El Níger i el Txad tenen fixades quotes per a les dones en política, per el desconeixement dificulta que s'apliquin
NIAMEY/YAMENA, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
"Aquesta és una societat patriarcal, les prctiques tradicionals no escrites pesen sobre les lleis escrites i hi ha coses que no podem fer". Qui diu aix és Clarisse Nehoudamadji Nailar, presidenta nacional de la CELIAF, la plataforma més gran d'organitzacions femenines del Txad.
En aquest país del Sahel, que ocupa el tercer lloc per la cua en l'Índex de Desenvolupament Hum i té una taxa de natalitat de 6,8 fills per dona, est en vigor des del 2018 l'Ordenana número 12, que reserva una quota del 30 per cent per a les dones en crrecs electes, per una gran part de la població desconeix aquesta llei.
El Txad té previst celebrar al 2021 eleccions presidencials --tot i que el seu president, Idriss Déby, governa el país des del 1990 amb cada cop més poder-- i legislatives. La xarxa d'antigues ministres i parlamentries (REFAMP) ha visitat centres de registre electoral i ha detectat que de les aproximadament 50 persones que es registren per votar cada dia només 10 són dones.
Segona ella, falta informació, perqu, tot i que la Comissió Nacional electoral (CENI) "fa la seva feina, no tothom té rdio o televisió". La xarxa té la intenció de visitar a les direccions dels partits polítics per recordar-los l'obligació d'incloure dones en les candidatures, i no en els últims llocs i estudia com posar en marxa un fons per ajudar dones a fer campanya.
Així ho ha explicat Elise Loum, responsable de la xarxa, en un esmorzar de dones, on hi ha la ministra per a la Dona del país, Amina Priscille Longoh, i que ha organitzat amb motiu de la visita a Yamena de la ministra espanyola d'Afers exteriors, UE i Cooperació, Arancha González Laya, que és a més presidenta de torn de l'Aliana Sahel, una plataforma de cooperació al desenvolupament amb els pasos del G5 Sahel (Mauritnia, Mali, el Níger, Burkina Faso i el Txad).
González Laya va viatjar a Yamena després de visitar Niamey, la capital del Níger. El país té el trist record de ser el menys desenvolupat del món i el que té la major natalitat, 7,2 fills per dona. Al Níger, un 16 per cent de la població viu en un matrimoni polígam, en la seva gran majoria amb dues dones, i les nenes, si bé s'acosten a la meitat de la població escolar a l'educació primria, són només un 26 per cent dels alumnes de secundria a les zones rurals.
"El problema que veig és que les lleis estan escrites i que on cal treballar és en la distncia entre la llei i la realitat", els va dir la ministra espanyola a diverses dones de la societat civil en un esmorzar de feina a Niamey. Segons va dir, volia saber "quines experincies funcionen" per canviar la mentalitat social no només entre les dones, sinó també entre els homes. Va viatjar acompanyada del director de l'Agncia Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), Magdy Martínez-Solimán, en un moment en qu l'agncia est preparant el marc de cooperació amb el Níger 2021-2025.
LLEI DE SALUT I REPRODUCCIÓ
Al Níger, el desconeixement de la població llastra la llei d'aquest país sobre salut i reproducció, que reconeix "molts drets" per moltes dones, sobretot en zones rurals, la ignoren. "La llei diu clarament que tota persona en plena capacitat mental té dret a un mtode anticonceptiu", explica Mariamma Abdou, estudiant de cinqu any de Medicina i presidenta de la Xarxa de Joves Ambaixadores per a la salut reproductiva i la planificació familiar.
"No tothom pot conixer les lleis per els que les coneixen les han de donar a conixer entre els altres", defensa Abdou. Entre els projectes d'aquesta jove hi ha la collaboració amb líders religiosos, musulmans i cristians, per introduir un mdul de salut a les escoles. També promou iniciatives que tenen d'eix els nois joves "per ensenyar-los que les dones tenen els mateixos drets, perqu ells seran pares i han d'educar en els drets".
Abdou posa sobre la taula, a més, la diferncia d'oportunitats per a les dones urbanes i rurals i explica que est desenvolupant una aplicació mbil perqu a través de la geolocalització, les dones puguin tenir informació de manera rpida sobre els serveis de salut a la seva rea. Amb tot, les seves prpies companyes de taula reconeixen que el cas d'aquesta jove, urbana, universitria i activista, és una cosa extraordinria al país.
GONZÁLEZ LAYA: LES BATALLES PEL PODER NO SÓN AMABLES
"El vostre combat és també el nostre, a Espanya", els va dir la ministra espanyola. "Parlem d'apoderament, per aquesta paraula inclou la paraula poder i cal ser molt lúcids, no és una batalla amable, és una batalla pel poder, i en tota batalla pel poder cal organitzar-se i tenir una estratgia", va advertir.
El Níger també té eleccions a la vista. El seu president, Issofou Mahamadou, no concorrer a un tercer mandat i abans que acabi l'any hi haur eleccions presidencials i locals. El país té una llei de quotes que reserva un 25 per cent a les dones, per segons Djibril Abarchi Balkissa, de l'Associació de Dones Juristes, no es compleix. Balkissa, que fa activitats de sensibilització política entre les dones, defensa que quan es redacta una llei cal tenir "els mitjans per dur-la a terme".
El repte, en la seva opinió, és aconseguir que aquestes dones arribin a influir. "La solidaritat femenina no és que si una dona es presenta totes la votin, sinó que cada cop que una dona veu vulnerats els seus drets totes les altres s'aixequin", remarca. No n'hi ha prou amb aconseguir llocs de poder, diu aquesta activista, sinó fer-los servir per fer avanar en els drets de les dones.
Així, segons el parer de les cinc dones que van parlar amb la ministra espanyola al Níger --no només activistes, també empresries-- les opcions son divereses, per en bona mesura passen per treballar amb les prpies comunitats, perqu les dones spiguen que poden ser agents de desenvolupament econmic, que coneguin els seus drets, que s'impliquin en l'activitat política no només per aconseguir llocs de poder, sinó per promoure des d'aquests nous avanos.
En l'última jornada del viatge de González Laya al Sahel, les dones txadianes li parlen de posar en marxa un pla d'acció per aplicar la Resolució 1325 de l'ONU per protegir les dones i les nenes en contextos de conflicte i postconflicte, un pas rellevant en un país on el principal repte és el combat militar i de les forces de seguretat contra el terrorisme.
La ministra espanyola, per la seva banda, fa broma amb que per fer avanar l'agenda de les dones a qualsevol govern cal "ser la millor amiga" del responsable d'Hisenda, "per no per tenir una línia pressupostria per sobre de la dona, sinó per incloure aquests assumptes transversalment en tots els mbits".
