Més de sis milions de bolivians elegeixen el seu president i els integrants de les cambres legislatives
LA PAU, 11 oct. (EUROPA PRESS) -
Més de sis milions de bolivians estan cridats aquest diumenge a les urnes per a unes eleccions que tenen com a gran protagonista el president, Evo Morales, que encara sense rivals el començament del que, llevat de sorpreses, serà el seu tercer i últim mandat.
Els bolivians elegiran 130 diputats i 36 senadors, així com representants en òrgans supranacionals, en una jornada marcada per la votació presidencial. Sota el lema de "Amb Evo anem bé", el Moviment al Socialisme (MAS) ha buscat la mobilització que semblava haver perdut els últims anys.
Morales es va convertir el gener del 2006 en el primer president indígena de Bolívia i, vuit anys després, busca batre la marca dels últims comicis, en els que va aconseguir un 64 % dels vots, i renovar la majoria de dos terços a l'Assemblea Plurinacional. "Donarem una maçada als imperialistes, als neoliberals, als 'vendepatrias' i als separatistes", va proclamar dimecres a La Paz.
El mandatari lidera els sondejos amb 40 punts d'avantatge sobre el seu més directe rival, l'empresari Samuel Doria Medina, que es presenta per Unitat Demòcrata (UD). En tercera posició figura l'expresident Jorge Quiroga, del Partit Demòcrata Cristiano (PDC), i ja 'a priori' sense opcions el líder del Moviment Sense Por (MSM), Juan del Granado, i el candidat del Partit Verd de Bolívia (PVB), Fernando Vargas.
Doria Medina va tancar dimecres la seva campanya pronosticant un "tondosatge" al 'massisme', però pocs a Bolívia donen opcions a una oposició dividida i que aparentment no forçarà la segona volta. El company de fórmula de Morales, Álvaro García Linera, ha invitat la dissidència a oferir una "alternativa" el 2019.
Tot i això, l'escenari de 2019 no es presenta senzill per a l'oficialisme. La Constitució prohibeix una segona reelecció del cap d'Estat --el primer mandat de Morales no comptaria per ser previ a la nova Carta Magna-- i el president ja ha descartat introduir canvis per perpetuar-se en el poder.
Morales, a un pas de convertir-se en el cap d'Estat democràtic amb més temps en el càrrec a Bolívia, ha reconegut en una recent entrevista que la falta d'un successor clar li treu la son. "A mi em sorprèn això, és una preocupació que a vegades no em deixa dormir", ha dit a 'El Deber', en unes declaracions amb les quals va posar de manifest l'incert futur d'un 'massisme' sense Morales.
LLUMS I OMBRES
Morales va arribar marcat pel segell de l'indigenisme i va impulsar uns programes socials que han permès a milions de persones sortir de la pobresa --la taxa ha passat del 65 al 40 %--, amb pujades del salari mínim i plans d'ajuda.
Els indicadors econòmics també han millorat i ha aconseguit obtenir la major taxa d'inversió a Sud-amèrica en proporció a la mida de l'economia. Alguns inversors, tot i això, segueixen tement noves expropiacions que augmentin la presència de l'Estat en sectors estratègics com l'energia.
En política exterior, la Bolívia de Morales ha girat a l'òrbita de l'Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica (ALBA) i ha carregat contra els Estats Units. En aquest sentit, el mandatari bolivià no ha desistit en les seves crítiques contra el sistema capitalista i l'imperialisme de Washington.
Alhora, Morales ha impulsat la reivindicació d'una sortida al mar per a Bolívia, fins al punt de portar davant de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) el seu litigi territorial per Xile.
Morales, d'altra banda, també ha hagut d'afrontar les crítiques de sectors que, en un començament, el van recolzar sense fissures. Alguns dels seus propis companys se senten defraudats amb ell per no tocar els verdaders interessos de l'elit i pactar amb empresaris i multinacionals.
Entre les batalles perdudes figuren el seu polèmic projecte de carretera a través de la selva boliviana, la reducció dels subsidis a la gasolina i les seves promeses de modernitzar sectors clau com la justícia o la salut. També li han plogut crítiques per la seva gestió d'unes recents inundacions i de les protestes mineres o pels escàndols de corrupció que han esquitxat el seu entorn.
A més, Bolívia té encara per resoldre la inseguretat i el narcotràfic, que solen figurar entre les principals preocupacions del ciutadà corrent i d'organitzacions defensores dels drets humans. Uns 30.000 policies s'encarregaran de vetllar per la seguretat de la jornada.
SENSE MÒBILS
Les eleccions comptaran amb observadors de l'Organització d'Estats Americans (OEA), tot i que en aquests últims dies el Tribunal Suprem Electoral (TSE) s'ha esforçat per donar una sèrie d'instruccions d'última hora que afecten des dels votants fins als candidats.
Entre les sol·licituds de l'organisme, ha figurat la petició de "silenci electoral" per a Morales i el seu equip, que han accedit a no participar en inauguració d'obres públiques durant els tres dies previs al comicis.
El TSE també ha informat que permetrà la votació amb documents d'identitat caducats davant de les llargues cues que s'han format als últims dies en els centres de renovació. Queden vetats, tot i això, els mòbils i càmeres, ja que el TSE no vol que els votants difonguin imatges de les paperetes a través d'internet perquè podria influir en la decisió ciutadana.
