El candidat oficialista se situa al capdavant però l'oposició podria tancar files
QUITO, 1 abr. (EUROPA PRESS) -
L'Equador busca aquest diumenge, en la segona volta de les eleccions presidencials, un substitut per a Rafael Correa després d'una dècada de Govern, fet que suposa l'inici d'una nova era, fins i tot en el cas que el candidat oficialista, Lenín Moreno, sigui el triat.
Moreno parteix com a gran favorit; entre altres coses, perquè en la primera volta, celebrada el 19 de febrer, es va quedar molt a prop de proclamar-se vencedor --necessitava el 40 per cent dels vots amb una distància de deu punts sobre el seu rival immediat--.
Aquesta vegada el líder d'Aliança PAIS només necessitarà una majoria simple, com li preveuen tots els sondejos, si bé amb diferents marges, alguns escassos, i això ha portat a l'oficialisme a denunciar manipulació de les empreses demoscòpiques.
Guillermo Lasso, del partit conservador CREO, és l'aspirant opositor. Va aconseguir passar a la segona volta amb el 28 per cent de les paperetes, onze punts per sota de Moreno, però ambdós per sobre de la seva principal competidora, Cynthia Viteri.
Malgrat el tebi resultat obtingut el 19 de febrer, Lasso juga ara amb l'avantatge que és l'únic representant de l'oposició equatoriana i, per això, els seus abans contrincants han animat els votants a votar en bloc per ell.
Resulta especialment important el suport expressat la mateixa nit electoral per Viteri, que va quedar tercera amb un 16 per cent dels sufragis. "Votarem pel senyor Lasso", va dir, però va aclarir que no formaria part de cap nou Govern.
Una altra de les potencials vies d'expansió de Lasso, en termes de vot, és l'elevat nombre d'indecisos de cara a la segona volta, que les enquestes situen en una àmplia forquilla que oscil·la entre el 6 i el 14 per cent.
TENSIÓ A la RECTA FINAL
La incertesa sobre qui serà el nou inquilí del Palau de Carondelet i, molt especialment, sobre el nou rumb que podria prendre l'Equador, ha viciat la recta final de la campanya, esquitxada fins i tot de violència.
La crispació va arribar al màxim el dimarts quan seguidors de Moreno van esbroncar Lasso, la seva dona i fills durant un partit de futbol entre les seleccions de l'Equador i Colòmbia. A la sortida de l'estadi, van intentar agredir amb pals i pedres al candidat opositor i la Policia va haver d'impedir-ho usant gasos lacrimògens.
Moreno va condemnar els fets indicant que "cap expressió d'intolerància és acceptable, vingui d'on vingui", però Lasso li va atribuir personalment la responsabilitat dels fets. "Van passar la frontera de la política. Això és conseqüència de la seva campanya bruta", va etzibar.
En aquesta segona fase ni tan sols hi ha hagut debat electoral, per l'exigència dels organitzadors que tots dos aspirants signessin una declaració jurada en què sostenen "que no han participat de forma directa o indirecta en actes de corrupció i no s'han beneficiat per la presa de decisions en l'exercici de funcions públiques i privades".
Lasso es va negar a rubricar aquest document davant notari. "No tinc per què acceptar una condició com aquesta. No tinc per què declarar la meva innocència sobre actes que ells defineixin", va esgrimir, davant la qual cosa el cara a cara televisat va haver de ser cancel·lat.
La desconfiança entre les parts ha arribat al punt que tant Aliança PAIS com CREO han fet una crida entre les seves files per vigilar qualsevol irregularitat durant la jornada electoral. "No ens podem confiar perquè l'Equador viu una dictadura d'un partit polític que té el control de tot", ha argumentat Lasso.
PUNT D'INFLEXIÓ
L'ascens de qualsevol dels dos aspirants opositors a la Presidència de l'Equador suposaria una revolució després de deu anys de domini hegemònic del carismàtic Correa i el seu partit, PAIS.
Els vents de canvi que bufen a Amèrica Llatina --que en els últims anys ha vist relleus ideològics a l'Argentina i el Brasil i durs revessos electorals (encara que no letals) a Veneçuela i Bolívia-- han arribat també a l'Equador en forma de crisi econòmica.
La caiguda del preu del petroli al mercat internacional ha minvat els ingressos públics fins a llançar un pressupost deficitari al que també ha contribuït el terratrèmol registrat el 16 d'abril a Manabí, i que ha generat pèrdues per valor de 3.000 milions de dòlars.
L'Equador ha passat d'un creixement rècord del 7,9 per cent fa sis anys a una recessió d'entre l'1 i el 2 per cent el 2016, la qual cosa ha obligat el Govern a un ajust econòmic dur que amenaça els èxits de la Revolució Ciutadana.
Moreno promet una tendència continuïsta que ratifica el seu compromís amb els eixos essencials del projecte de PAIS: els subsidis socials, el desenvolupament humà i l'eradicació de la pobresa --Correa ha tret més de tres milions d'equatorians de la misèria--.
No obstant això, ha reconegut la necessitat de fer canvis en l'acció netament política a causa dels escàndols de corrupció en Petroecuador i Odebrecht pel pagament de suborns a canvi d'adjudicar contractes públics.
"Farem una cirurgia major a la corrupció", ha dit Moreno. "Sanció sí, presó sí per tots els corruptes, els de ahir i els de ara", va dir en el primer --i únic-- debat entre candidats presidencials.
Lasso, en canvi, proposa una ruptura dràstica amb els postulats de Correa, sobretot en l'àmbit econòmic, en què ha basat la seva campanya, encara que ha promès mantenir en la mesura del possible les populars polítiques socials.
Es presenta també amb una proposta de canvi en el rol exercit per l'Equador en el context regional. Lasso pretén passar a formar parell de l'Aliança del Pacífic, organització econòmica que rivaliza amb Mercosur, de marcat tall 'bolivarià'.
Lasso suporta una càrrega personal pel seu paper en la crisi financera de 1999, que va sumir a l'Equador en una profunda recessió que va empènyer milers d'equatorians a l'estranger. Aleshores, el representant de CREO era el president del banc Guayaquil, però es justifica dient que va ser una de les poques entitats que no va tancar les seves portes i no va necessitar rescat.
ADÉU A CORREA
El que sí és segur és que les eleccions presidencials d'aquest diumenge activaran el compte enrere perquè Correa deixi un càrrec que ha exercit entre 2007 i 2017, i ho farà el 24 de maig.
És una decisió personal, ja que va impulsar una reforma constitucional para, en contra del que han fet (o intentat) molts dels seus col·legues llatinoamericans, introduir una esmena que li prohibeix expressament concórrer a aquestes votacions.
Els més crítics argumenten, no obstant això, que era una modificació de la Carta Magna amb truc perquè al mateix temps va eliminar la prohibició d'aspirar a més de dos mandats consecutius perquè la reelecció sigui indefinida.
L'oposició alerta que Correa es prepara per reprendre el poder en 2021. El líder esquerrà ha expressat el seu desig d'abandonar la primera línia durant "un bon temps", recalcant que "l'important és que es reelegeixi la Revolució", però no ha descartat tornar si l'oposició li "obliga".
