Giorgia Meloni, potencial primera ministra en aquestes eleccions parlamentàries anticipades
MADRID, 24 set. (EUROPA PRESS) -
Itàlia està cridada aquest diumenge a les urnes per renovar el Parlament, en unes eleccions anticipades que posaran fi a l'etapa del tecnòcrata Mario Draghi com a primer ministre i que, si es compleixen els pronòstics dels sondejos, obriran una nova era dominada pels partits conservadors, amb la ultradretana Giorgia Meloni al capdavant.
Meloni encapçala els Germans d'Itàlia, una formació sorgida com a escissió de la centre-dreta de Silvio Berlusconi i que amb prou feines deu anys ha passat de ser una anècdota nacionalista, ultraconservadora i antieuropea a posicionar-se com a favorita, amb una intenció de vot de més del 20 per cent.
La líder que en la seva joventut va descriure el dictador Benito Mussolini com "un bon polític" és ara el més gran exponent del descontentament social que ha relegat a un segon pla els blocs que tradicionalment havien dominat la política italiana, gràcies als quals també van aconseguir importants resultats en les eleccions prèvies el Moviment 5 Estrelles (M5S) i la Lliga.
En el cas de Meloni, ha sumat nous adeptes després de matisar parcialment algunes línies del seu discurs --continua sent crítica amb la UE, però ja no planteja la sortida de l'euro--, i es manté fidel als seus missatges contra la immigració o a favor de la família tradicional.
En matèria fiscal, planteja una rebaixa d'impostos, dins d'un debat més ampli en el qual la dreta estudia imposar un tipus únic per a tots els nivells de renda --del 15 per cent, segons el líder de la Lliga, Matteo Salvini--.
Salvini és el segon gran protagonista de l'aliança de dretes i aspira a tornar a entrar al Govern, com ja va fer en una etapa anterior a l'M5S en la qual va exercir de ministre de l'Interior i va fer gala de la seva doctrina de 'ports tancats' per als migrants que intentaven arribar a les costes italianes.
El tercer en discòrdia en aquesta aliança de dretes és Berlusconi, que al capdavant de Forza Italia es manté contra vent i marea en la primera línia política, aparentment immune a escàndols que van, en els últims anys, des dels delictes econòmics fins a potencials abusos en les seves controvertides festes.
Berlusconi, que tradicionalment ha representat la dreta moderada a Itàlia, ha acabat fagocitat per dues formacions radicals i, durant la campanya, s'ha vist abocat a assumir que Meloni tindrà dret a encapçalar el pròxim Govern si, com sembla, el seu partit és el més votat en les eleccions.
DIVISIÓ EN EL BÀNDOL RIVAL
El bloc conservador, que aspira a la majoria absoluta i fins i tot a una supermajoria, no s'hauria vist afectat en la campanya per l'ombra de la guerra d'Ucraïna, que ha obligat tots tres partits a intentar deixar enrere la seva habitual empatia o fins i tot proximitat personal amb el president rus, Vladímir Putin, i la seva òrbita.
No obstant això, sí que han qüestionat públicament les sancions imposades per la UE contra Moscou, han apel·lat als efectes col·laterals perniciosos, i l'oposició ha tirat d'hemeroteca per recordar les visites de Berlusconi i Putin a la península de Crimea o els llaços de la Lliga amb l'oficialista Rússia Unida, entre altres històries.
Ni els advertiments sobre la influència russa ni els avisos relatius cap a un potencial gir radical en la política interna han servit perquè es configuri una veritable alternativa d'esquerres a Itàlia, malgrat els esforços de l'ex-primer ministre Enrico Letta de sumar forces entorn del Partit Democràtic (PD).
El front d'esquerres finalment ha quedat desdibuixat amb Europa Verda, Esquerra Italiana i Compromís Cívic --aquest últim, un partit creat per Luigi di Maio--, i tot i que aspira a superar el 20 per cent dels vots, Letta podria no tenir-ne prou per tenir opcions de govern.
Per darrere se situen l'M5S, liderat per l'ex-primer ministre Giuseppe Conte i que ja va deixar clar des d'un inici que aniria per lliure, i una aliança 'ad hoc' entre la Itàlia Viva de Matteo Renzi i l'Acció de Carlo Calenda, que pel cap alt aspiren a tenir alguna cosa a dir en unes hipotètiques negociacions postelectorals.
Passi el que passi, Draghi ja ha deixat clar que no vol continuar en el poder. El nom d'aquest economista, antic responsable del Banc Central Europeu (BCE), va ser l'única via de consens que el president italià, Sergio Mattarella, va trobar a principis del 2021 per evitar que Itàlia es precipités per l'abisme polític.
Draghi dona la tasca per complerta, especialment després del desgast que li ha suposat encapçalar un gabinet de supervivència amb una amalgama de partits, tal com va deixar clar en la seva última roda de premsa. En aquesta compareixença, va apostar per l'europeïsme i va defensar la fortalesa d'Itàlia davant de qualsevol possible "titella" d'interessos externs.
DESPRÉS DE LES ELECCIONS
El rànquing electoral que sorgeixi després del tancament de les urnes aquest diumenge, no obstant això, no té per què significar un pacte automàtic per formar govern. Una vegada repartits tots els escons --en virtut d'un sistema que combina llistes i candidatures uninominals--, correspondrà a Mattarella obrir a mitjans d'octubre una ronda de contactes.
Berlusconi es vana de ser l'últim líder a convertir-se en primer ministre després d'encapçalar la llista d'un partit en unes eleccions, moment del qual ja han passat més de catorze anys. L'habitual pols entre aritmètica i egos ha fet que durant aquest temps es busuqin candidats alternatius dins del partit més votat o personalitats independents capaces de generar un mínim consens entre formacions que, d'una altra manera, mai no s'entendrien.
De fet, la retirada dels suports necessaris al Govern de Draghi ha obligat a avançar les eleccions a aquest 25 de setembre. La Constitució estableix que la renovació de les cambres s'ha de fer cada cinc anys i els últims comicis es van celebrar el 2018.
MENYS DIPUTATS I SENADORS
Uns 50 milions d'italians estan cridats a triar qui ocuparà els 400 escons de la Cambra de diputats i els 200 del Senat. En totes dues cambres hi haurà ara menys legisladors, conforme al que es va establir en una reforma constitucional avalada en referèndum per la ciutadania el setembre del 2020.
Els col·legis estaran oberts des de les 7.00 fins a les 23.00 hores, tot i que els resultats definitius no veuran la llum fins dilluns. Els sondejos anticipen una participació inferior a la de processos anteriors, per la qual cosa no es descarten sorpreses que poden arribar també en funció del costat cap al qual s'inclinin els indecisos d'última hora.
