Publicat 23/06/2022 19:23

EUA.- El Suprem d'EUA falla a favor de poder portar i ostentar armes de manera pública

Membres de la milícia Minuteman Project.
BOB DAEMMRICH / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO

Biden diu sentir-se "profundament decebut" per una sentncia que "contradiu el sentit de la Constitució"

MADRID, 23 juny (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat constitucional aquest dijous per sis vots a favor i tres en contra poder portar armes de forma pública i fora de la llar, com a part de la Segona Esmena.

El matís resideix en qu fins ara la Constitució salvaguardava el dret d'una persona a posseir armes de foc, encara que en l'esfera privada i només per a defensa prpia.

El cas est relacionat amb una llei de l'estat de Nova York que obliga a posseir un permís que avali portar armes de manera oculta fora de casa. No obstant aix, la legislació sosté que els qui demanin aquesta sollicitud han de demostrar algun tipus de justificació especial, més enll del desig de protecció.

Els demandants sostenen que aquest requisit en la legislació feia molt difícil que els sollicitants poguessin obtenir el permís, la qual cosa convertia la Segona Esmena en un privilegi limitat i no en un dret constitucional.

El tribunal els ha donat la raó, per ha deixat la porta oberta a que els estats posin un altre tipus de limitacions a portar armes, com la presa d'empremtes dactilars, proves d'antecedents, o de quadres mdics de salut mental.

El jutge conservador Brett Kavanaugh ha defensat que la llei de Nova York era "problemtica perqu atorga discrecionalitat illimitada als funcionaris encarregats d'atorgar llicncies i autoritza llicncies només a qui pugui demostrar alguna necessitat especial a part de la defensa prpia (...) negant així als ciutadans el dret a portar un arma per protegir-se".

En contraposició, el jutge demcrata Stephen Breyer ha mostrat la seva negativa enumerant alguns dels últims episodis en els quals ha estat involucrada la violncia armada, com les massacres a l'escola de primria d'Uvalde, a Texas, i en un supermercat de Buffalo, Nova York.

En aquest sentit, ha assenyalat que "sovint és necessari" el Tribunal Suprem que ha de tenir en consideració aquests episodis de violncia armada abans de prendre una decisió que afecti a la Segona Esmena, informa la cadena NBC.

"Els perills que representen les armes de foc poden prendre moltes formes (...). Els tirotejos massius són només una part del problema. El fcil accés a les armes de foc també pot fer que molts altres aspectes de la vida nord-americana siguin més perillosos", ha argumentat.

Per la seva banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha dit sentir-se "profundament decebut" per la decisió del Suprem i ha posat en valor que des de 1911 l'estat de Nova York hagi requerit que les persones que volen portar armes ocultes en públic demostressin que tenien un motiu raonable.

"Més d'un segle després, el Tribunal Suprem dels Estats Units ha optat per anullar la llei de Nova York que protegeix els seus ciutadans. Aquesta sentncia contradiu tant el sentit comú com la Constitució, i hauria de preocupar-nos profundament a tots", ha recalcat Biden.

Igual que el jutge Breyer, Biden també ha fet referncia als "horribles atacs a Buffalo i Uvalde" i a la resta "d'actes diaris de violncia armada que no apareixen als titulars nacionals" i ha reclamat que com a societat cal "fer més" per protegir als conciutadans.

Biden ha parafrasejat el difunt jutge conservador Antonin Scalia, qui va dir una vegada que la Segona Esmena no era absoluta i ha instat a tots els estats perqu continun promulgant i fent complir les lleis per fer que les comunitats estiguin més segures de la violncia armada.

A més d'afectar la legislació de Nova York, la decisió també pot repercutir en legislacions similars en altres estats com Califrnia, Delaware, Connecticut, Hawaii, Maryland, Massachusetts i Nova Jersey, que atorguen més potestat als funcionaris per denegar aquest tipus de sollicituds especials.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés