L'ONU demana més de 1.500 milions d'euros per respondre a l'emergència dins i fora de territori ucraïnès
MADRID, 1 mar? (EUROPA PRESS) -
L'ONU ha elevat dràsticament aquest dimarts les necessitats humanitàries d'Ucraïna després de l'ofensiva militar ordenada dijous passat pel president rus, Vladímir Putin, en la mesura que estima que dotze milions de persones requeriran ajuda dins el país i hi pot haver fins a quatre milions de refugiats als països veïns.
Les Nacions Unides van estimar al novembre que el 2022 necessitarien ajuda 2,9 milions d'ucraïnesos, però l'escalada de la violència els ha obligat a actualitzar l'anàlisi i, amb aquest, la petició del fons. Ara reclamen 1.700 milions de dòlars (uns 1.520 milions d'euros), segons una petició que inclou les agències de l'ONU i organitzacions aliades.
Amb part d'aquests diners --1.100 milions de dòlars, en concret--, la tasca humanitària arribaria a sis milions de persones durant tres mesos. L'assistència contempla des de donar diners en efectiu a reconstruir habitatge, passant per qüestions d'alimentació, aigua i sanejament, educació o atenció mèdica.
El secretari general adjunt de l'ONU per als Afers Humanitaris, Martin Griffiths, ha dit que "és l'hora més fosca per a la gent d'Ucraïna" i, per tant, creu que el és moment de "respondre amb compassió i solidaritat" a una emergència que no deixa de créixer conforme passen les hores.
"Famílies amb nens petits es refugien a soterranis i estacions de metro o corren per salvar la vida davant el so aterridor de les explosions i les sirenes", ha assenyalat en un comunicat.
D'altra banda, l'alt comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), Filippo Grandi, ha advertit que, si la situació no millora, la d'Ucraïna "podria ser la crisi de refugiats més important d'aquest segle". Així, tot i que ha agraït la solidaritat dels països veïns, que ja acullen més de 600.000 persones, ha avisat que cal "molt més suport".
El pla de resposta que s'ha presentat aquest dimarts xifra en 550,6 milions de dòlars només els projectes que calen per atendre els refugiats a Polònia, Moldàvia, Hongria, Romania i Eslovàquia, a més d'altres països de la regió que no necessàriament han de ser veïns d'Ucraïna.
