BRUSSEL·LES, 20 d'octubre (EUROPA PRESS)
Els ministres de Medi Ambient dels vint-i-set buscaran avui a Luxemburg acostar postures sobre el repartiment nacional dels objectius que s'ha fixat la Unió Europea per lluitar contra el canvi climàtic, l'anomenat triple 20 per al 2020 (20% de reducció d'emissions, 20% de quota de renovables i 20% d'estalvi energètic).
La reunió es fa després que els caps d'Estat i de Govern hagin ratificat aquests objectius en la cimera feta a Brussel·les dijous passat i s'hagin compromès a arribar a un acord sobre el repartiment nacional al desembre. Tot i això malgrat els dubtes expressats per Alemanya, Itàlia i els països de l'ampliació, que van alertar de l'impacte negatiu d'aquestes mesures sobre la indústria, sobretot en un moment de crisi econòmica.
Després de l'acord dels líders europeus, la presidència francesa s'ha proposat accelerar la tramitació de les propostes de repartiment que la Comissió va presentar el gener. En el cas d'Espanya, aquestes propostes obliguen a augmentar el 2020 fins al 20% la quota d'energia procedent de fonts renovables, fet que significa duplicar la producció actual (8,7% el 2005). A més, d'aquí al 2020, Espanya haurà de retallar un 10% les emissions de sectors com el transport, l'habitatge, l'agricultura i la ramaderia o els residus respecte als nivells del 2005, any que es pren com a referència.
Els punts de desacord sobre el repartiment intern segueixen sent nombrosos i les negociacions molt complicades, "semblants a quan es discuteixen els pressupostos de la UE", segons han explicat fonts diplomàtiques. Les fonts han assenyalat que els acords de la cimera encara dificulten més el compromís, ja que s'ha previst que siguin els caps d'Estat i de Govern els qui donin el seu vistiplau final al paquet, el qual significa que s'haurà d'aprovar per unanimitat, en lloc de per majoria qualificada com correspon a les qüestions de medi ambient.
El principal punt de desacord és l'any de referència que s'utilitza per calcular la reducció d'emissions: els països de l'ampliació reclamen que sigui el 1990 i no el 2005 i al·leguen que contràriament no es té en compte l'esforç de reducció d'emissions que ja han fet. La resta, entre ells Espanya, estan d'acord amb les propostes de Brussel·les en aquest camp.
En segon lloc, molts estats membre, entre ells Espanya, reclamen que es pugui fer un major ús dels mecanismes de desenvolupament net, és a dir, que es permeti a les empreses adquirir permisos d'emissió mitjançant inversions en països en vies de desenvolupament per reduir-hi les emissions. La Comissió ha imposat límits molt estrictes a aquest sistema de flexibilitat a partir del 2013.
FUGUES DE CARBONI
El tercer tema de preocupació és el de les subhastes dels permisos d'emissió per a les empreses, que fins ara s'han distribuït de manera gratuïta. La Comissió proposa que a partir del 2013 el sector elèctric pagui el 100% dels drets d'emissió, mentre que per a la resta de sectors industrials se subhastaria únicament el 20% dels permisos, tot i que aquesta xifra aniria augmentant progressivament fins al 100% el 2020.
Els antics 15 estats membre estan d'acord que se subhastin tots els permisos per al sector elèctric, mentre que els països de l'ampliació demanen rebaixar aquesta xifra. Pel que fa la resta de sectors industrials, la majoria dels països, entre ells Espanya, estan d'acord a rebaixar el percentatge de subhastes. Alemanya, per exemple, ha demanat que aquest percentatge es mantingui en el 20% durant tot el període.
Una altra qüestió que provoca inquietud és el de les anomenades 'fugues de carboni', les possibles deslocalitzacions d'empreses a països fora de la UE que no apliquin normes tan estrictes de lluita contra el canvi climàtic. La proposta de l'executiu comunitari assenyala que, si el 2010 no hi ha hagut un acord internacional de retallada de les emissions, es buscarà una solució per als sectors més vulnerables a la competència internacional, com acer, alumini o ciment.
Entre les possibles solucions que s'estudien es troben donar a aquests sectors els drets d'emissió de manera gratuïta i no mitjançant subhastes o incloure les importacions en el sistema europeu de comerç d'emissions. Moltes delegacions demanen que la decisió no es deixi per al 2010 sinó que es prengui ara perquè aquestes indústries sàpiguen a què atenir-se.
