipals va nominar als membres de les Assemblees Municipals. Aquests van designar als possibles integrants de les Assemblees Provincials i l'Assemblea Nacional, els qui, una vegada filtrats per les corresponents comissions de candidatures, seran triats aquest diumenge.
La nova Assemblea Nacional tampoc tindrà llibertat d'acció, segons va explicar a Europa Press en una entrevista Rafael Rojas, historiador, investigador i professor cubà resident a Mèxic. El Parlament a Cuba "no és un òrgan actiu, ni en la deliberació ni en el procés legislatiu", sinó "una caixa de ressonància" del Govern que serveix per "legitimar" a la cúpula dirigent, va sostenir.
DECISIÓ TRANSCENDENTAL
Els flamants diputats prendran possessió dels seus escons el proper 19 d'abril. Aquesta data, la de la constitució de l'Assemblea Nacional, està considerada la del relleu formal de Raúl Castro com a president del Consell d'Estat i del Consell de Ministres perquè la primera tasca dels nous parlamentaris serà ungir a l'hereu polític dels Castro.
Serà la primera vegada des del triomf de la Revolució, el 1959, que un Castro no estigui als comandaments del país. Fidel i Raúl ho han estat tot per Cuba i per això pocs s'atreveixen a aventurar quin rumb adoptarà la nació del Carib en mans de les 'noves' generacions.
Els cubans ja van viure una transició de poder el 2008, quan els problemes de salut van obligar Fidel a cedir la vara de comandament al seu germà. No obstant això, només van canviar les cares perquè l'ex president va seguir murmurant a l'ombra fins a la seva mort, el 2016, i Raúl, comandant revolucionari, no va suposar un gir radical.
Aquesta vegada, en canvi, l'horitzó és incert. Per això Raúl va preparar als cubans per a la seva partida anunciant al congrés general del Partit Comunista Cubà (PCC) que seria el seu últim període de cinc anys al capdavant dels òrgans executius. "Quan l'Assemblea Nacional es constitueixi hauré conclòs el meu segon i últim mandat", va prometre.
UNA CUBA EN CANVI
Si bé els anys de Fidel es van caracteritzar per canvis forçats per la conjuntura internacional, sota la batuta de Raúl, Cuba ha experimentat un conat de modernització que ha afectat a l'economia i, com a conseqüència, a la societat, així com una obertura al món que troba el seu màxim exemple en el sorprenent acostament als Estats Units, enemic tradicional.
Aquesta línia reformista no ha eclosionat, sobretot a causa de la pròpia resistència del règim, ja que els vells comandaments, coetanis de Fidel i Raúl, segueixen fent de fre a qualsevol iniciativa que pugui traduir-se en una pèrdua del ferri control polític que han vingut exercint.
El resultat són unes expectatives frustrades que han calat en els joves. Desconnectats de la Revolució i els seus mites, viuen apegats a una realitat que rebutgen perquè amb prou feines els ofereix oportunitats. Molts, assenyalen els experts consultats per Europa Press, veuen el seu futur fora de Cuba.
Tot això dibuixa un panorama desafiador per al nou mandatari, que haurà de definir una reforma econòmica inevitable --més encara després del 'crack' veneçolà-- i decidir si l'acompanya amb una reforma política que, encara que tímida, satisfaci les demandes dels cubans.
LA INCÒGNITA DE DÍAZ-CANEL
El potencial successor de Raúl és el primer vicepresident, Miguel Díaz-Canel. De 57 anys, pertany a la següent generació, a mig camí entre els qui van fer la Revolució i els que no la van conèixer, la qual cosa, segons els experts, permet anticipar que, almenys, apostarà per concloure les transformacions iniciades.
Els mateixos experts adverteixen alhora que, en realitat, poc o gens se sap de Díaz-Canel. Ha estat un dels dirigents que sempre han estat a l'entorn dels Castro, encara que amb la llunyania necessària per no fer massa ombra i ser descartat. I aquesta sembla ser l'estratègia que ha seguit per assegurar igualment el seu ascens al poder.
En qualsevol cas, Díaz-Canel (o qui sigui) tindrà difícil dur a terme la seva pròpia agenda perquè Raúl deixa les regnes del Govern però es mantindrà fins el 2021 com a secretari general del totpoderós PCC, des d'on podrà vigilar a qui ocupi el seu tron. Sumarà llavors 90 anys.
L'oposició ha rebaixat les expectatives sobre la possibilitat que la partida de Raúl doni començament a l'esperada transició democràtica. De fet, les seves principals veus denuncien que aquests anys d'obertura han tingut com a contrapartida un augment de la repressió per evitar que s'obri l'aixeta.
Els cubans, acostumats que el règim perduri mentre el món canvia, semblen assistir calmats al que des de la comunitat internacional s'interpreta com un punt d'inflexió. Facundo, interrogat pel diari digital 14yMedio, de la famosa bloguera Yoani Sánchez, admet, no obstant això, que "serà com aprendre a caminar". "Sis dècades són tota una vida".
