Convidat pels EUA i Rússia, el Govern espanyol ha enviat el secretari d'Estat d'Afers Estrangers
MADRID, 17 maig (EUROPA PRESS) -
Espanya ha participat aquest dimarts per primera vegada en una reunió ministerial del Grup Internacional de Suport a Síria (GIAS) que des de novembre del 2015 busca posar fi al conflicte al país àrab, que suma ja cinc anys en guerra, han informat fonts diplomàtiques.
Viena ha acollit la quarta reunió que aquest fòrum celebra a nivell de ministres i en què per primera vegada participarà Espanya convidada per les copresidències russa i estatunidenca del grup. Ha encapçalat la delegació espanyola el secretari d'Estat d'Afers Estrangers, Ignacio Ybáñez.
Des que es va convidar Espanya a unir-se al GIAS el març passat, el nostre país tan sols havia participat en trobades tècniques relacionades amb els aspectes humanitaris del conflicte.
El GIAS es va crear a Viena el 14 de novembre del 2015, l'endemà dels atemptats de París, amb la participació dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat (els EUA, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit), més l'Iran, l'Aràbia Saudita, Turquia, Egipte, Qatar, Emirats Àrabs Units, Jordània, el Líban, l'Iraq, Oman, Alemanya, Itàlia, juntament amb la UE, l'ONU, i la Lliga Àrab.
Aquesta cooperació té el seu origen en la col·laboració iniciada entre els EUA i Rússia a partir de la intervenció militar russa el mes d'octubre del 2015. El seu paper va quedar consolidat amb la resolució 2254 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que va adoptar el seu full de ruta per a la pau a Síria.
La resolució 2254, en concret, aposta per obrir a Síria un procés polític dirigit pels mateixos sirians sota els auspicis de l'ONU, que estableixi en el termini de sis mesos un govern inclusiu, iniciï el procés de redacció d'una nova Constitució i faci en el termini de 18 mesos eleccions lliures i justes en les quals puguin participar tots els sirians, inclosos els de la diàspora.
Vincula el cessament d'hostilitats al procés polític, però sense que suposi una precondició per al diàleg. Aquest cessament d'hostilitats exclou l'Estat Islàmic, Al-Qaeda i altres grups designats com a terroristes pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
En la reunió d'aquest dimarts, el GIAS no ha fixat cap calendari precís per a la represa de les converses de pau auspiciades per les Nacions Unides entre el règim de Bashar al-Assad i els representants de l'oposició, que estan estancades.
L'objectiu serà complir amb el termini màxim de l'1 d'agost, una data per a la qual ja hauria d'estar llest un 'full de ruta' per a la transició política a Síria.
El Grup de Suport ha instat totes les parts a implicar-se de manera "constructiva" amb l'enviat especial de l'ONU per a la guerra siriana, Staffan de Mistura, amb vista a resoldre els assumptes "fonamentals" que segueixen pendents. El comunicat final de la reunió no esmenta cap qüestió concreta, tot i que un dels aspectes més espinosos és quin ha de ser el futur d'Al-Assad.
ALTO EL FOC
El diàleg té entre les seves principals traves la continuació de la violència sobre el terreny, on segueixen produint-se combats i l'ajuda no arriba als qui la necessiten. El Grup ha insistit en "la importància del cessament total de les hostilitats".
Tots els actors bel·ligerants s'han fet retrets i acusacions per les evidents violacions de la treva, que no s'aplica a grups terroristes com Estat Islàmic o el Front Al-Nusra --aquest últim filial d'Al-Qaeda a Síria--.
El ministre d'Exteriors d'Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, ha afirmat que els Estats Units i Rússia, principals valedors de l'oposició i del Govern sirià, respectivament, estan disposats a assenyalar els responsables de violar l'alto el foc.
Així ho recull el comunicat difós quan ha acabat la reunió i que obre la porta a l'adopció d'"accions apropiades" contra els qui incompleixin de manera "persistent" els compromisos signats. Entre les conseqüències esmentades figura l'"exclusió" d'aquesta part dels acords de treva i, per extensió, el final de la "protecció".
