Publicat 12/02/2016 09:50

EUA i Rússia anuncien un pla d'alto el foc i lliurament d'ajuda humanitària per a Síria

Sergei Lavrov, John Kerry y Staffan de Mistura tras una reunión sobre Siria
MICHAEL DALDER / REUTERS

MADRID, 12 febr. (EUROPA PRESS) -

Els governs dels Estats Units i Rússia han anunciat aquest dijous un pla de lliurament d'ajuda humanitària a diverses ciutats sirianes assetjades, procés que serà seguit per un alto el foc que hauria d'aplanar el camí al recomençament de les converses.

"Hem acordat aplicar un cessament de les hostilitats en àmbit nacional en una setmana", ha dit el secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, que ha descrit el pla com a "ambiciós".

"La verdadera prova és si totes les parts compleixen aquests compromisos", ha afegit, en una roda de premsa juntament amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, segons ha informat el diari estatunidenc 'The New York Times'.

Per la seva banda, Lavrov ha recalcat que el resultat de la reunió d'aquest dijous --en què també ha participat l'enviat especial de les Nacions Unides per a Síria, Staffan de Mistura-- "és la confirmació de la resolució de l'ONU sobre Síria".

Així mateix, ha expressat la preocupació de Moscou pels intents de l'oposició de "danyar els esforços per resoldre la crisi humanitària", en reclamar als Estats Units i als seus aliats que utilitzin la seva influència per convèncer aquests grups perquè cooperin amb l'ONU.

Finalment, Lavrov ha recalcat que les negociacions de pau haurien de reprendre's com més aviat millor i sense condicions prèvies, tal com ha recollit l'agència russa de notícies Sputnik.

AJUDA HUMANITÀRIA

El text de l'acord tancat pel Grup Internacional de Suport a Síria (ISSG) preveu que "l'accés humanitari començarà aquesta setmana a les zones assetjades" i que l'organisme "elaborarà en una setmana modalitats per a un cessament de les hostilitats en àmbit nacional".

"Per accelerar l'entrega urgent d'ajuda humanitària, l'entrega haurà de començar aquesta setmana per aire a Deir Ezzor i simultàniament a Al-Fua, Kafraya i les àrees situades al Damasc rural, Madaya, Muadamiya i Kafr Batna per terra", ha afegit.

En aquest sentit, ha recalcat que "l'accés humanitari més urgent a aquestes àrees serà un primer pas cap a un accés sense restriccions en tot el país", i també ha apuntat que els membres de l'ISSG "usaran la seva influència sobre totes les parts per, en coordinació amb l'ONU, garantir que les parts permeten immediatament l'accés d'ajuda".

El grup ha indicat a més que "l'ajuda no ha de beneficiar a cap grup en particular, i ha de ser garantida per totes les parts per a tots aquells que la necessitin", i ha demanat a més avançar per aconseguir que l'ONU sigui autoritzada a fer les entregues pendents.

CESSAMENT D'HOSTILITATS EN ÀMBIT NACIONAL

D'altra banda, l'ISSG ha acordat que "un cessament de les hostilitats en àmbit nacional ha de ser aplicat de manera urgent i aplicar-se a totes les parts participants en hostilitats militars o paramilitars".

Tot i això, ha ressaltat que queden al marge d'aquest alto el foc "l'Estat Islàmic, el Front al-Nusra --branca a Síria de l'organització terrorista Al-Qaida-- i altres grups designats com a terroristes pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides".

"El cessament de les hostilitats començarà en una setmana, després de la confirmació del Govern i l'oposició, després de les consultes apropiades a Síria", ha afegit, explicant que "tot i que el cessament d'hostilitats pot facilitar l'accés humanitari, no pot ser una condició prèvia per a aquest accés en cap lloc del país".

TRANSICIÓ POLÍTICA

En un altre ordre de coses, els països membre de l'ISSG han reafirmat "l'imperatiu que totes les parts participin en les negociacions sota els auspicis de l'ONU com més aviat millor", i han assenyalat que "és el poble sirià el que ha de decidir el futur del país".

"Els membres de l'IISG prometen fer tot el possible per facilitar un progrés ràpid en les negociacions, incloent aconseguir un acord en sis mesos sobre un pla de transició política que estableixi una governança creïble, inclusiva i no sectària", ha dit.

Aquest pla de transició hauria de preveure a més "un calendari i un procés per redactar una nova constitució, fer eleccions lliures i justes (...) en 18 mesos sota la supervisió de l'ONU", i ha recordat que "han de poder ser electes tots els sirians, inclosos els membres de la diàspora".

EL CONFLICTE A SÍRIA

Unes 470.000 persones han mort en els gairebé cinc anys de guerra civil a Síria, segons un informe publicat aquest dijous pel 'think-tank' Syrian Center for Policy Research, en què s'analitza les conseqüències que el conflicte ha tingut en el pla social i econòmic per al país.

Segons l'informe 'Confrontant la fragmentació', unes 470.000 persones han mort mentre que l'esperança de vida ha quedat reduïda a 55,4 anys, mentre que el 2010 era de 70,5 anys. En concret, el text assenyala que "l'11,5 % de la població de Síria ha mort o ha resultat ferida pel conflicte armat".

Síria ha vist en aquests cinc anys com la seva població passava de 21,8 milions d'habitants el 2010, a 20,21 milions el 2015, quan per a aquesta data es preveia que fos de 25,59 milions. En aquest temps, segons les dades recollides per aquest 'think-tank', 3,11 milions de sirians s'havien refugiat en altres països mentre que 1,17 milions van emigrar a la recerca de treball i una vida millor.

Entre els que es van quedar al país, hi ha uns 6,36 milions de desplaçats interns, mentre que 13,8 milions van perdre les seves feines i amb això la seva font d'ingressos durant el conflicte. Actualment, Síria té una taxa d'atur del 52,9 %.

La conseqüència d'aquesta destrucció d'ocupacions i de la inseguretat ha estat que el 85,2 % de la població es trobés en situació de pobresa a finals de 2015, mentre que el 69,3 % estan en extrema pobresa, cosa que significa que són incapaços de cobrir les seves necessitats alimentàries bàsiques.

Una altra de les conseqüència de la guerra és que la taxa d'escolarització ha caigut dràsticament fins al 45,2 %. Segons les dades del 2014 recollides en l'informe, el 35 % dels quals no van a l'escola ho fan pel temor dels seus pares per la seva seguretat, el 21 % per problemes financers i perquè han de treballar per ajudar les seves famílies, i el 19 % perquè les seves escoles han estat destruïdes o van deixar de funcionar.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés