La UE llançarà una nova missió militar per assessorar a les Forces Armades de República Centreafricana
BRUSSEL·LES, 15 març (EUROPA PRESS) -
Els ministres d'Afers Estrangers de la UE donaran llum verda dilluns a una estratègia regional per combatre a l'Estat Islàmic i promoure l'estabilitat a Síria i Iraq i discutiran la possibilitat d'enviar una missió a Líbia si les faccions arriben a un acord per crear un govern d'unitat nacional, segons han explicat fonts europees.
L'estratègia, dotada de 1.000 milions d'euros de pressupost comunitari per a aquest any i 2016, preveu diferents accions, com la intensificació dels contactes diplomàtics amb els països de la regió i del Golf, promoure programes contra la radicalització i projectes de gestió de fronteres i suport a la reforma del sector de seguretat, inclosos en països veïns com el Líban, per frenar el contagi de les crisis a Síria. També preveu ajuda humanitària i suport al desenvolupament econòmic i els processos de reconciliació.
Els vint-i-vuit ja van acordar l'estiu passat la possibilitat de donar armes, a títol individual, a les milícies kurdes i a les autoritats iraquianes per ajudar-los a combatre a l'Estat Islàmic. Diversos països, inclosos França, Regne Unit, Espanya, Itàlia i Alemanya, s'han sumat des d'aleshores a les tasques d'entrenament de les forces iraquianes en el marc de la coalició contra el grup terrorista encapçalada pels Estats Units, que també bombardeja posicions del grup.
L'estratègia no descarta que la UE assumeixi un paper de coordinació en relació amb el subministrament d'armes o un altre tipus d'assistència militar a l'Iraq i també apunta a la necessitat de donar suport a sancions a l'ONU, inclòs designacions i mesures contra el finançament de l'Estat Islàmic, sense descartar la creació d'un règim de sancions autònom a la UE.
Els vint-i-vuit ja han aprovat una estratègia específica per respondre als combatents estrangers retornats de zones de conflicte, que forma part del marc regional, a l'octubre.
Respecte a Líbia, on també preocupa l'expansió de l'Estat Islàmic, els ministres discutiran el suport que se li podria prestar en el cas que les negociacions entre faccions mediades per l'enviat especial de l'ONU, Bernardino León, culminin en la creació d'un Govern d'unitat nacional, inclosa la possibilitat d'enviar una missió per contribuir a protegir els edificis governamentals, l'aeroport i infraestructures bàsiques o contribuir a supervisar un alto el foc, segons han avançat fonts diplomàtiques.
L'Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Federica Mogherini, que ja va obrir la porta divendres passat a Riga a l'enviament d'una possible missió a Líbia per contribuir a supervisar l'alto el foc o protegir infraestructures si ho demanen els libis i en plena coordinació amb l'ONU i els actors de la regió, espera que els vint-i-vuit demanin dilluns preparar opcions, segons fonts europees.
També es podria reactivar la missió de la UE de suport al control de fronteres a Líbia, paralitzada des de fa mesos per la falta de seguretat al país, que s'ha convertit en el principal punt de sortida de la immigració irregular a Europa.
De fet, durant el dinar, debatran intensificar la cooperació amb els països d'origen i trànsit de la immigració i com combatre les màfies que trafiquen amb immigrants, així com vies per reforçar la protecció dels refugiats i la gestió de la immigració regular, tot i que no s'esperen conclusions tenint en compte que les propostes concretes no arribaran fins a maig.
Tampoc es descarta debatre la proposta d'Itàlia de crear un centre per acollir a refugiats a Tunísia, país amb el qual la UE mantindrà, l'endemà, una reunió a Brussel·les per discutir entre d'altres el reforç de la cooperació en la lluita antiterrorista i contra els combatents estrangers.
NOVA MISSIÓ A REPÚBLICA CENTREAFRICANA
Els vint-i-vuit arrencaran la reunió de dilluns amb un debat estratègic sobre les relacions amb Àfrica, centrat en com promoure les capacitats de defensa dels països perquè ells gestionin les seves pròpies crisis i aprofitar el potencial econòmic i d'inversió d'un continent que porta creixent un 6% de mitjana els últims anys.
Així, els ministres donaran llum verda a una nova missió militar amb fins a 60 instructors per assessorar a les forces armades de República Centreafricana en la reforma que han d'emprendre per garantir la seva professionalitat i que siguin multiètniques. França n'aportarà el gruix, uns 20, mentre que Espanya podria enviar uns cinc o més, segons fonts militars i diplomàtiques. Suècia, Romania, Sèrbia i Geòrgia, entre d'altres, també esperen participar.
Alhora, donaran llum verda a un pla d'acció sobre el Golf de Guinea en el qual detallaran accions per ajudar en els pròxims cinc anys als països de la zona a desenvolupar les seves capacitats per combatre la pirateria, la pesca il·legal i el crim organitzat i garantir la seguretat marítima i el seu desenvolupament econòmic.
També demanaran explorar opcions per reforçar les capacitats de resposta per impedir que es repeteixi una nova crisi de l'Ebola i que es desemborsin ràpidament les ajudes promeses per ajudar als països afectats.
PREPARAR LA CIMERA AMB ELS PAÏSOS DE L'EST
Els vint-i-vuit també començaran a preparar la cimera amb les antigues repúbliques soviètiques que participen en l'Associació Oriental del 21 i 22 de maig a Riga i tot i que preveuen aprovar una declaració política per deixar clar que no reconeixen l'annexió "il·legal" de Crimea per part de Rússia quan es compleix un any de la mateixa, no discutiran la crisi ucraïnesa.
Els líders europeus sí discutiran en la seva cimera dels dies 18 i 19 la situació a Ucraïna i com procedir amb les sancions econòmiques. La majoria dels països, entre els quals hi ha Espanya, Alemanya, França i Itàlia, rebutgen prorrogar ara les sancions econòmiques contra Moscou, que només guanyen el juliol, perquè entenen que l'alto el foc a l'est d'Ucraïna s'està mantenint.
En canvi, Regne Unit, els països bàltics, Suècia i Polònia aposten per estendre-les fins a finals d'any, període que cobreix l'acord de Minsk, per mantenir la pressió sobre Rússia, segons fonts diplomàtiques.
