Rebutja l'informe d'HRW sobre abusos a tigrinyes deportats per l'Arbia Saudita
MADRID, 6 gen. (EUROPA PRESS) -
Les autoritats d'Etipia han subratllat que la decisió de no continuar la seva ofensiva contra el Front Popular per a l'Alliberament de Tigre (TPLF) a la regió de Tigre (nord) pretén "donar temps" als habitants de la regió per "reconsiderar" el paper del grup en la política al país.
Les autoritats etíops van anunciar el 24 de desembre que no farien nous avanos contra el TPLF a Tigre --on es va replegar el grup--, després d'una ofensiva que en les setmanes prvies va permetre al Govern recuperar els territoris que controlava el TPLF a les regions d'Amhara i Afar.
El cap del Servei de Comunicacions del Govern etíop, Legese Tulu, ha manifestat en un comunicat que "la decisió del Govern de no entrar a Tigre després del TPLF pretén donar la població tigrenya una oportunitat de considerar la seva prdua de temps i distanciar-se del grup terrorista".
Així, ha subratllat que l'exrcit va aconseguir recuperar tots els territoris a les regions d'Amhara i Afar després dels últims combats i ha afegit que les autoritats "són conscients" de la crisi a Tigre i "estan preparades per complir la seva part a l'hora de fer-li front".
Legese ha explicat que per a aix és necessari que el TPLF, "que vol viure únicament en guerra", ha de posar fi al conflicte, mentre que la població i la comunitat internacional "han de jugar la seva part per retornar a la regió una vida pacífica per resoldre els seus problemes socioeconmics".
Per aix, ha reclamat als tigrinys que "comencin la lluita" per distanciar-se del TPLF i "no només condemnar les accions d'un grup que ha fet poc pels seus interessos, sinó que ha actuat en detriment seu", segons un comunicat que ha publicat el Servei de Comunicació del Govern a la seva pgina a la xarxa social Facebook.
Així mateix, el portaveu del Ministeri d'Exteriors etíop, Dina Mufti, ha denunciat a més "provocacions" i atacs amb artilleria del TPLF contra el nord de la regió d'Afar i ha denunciat que aquesta situació ha afectat al procés de lliurament d'ajuda humanitria.
Dina ha demanat a la comunitat internacional que condemni aquests actes del TPLF i ha argumentat que els atques contra les rutes de subministrament d'ajuda humanitria mostren "el menyspreu" del grup per la població de Tigre, segons ha recollit la cadena de televisió etíop Fana.
Per la seva banda, el portaveu del TPLF, Getachew Reda, ha denunciat atacs amb dron de l'exrcit a Tigre i ha apuntat que "desenes" de persones han mort a zones "molt allunyades" dels fronts de combat.
"Totes les prdues que pateixen les forces d'Abiy Ahmed comporten atacs gratuts contra els civils", ha manifestat Getachew a través d'un missatge al seu compte a la xarxa social Twitter al costat del 'hashtag' #TigrayShallPrevail (Tigre prevaldr).
ETIPIA REBUTJA LES ACUSACIONS D'HRW
En un altre ordre de coses, Dina ha rebutjat l'informe que ha publicat l'organització no governamental Human Rights Watch (HRW) sobre la detenció, maltractament i desaparició de persones deportades de l'Arbia Saudita a Etipia.
La investigadora especialista en drets dels refugiats i els migrants d'HRW, Nadia Hardman, va afirmar en l'informe que "els migrants de la zona de Tigre que han patit abusos horribles sota la custdia de l'Arbia Saudita estan sent tancats a centres de detenció en tornar a Etipia".
L'ONG va denunciar que les autoritats han traslladat els deportats fins a diversos centres de recepció a Addis Abeba, on alguns romanien detinguts de manera illegal, mentre que va afegir que es detenen els deportats als posts de control de les carreteres i a l'aeroport de Semera, a la regió d'Afar, traslladant-los a centres de detenció al sud del país.
"L'informe no només és infundat sinó que és una acció irresponsable que pretén desacreditar tots els esforos que el Govern d'Etipia ha fet per alleujar el dolor dels ciutadans que han tornat des de l'Arbia Saudita", ha dit.
En aquest sentit, ha incidit que "l'informe d'HRW sembla acusar el Govern d'Etipia de no enviar els retornats a zones afectades pel conflicte". "Intentar fer avanar interessos polítics a costa dels retornats est més enll del comprensible", ha resolt.
El conflicte va esclatar al novembre del 2020 després d'un atac del TPLF contra la principal base de l'Exrcit, situada a Mekelle, i després el primer ministre, Abiy Ahmed, va ordenar una ofensiva contra el grup després de mesos de tensions a nivell polític i administratiu.
Abiy es va traslladar a finals de novembre al capdavant de guerra per encapalar les operacions militars i recentment va tornar a la capital després dels últims avanos de l'Exrcit, mentre que el TPLF ha rebutjat fins avui un dileg amb Abiy si no es compleixen les seves condicions i ha advocat obertament per la dimissió del primer ministre.
El TPLF acusa Abiy d'empitjorar les tensions des de la seva arribada en poder a l'abril del 2018, quan es va convertir en el primer oromo a accedir al crrec. Fins llavors, el TPLF havia estat la fora dominant dins de la coalició que va governar Etipia des del 1991, el Front Democrtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), sustentada en les tnies. El grup es va oposar a les reformes d'Abiy, que va considerar com un intent de soscavar la seva influncia.
