BRUSSEL·LES, 2 d'abril (EUROPA PRESS)
El cap de l'executiu espanyol en funcions, José Luis Rodríguez Zapatero, compartirà amb la resta de caps d'Estat i de Govern de l'OTAN un sopar de treball avui a Bucarest en què abordaran les operacions de l'Aliança Atlàntica en curs a Kosovo (KFOR) i l'Afganistan (ISAF), a més de tractar la possible ampliació futura de l'Aliança Atlàntica a nous membres. Serà a partir de les 19.00 hores d'avui, el primer dels tres dies que durarà la cimera de l'OTAN que acollirà la capital romanesa, al palau de Cotroceni, convidats pel president romanès, Traian Basescu, a la seu presidencial.
Tot i que Croàcia, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARYM) i Albània, països candidats a entrar en l'organisme, esperen rebre llum verda per a la seva adhesió formal a Bucarest, en el cas d'ARYM, Grècia podria acabar emetent un vot contrari --es necessita el vistiplau dels vint-i-sis aliats per a noves ampliacions-- si abans els dos països no resolen la disputa que mantenen sobre el nom amb el que vol ingressar el primer.
Grècia rebutja reconèixer l'Antiga República de Macedònia només pel nom de Macedònia, regió grega del nord-est del país en la qual va néixer i va regnar Alexandre Magne. Per part seva, ARYM ha cancel·lat avui un debat parlamentari per canviar el nom del país perquè diu que la seva proposta per al canvi de nom no satisfarà Grècia. Atenes no està contenta amb la proposta que ha realitzat un mediador de l'ONU, Matthew Nimetz, amb el nom de 'República de Macedònia (Skopje)'.
Alhora, els caps d'Estat i de Govern discutiran la possibilitat d'atorgar a Geòrgia i Ucraïna, que ja gaudeixen d'un diàleg intensificat amb l'OTAN que els assegura certa cooperació amb l'organisme, l'estatus de país candidat. Els dos països aspiren rebre la invitació dels caps d'Estat i de Govern de l'OTAN per inscriure's en el Pla d'Acció d'Adhesió a l'Aliança Atlàntica (estatut MAP conferit als països candidats oficials a entrar en l'OTAN).
Tot i que els Estats Units i els països d'Europa de l'Est es mostren a favor de la seva entrada, altres països aliats com ara Espanya, França i Alemanya consideren que el seu ingrés és prematur, si bé no ho descarten en el futur. La qüestió de fons radica en el rebuig de Moscou a veure aquestes dues antigues repúbliques soviètiques dins de l'OTAN, tot i que els aliats rebutgen que cap agenda externa condicioni la futura ampliació de l'Aliança Atlàntica.
En canvi, l'OTAN ofereix a Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro un diàleg intensificat com aquell del que ja gaudeixen Geòrgia i Ucraïna. El secretari general de l'Aliança, Jaap de Hoop Scheffer, ja ha manifestat en repetides ocasions que l'estabilització dels Balcans occidentals, en última instància, passa per la seva integració euroatlàntica.
