MADRID, 9 mar? (EUROPA PRESS) -
Quan els Estats Units van reconèixer el gener del 2019 l'opositor Juan Guaidó com a legítim president de Veneçuela, van fixar la línia política a seguir durant uns anys marcats per les sancions al govern de Nicolás Maduro. Més de tres anys després, i amb el pretext de la invasió russa sobre Ucraïna, Washington i Caracas mitiguen asprors i intercanvien gestos tímids d'acostament.
El cap de setmana passat es va produir el contacte de més alt nivell del qual es té constància entre tots dos governs. Una delegació de l'administració de Joe Biden va viatjar a Caracas amb l'objectiu declarat per la Casa Blanca d'aconseguir l'excarceració de ciutadans nord-americans i, "per descomptat", tractar qüesions de seguretat energètica.
Biden no ha amagat el desig de reduir la dependència global de petroli i gas procedent de Rússia en represàlia per l'ofensiva militar sobre Ucraïna, per tal que les fonts d'energia no siguin un llast a l'hora de prendre mesures contra Vladímir Putin, ara o en el futur.
Washington, que només depèn en un 3 per cent del petroli rus, s'ha compromès a augmentar la producció nacional de cru, però sabedor que és insuficient per compensar el bloqueig a Moscou, també mira cap al país que en tindria les reserves més importants del món i que, precisament a causa de les sancions nord-americanes, amb prou feines produeix.
En dues dècades, la producció diària de cru a Veneçuela ha passat de tres milions de barrils a uns 800.000, motiu pel qual el marge per augmentar-la és evident. La indústria veneçolana necessita que s'aixequin almenys part de les sancions i poder vendre al mercat global.
Ara com ara, cap de les parts s'ha pronunciat sobre aquesta opció, que estaria sobre la taula arran de les informacions publicades per diversos mitjans nord-americans a partir de fonts de l'administració Biden. Caldria veure quan, com i, sobretot, amb quina justificació política s'emmarca aquest gir de 180 graus en la línia de Washington.
