MADRID, 7 maig (EUROPA PRESS) -
El primer ministre interí d'Eslovquia, Eduard Heger, ha anunciat aquest diumenge la seva dimissió després de comunicar la seva decisió dissabte a la tarda a la presidenta, Zuzana Caputová.
"Després de la sortida, aquest divendres, d'un segon ministre en qüestió de dies, he decidit no esperar més i ahir (dissabte) vaig presentar a la presidenta altres alternatives que considero menys arriscades i més estables que el nomenament d'un govern oficial", ha explicat Heger.
La mateixa Caputová ha convocat Heger al Palau Presidencial aquest diumenge a les 15.00 hores, segons informa la premsa eslovaca, que recorda que els ministres Samuel Vlcan i Rastislav Kácer han abandonat recentment l'Executiu.
Davant la realitat política i pensant en el bé de la ciutadania, Heger ha decidit que "una Eslovquia traumatitzada pels conflictes no es mereix que la crisi política continu ni un sol dia més".
"Per tant, he decidit demanar ser rellevat del meu crrec i deixar espai perqu la presidenta intenti portar Eslovquia a unes eleccions de manera estable i calmada", ha afegit.
Heger ha assegurat que far tot el possible perqu el trasps de poders sigui el més tranquil possible. "Després de reunir-me aquesta tarda amb la presidenta ens coordinarem per als següents passos per al trasps del govern i per comunicar-ho al més aviat possible a la població perqu no hi hagi confusions", ha destacat.
Heger ha rebutjat, a més, que estigui "encobrint" l'escndol que ha provocat la dimissió del ministre Vlcan per subsidis milionaris i ha assegurat que la decisió de dimitir es va prendre fa dues setmanes.
El president del Parlament, Boris Kollár, del partit Som Família, ha declarat a la cadena RTVS que era previsible la dimissió. "Aquest caos no va comenar ahir, sinó al desembre, quan el Parlament va declarar la seva no confiana en aquest Govern. En aquesta situació les opcions de la presidncia estan clares", ha explicat, al mateix temps que ha apostat per la formació d'un Govern "oficial" amb el suport de partits polítics.
El persidente del partit Direcció-Democrcia Social Eslovaca (Smer-SD), Robert Fico, ha coincidit en aquesta opció i ha recordat que el país no és una república presidencialista. "No és possible que la presidenta nomeni un govern sense consultar el Parlament i controlar així l'Executiu durant cinc mesos, fins a les eleccions anticipades", ha argumentat l'ex-primer ministre.
El partit amb més suport parlamentari, el conservador Partit de la Gent Corrent i les Personalitats Independents (OL'anus), advertia dissabte que si es forma un Govern, la presidenta haur de comptar amb la seva formació política. "Si vol tenir el nostre suport, tenir un enfocament responsable, primer ha de negociar amb el nostre moviment. Si no, no podr comptar amb el nostre suport", va dir el líder d'OL'anus, Igor Matovic.
Els 150 seients del Parlament eslovac estan molt repartits entre fins a dotze partits polítics després de les eleccions del febrer del 2020 i el que té més representació és OL'anus, amb 37 escons, per la qual cosa caldran amplis consensos per aconseguir majories. Les prximes eleccions estan previstes pel 30 de setembre del 2023.
