NOVA YORK, 11 set. (Reuters/EP) -
Els Estats Units recorda aquest diumenge, 15è aniversari dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, a les víctimes dels atacs contra les Torres Bessones, del Pentàgon i del vol segrestat i estavellat sobre Pennsilvània. Un total de 19 terroristes suïcides han mort en els atemptats, reivindicats per l'organització terrorista Al-Qaida.
Els actes de commemoració començaran a les 8.46 hores (14.46, hora catalana) en el mateix lloc on eren les torres, quan haurà un minut de silenci i doblaran totes les campanes dels temples de la ciutat a la mateixa hora en la qual el primer avió, el Vol 11 d'American Airlines, es va estavellar contra la Torre Nord del World Trade Center.
El segon minut de silenci serà a les 9.03 (15.03), quan el Vol 175 de AA va impactar contra la Torre Sud i el tercer a les 9.37 (15.37, quan el Vol 77 de AA es va estavellar contra el Pentàgon. El següent moment de silenci serà coincidint amb les hores a les quals va caure la Torre Sud, a les 9.59 hores (15.59).
Els dos últims minuts de silenci seran a les 10.03 quan el Vol 93 d'United es va estavellar al voltant de Shanksville, a Pennsilvània, després que els passatgers s'enfrontessin als segrestadors, i a les 10.28 (16.28), l'hora en la qual es va enfonsar la Torre Nord.
Durant aquests actes en la 9/11 Memorial Plaça de Manhattan es donarà lectura als noms de les 2.983 víctimes dels atemptats. Els encarregats seran els propis familiars dels morts, que estaran recolzats per una guàrdia d'honor de policies i bombers, música apropiada i per autoritats que, com és tradició des de 2012, no faran cap tipus d'intervenció.
A més, durant la jornada, el Museu-Monument de l'11-S estarà només obert als familiars de les víctimes. Quan caigui la nit, s'encendran les dues torres de llum que es projectaran just al lloc on es trobaven les Torres Bessones per apagar-se lentament amb l'alba del següent dia.
MISSATGE D'OBAMA
El president estatunidenc, Barack Obama, ha dedicat el tradicional missatge a la nació dels dissabtes per recordar el dimarts dels atemptats, "un dels dies més foscos de la història de la nació", tot i que ha destacat que va posar al descobert els valors que defineixen als estatunidencs.
"Seguim sent l'Amèrica dels herois que corren cap al perill, la de la gent corrent que va matar als segrestadors, la de les famílies que van convertir el seu dolor en esperança", ha assegurat. Més de 340 bombers i 60 policies han mort en els atemptats de l'11 de setembre de 2001, molts d'ells després d'entrar en les Torres Bessones per intentar ajudar a la gent atrapada.
"Seguim sent l'Amèrica que cuida de l'altre, unida per la nostra creença que som els guardians del nostre germà, els guardians de la nostra germana", ha afegit.
