MADRID, 14 febr. (EUROPA PRESS) -
Els Estats Units s'ha mostrat "profundament preocupat" davant l'anunci publicat pel Govern d'Israel pel qual reconeix nou assentaments jueus a Cisjordnia en represlia pels recents atemptats, en el marc d'una escalada de les tensions a la regió.
"Estem profundament preocupats per la decisió adoptada ahir per Israel d'avanar en la construcció de gairebé 10.000 assentaments i d'iniciar un procés per legalitzar retroactivament nou llocs a Cisjordnia que anteriorment eren illegals segons la legislació israeliana", resa un comunicat del Departament d'Estat estatunidenc.
El secretari d'Estat, Antony Blinken, ha reiterat que les mesures que "s'allunyin de la visió de dos estats per a dos pobles és perjudicial per a la seguretat a llarg termini d'Israel, la seva identitat com a Estat jueu i democrtic", així com per a la "visió" nord-americana de "mesures iguals de seguretat, llibertat, prosperitat i dignitat per a israelianes i palestins per igual".
"Igual que anteriors administracions, demcrates i republicanes, ens oposem fermament a aquestes mesures unilaterals, que exacerben les tensions i soscaven les perspectives d'una solució negociada de dos Estats", ha assenyalat Blinken.
Així mateix, ha tornat a fer una crida "a totes les parts" per "evitar noves accions que puguin agreujar encara més les tensions a la regió", per la qual cosa demana l'adopció de "mesures prctiques que puguin millorar el benestar del poble palestí".
El portaveu del Departament, Ned Price, ha remarcat que l'Administració Biden "ha estat clara i consistent" sense "deixar espai algun a l'ambigüitat", en quant a la posició nord-americana de la solució de dos estats.
"No és una sorpresa per als nostres socis israelians precisament quina és la nostra posició sobre aquest tema. No és cap sorpresa perqu ho hem deixat molt clar en privat en termes molt directes, per tampoc és una sorpresa perqu sempre ho deixem clar en públic", ha afirmat en una roda de premsa.
Price ha adms que Israel "prendr les seves prpies decisions sobiranes", no obstant aix, ha indicat que el Govern estatunidenc est tenint converses "intenses" amb les autoritats israelianes i palestines, així com amb altres socis regionals, per prendre "mesures prctiques que millorin el benestar del poble palestí".
"Ara bé, en última instncia correspon a les prpies parts prendre mesures que serveixin a aquest propsit (reduir les tensions), i la raó per la qual estem expressant una preocupació tan forta i un problema tan profund pel que hem sentit d'Israel en les últimes hores és perqu fa precisament el contrari.", ha declarat.
En aquesta línia, el portaveu ha criticat les mesures adoptades per les autoritats israelianes, ja que considera que són "totalment incoherents amb la identitat d'Israel, la seva identitat com a Estat jueu per també com a democrcia, un Estat jueu democrtic".
"La dinmica de la qual estem parlant avui, no només els passos que s'han anunciat avui, sinó la dinmica que hem vist en els últims anys --passos que inclouen l'activitat d'assentament, que contemplen la legalització, que preveuen l'annexió-- la raó per la qual hi ha tanta oposició a aix és perqu és totalment incoherent amb el que és Israel", ha reblat Price.
La Unió Europea també ha expressat el seu rebuig a l'anunci de l'Executiu de Benjamin Netanyahu, subratllant que "tots els assentaments són illegals conforme al Dret Internacional i que no reconeixer cap canvi a les fronteres de 1967 que no hagin estat pactats per les parts".
La decisió del Govern israeli és en represlia per la mort de tres israelians en un atropellament intencionat perpetrat per un malalt mental palestí divendres passat en una colnia de Jerusalem Aquest i suposa un clar desafiament a Washington, que havia emplaat al Govern israeli a no prendre aquesta mesura.
La decisió inclou la legalització dels assentaments d'Avigayil, Beit Hogla, Givat Harel, Givat Ha-Roeh, Givat Arnon, Mitzpe Yehuda, Malchai HaShalom, Rosteix-el, Sde Boaz i Shaharit a proposta del líder del Partit Religiós Sionista i ministre de Finances, Bezalel Smotrich, i del líder del partit Poder Jueu --Otzma Yehudit-- i ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir.
Cisjordnia --inclosa Jerusalem Est-- i la Franja de Gaza --de la qual Israel es va retirar en 2005-- van ser ocupats militarment per Israel en la guerra de 1967 juntament amb els Alts del Golan --en disputa amb Síria--.
En total, a Cisjordnia hi viuen uns 700.000 colons jueus, una part en colnies considerades legals per Israel i una part en assentaments considerats illegals fins i tot pel Govern israeli. El Dret Internacional considera un crim de guerra la colonització de territoris ocupats militarment.
