Tot i que s'aconseguissin incrementar les importacions seria difícil proveir l'est del continent des de l'oest
MADRID, 29 gen. (EUROPA PRESS) -
En el pols que Rússia ha llanat a Occident i que ha enxampat Europa en el foc creuat amb els Estats Units, la principal por a moltes capitals europees, principalment a l'est del continent, és que Moscou opti en algun moment per jugar una de les seves millors bases: tallar el subministrament del gas a Europa. Si aix passés i es perllongués en el temps, caldria reduir la demanda al continent per poder satisfer-la.
Aquesta és la principal conclusió de l'anlisi que han dut a terme Ben McWilliams, Giovanni Sgaravatti, Simone Tagliapietra i Georg Zachman, experts del 'think-tank' Bruegel, especialitzat en afers econmics, i que s'han preguntat si en aquest el cas "Europa pot sobreviure sense patir sense el gas rus".
Ara mateix, i malgrat els esforos per reduir la dependncia de Rússia, el gas que exporta aquest país representa el 40% del consum de la UE. A priori, i sobre el paper, tenint en compte les reserves actuals de gas al continent, si Rússia tallés l'aixeta, la UE segurament podria cobrir la demanda fins a l'estiu.
PORTAR EL GAS DE L'OEST A L'EST
Per a aix, caldria transportar el gas des dels pasos menys depenents de Rússia, com és el cas per exemple d'Espanya, als que més depenen i que es veurien més afectats. La Península Ibrica és un important punt d'importació de gas natural liquat (GNL) amb una capacitat per importar 40 TWh al mes per que només consumeix 30 TWh.
"El desafiament és transportar l'excés de gas a la resta d'Europa, perqu els gaseoductes existents permeten una transferncia mxima de 5 TWh al mes", subratllen els experts, sense comptar a més amb les diferents característiques que té el gas segons els pasos.
A més, el sistema als pasos d'Europa central i oriental "est dissenyat per portar les importacions des de l'est als consumidors finals" motiu pel qual tot i que hi ha hagut inversions per reforar les "capacitats de flux reversible" s'espera que es produirien "colls d'ampolla" en l'enviament del gas des de l'oest a l'est del continent.
El que és més important, prevenen els experts, "és que el que tcnicament és possible podria no ser-ho políticament". Tot i que hi hagués la capacitat tcnica per evitar el desprovement a tot Europa, "existeix el risc que pasos amb un millor subministrament puguin no voler compartir els seus recursos de gas amb pasos en una pitjor situació", risc que es veuria agreujat per la impossibilitat de predir durant quant temps es perllongaria el tall rus.
Una altra opció seria també incrementar les importacions de GNL des de Noruega i el nord d'frica. Les infraestructures permetrien un augment de 17 TWh per setmana, davant dels 18 TWh a la setmana que s'importen des de Rússia, si bé Noruega ja ha dit que ja exporta a la UE tot el que pot.
RISC QUE EL TALL S'ALLARGUI
Per en realitat el gran repte, subratllen els experts de Bruegel, és que el tall de subministrament no sigui una cosa temporal i es perllongui durant anys. "Al 2021, l'exportacions de gas natural de Rússia a la UE van ascendir a 1.550 TWh per gasoductes i uns 120 TWh via GNL, xifres que signifiquen que caldria reemplaar uns 1.700 TWh si Rússia aturés per complet les exportacions a Europa", subratllen.
També aquí hi ha un marge quant a produir més gas a nivell europeu --principalment el jaciment neerlands de Groningen-- així com a importar més GNL, perqu hi ha capacitat per a uns 1.900 TWh i al 2021 la UE en va importar 730 TWh. Quant als gasoductes, al 2021 no es van fer servir capacitats d'importació de 200 TWh de Noruega, 400 TWh del nord d'frica i 50 TWh de l'Azerbaidjan, quantitats que sumen 650 TWh.
És a dir, expliquen els experts, la UE tindria una capacitat d'importació sense aprofitar de 1.800 TWh d'altres subministradors alternatius, cosa que "en teoria podria reemplaar per complet la importació Rússia", que va exportar als europeus 1.700 TWh al 2021. No obstant aix, fer servir tota la capacitat d'importació "no seria realista", adverteixen.
AUGMENTAR LA IMPORTACIÓ TÉ LÍMITS
En primer lloc, la capacitat de producció i liqüefacció és limitada. En el cas del GNL, ara la capacitat es fa servir al mxim amb els vaixells per transportar el gas, moti pel qual no sembla factible que es pugui afegir més volum al mercat mundial prximament.
També cal tenir en compte afers econmics i legals de redirigir els fluxos de GNL, perqu una part d'aquests nous fluxos procediran dels que ara mateix es destinen a sia i a Amrica. Els productors de GNL podrien no voler comprometre els seus contractes a llarg termini amb els seus compradors asitics i americans per ajudar temporalment la UE.
Un altre punt clau és la previsible pujada dels preus per l'augment de la demanda en un mercat tan limitat com el del GNL. "Aix suposaria un cop a l'economia europea, que ja pateix els preus alts de l'energia", incideixen els experts.
A més, la infraestructura d'importació i el mercat del gas de la UE no estan dissenyats per subministrar a tots els pasos d'Europa central i oriental des de l'oest, de manera que encara que fos possible "es faria a un preu alt", afegeixen.
REDUIR LA DEMANDA
Així doncs, si amb augmentar el subministrament no ser suficient, caldr reduir la demanda d'alguna manera, defensen els experts de Bruegel, que consideren que hi ha marge per a la seva reducció en els tres principals usos: calefacció, processos industrials i produir electricitat.
Al 2021, a la UE es van fer servir uns 900 TWh de gas natural per produir electricitat. A curt termini, es podria optar perqu plantes que funcionin amb gas ho facin amb combustible. Aix suposaria que si el 10% de les centrals de gas es poguessin passar al combustible, la demanda es reduiria en 90 TWh.
A més, altres centrals de gas es podrien reemplaar per unes altres plantes, tenint en compte que per cada TWh no produt per gas s'estalvien 2 TWh. Aix podria passar per revertir la reducció en la producció per carbó per 100 TWh assolida des del 2019, sempre que aquestes centrals encara continuin obertes, de manera que s'aconseguirien estalviar 200 TWh més.
Els experts també apunten duplicar la producció mitjanant energia solar --de 15 a 30 TWh--, estalviant 30 TWh més, i si Alemanya permetés no tancar les centrals nuclears operatives a finals del 2021 es podrien estalviar 120 TWh més. Encara així, en algunes regions no hi hauria alternativa al gas.
En el sector industrial, l'única opció a curt termini passa per reduir la demanda, cosa que ja han fet alguns grans fabricants a causa dels alts preus de l'energia.
Sobre aquest punt, els experts adverteixen que caldrien "plans d'emergncia que podrien incloure obligar les indústries que no siguin crítiques a tancar en un escenari d'emergncia". A més, es podria obligar a reduir al mateix temps la calefacció en edificis comercials i oficines així com en els habitatges.
Pel que fa al sector serveis i al residencial, la clau est en l'eficincia energtica per aix requereix inversions i intervencions físiques i els resultats trigarien temps a brindar una contribució significativa en la reducció de la demanda de gas. L'estalvi dels consumidors també podria aportar un granet de sorra, que els experts xifren en 30 TWh, cosa que es podria aconseguir amb incentius governamentals.
Així doncs, si el tall de subministrament es perllonga en el temps, la UE es veur abocada a adoptar mesures relatives amb la demanda que seran "doloroses" per a alguns pasos o grups. "Aix generar dubtes sobre com compartir de manera justa la crrega i caldr prendre decisions difícils i costoses per gestionar la situació d'una manera ordenada", preveuen.
