MADRID, 19 maig (EUROPA PRESS) -
La jove Maloma Morales de Matos no és l'única saharaui major d'edat retinguda als campaments de Tindouf (Algèria) en contra de la seva voluntat per la seva família biològica. Aquest dijous famílies espanyoles han tret a la llum tres casos més i han anunciat la seva intenció de viatjar a Tindouf al juny per negociar el seu retorn a Espanya.
Per a això necessitaran l'autorització d'Algèria i del Front Polisario, per la qual cosa demanen al cònsol d'Espanya a Alger ajuda perquè els permetin entrar a Tindouf i puguin entrevistar-se amb les famílies saharauis que retenen les noies en contra de la seva voluntat, han explicat a la premsa els pares adoptius de Maloma Morales, Koria Badbad, Darya Embarek i Nahjiba Mohammad.
Les quatre joves van arribar per primera vegada a Espanya que eren unes nenes, en el marc del programa 'Vacaciones en Paz', pel qual milers de nens saharauis han estiuejat a Espanya, tot i que molts d'ells s'han quedat més temps per exprés desig de les seves famílies biològiques.
Maloma, Koria, Nahjiba i Darya van tardar anys a aconseguir un passaport algerià que els permetés visitar la seva família a Tindouf i, en complir la majoria d'edat, en una d'aquestes visites ja mai van tornar a Espanya. En alguns casos, els seus pares adoptius segueixen en contacte amb elles per telèfon però en altres, com és el cas de Maloma i de Koria, no hi ha cap comunicació.
Les famílies espanyoles de les joves avisen que existeixen més casos semblants, però moltes famílies tenen por de denunciar per por que les joves pateixin represàlies.
KORIA BADBAD HAFED
Nascuda el 1993 en els campaments i amb una anèmia congènita i problemes cardíacs, Koria va arribar amb 7 anys a Espanya per passar l'estiu amb José Vicente Mañogil i Bienvenida Campillo, residents a San Miguel de Salinas (Alacant).
"En acabar l'estiu, quatre dies abans que hagués de tornar als campaments, l'Associació d'Amics del Poble Saharaui i el delegat saharaui ens van dir que Koria necessitava quedar-se a Espanya. Pensàvem que serien només dos o tres mesos. Me la van deixar sense cap documentació", ha relatat Bienvenida Campillo.
A diferència del que va passar amb Maloma, Darya i Nahjiba, que es van alegrar de quedar-se a Espanya de manera permanent quan la seva família biològica així ho va voler --tenien ja 12 anys-- a Koria l'ordre de quedar-se a Espanya li va generar "un trauma", segons Campillo.
Tot i que com a mínim cada 15 dies Koria parlava amb la família biològica, va passar nou anys a Espanya sense poder viatjar als campaments perquè no tenia documentació, però la família Mañogil Campillo sí que es va desplaçar als campaments per informar personalment els seus familiars de com estava Koria. A més, cosins i germans de la jove van ser acollits al domicili de Campillo.
El 2009 Koria havia d'operar-se del cor i, com que la família adoptiva no tenia l'acollida formal de la jove --"la delegació saharaui deia que no signava", explica Campillo-- la Conselleria de Sanitat de la Generalitat valenciana va obrir un expedient de desemparament pel qual es feia amb la tutela de Koria i la donava en acollida a la família Mañogil Campillo.
Un any després, Koria va rebre un títol de viatge i va viatjar el desembre del 2010 als campaments per visitar la seva família, acompanyada per Bienvenida Campillo i el seu fill. Després de 20 dies als campaments, quan va arribar l'hora de partir cap a Espanya, a Koria la van enviar a comprar a la botiga i Campillo i el seu fill no la van tornar a veure.
"La seva família em va dir que havia desaparegut, però després la família també va desaparèixer", afegeix Campillo, que dos dies després, i ja a Espanya, va escoltar un missatge de veu de Koria en què demanava que la traguessin d'allà. Des d'aleshores no ha tornat a saber res de Koria. D'això fa més de 5 anys. "No sabem si està viva o morta. Això ens consumeix", ha reconegut.
Campillo s'ha entrevistat amb nombroses personalitats del Polisario, que sempre li diuen el mateix, que necessiten "temps" i que es tracta d'una "qüestió de famílies". Per això Campillo i les altres famílies volen plantar-se a Tindouf perquè les famílies biològiques de les joves els expliquin què passa.
Campillo sospita que existeix una ordre que a partir de certa edat els joves, sobretot les noies, que han viscut a Espanya tornin als campaments. I posa en dubte la versió del Polisario que es tracti d'una "qüestió de famílies". Segons la seva opinió, es deu a com estan organitzats els campaments.
NAHJIBA MOHAMMAD BELKACEM
Nahjiba, filla d'una parlamentària del Polisario, residia des de l'any 2000 amb José María Contreras i Manuela Calvo a Rociana del condado (Huelva). "Es va quedar amb el consentiment de la seva família biològica pels seus problemes de mobilitat en una cama (li van diagnosticar peu equí i flexo de genoll)", ha relatat Contreras, que va formalitzar l'acollida temporal sota l'autorització de la Delegació saharaui. Gràcies a això, la jove va poder ser operada dues vegades de la seva minusvalidesa.
La jove visitava periòdicament els camps, i els seus familiars han visitat Huelva. "Durant 13 anys la meva casa ha estat el Consolat a Huelva dels saharauis", ha ironitzat. Però allà pel 2010, Nahjiba pressentia el que li podia passar si tornava als camps i va estar tres anys sense anar-hi.
El desembre del 2013 va visitar a la seva família al campament de Smara per obtenir els documents necessaris per tramitar la nacionalitat espanyola. No va tornar. Actualment parla periòdicament amb la família adoptiva, a la qual ha informat que està retinguda en contra de la seva voluntat.
DARYA EMBAREK SELMA
Actualment té 27 anys. Va arribar amb 12 a Tenerife per passar un estiu amb Félix Antonio Mazón i María Angeles Déniz. Quinze dies després de la seva arribada, la seva família biològica va demanar al matrimoni canari que Darya es quedés amb ells. En els controls mèdics a Espanya a la jove li van detectar talassèmia, un trastorn sanguini que provoca la destrucció de grans quantitats de glòbuls vermells, fet que deriva en anèmia.
Sis anys després, quan la jove va obtenir un passaport algerià, va començar a visitar els campaments acompanyada dels seus pares adoptius. "La relació amb la família era bona", recorda Déniz. Però el 2014, van enganyar Darya dient-li que havia de visitar amb urgència els campaments perquè el seu pare estava malament i ja no la van deixar tornar. "Em van trucar demanant auxili", ha explicat Déniz, que va intentar sense èxit mediar amb la família.
Actualment, parla diàriament amb Darya, a la qual una vegada al mes li envia roba i aliments. "S'ha adaptat, però no es resigna a no tornar a Espanya", afegeix Déniz.
MALOMA MORALES DE MATOS
El cas més conegut dels quatre i l'única que té nacionalitat espanyola, ja que va ser adoptada per la seva família d'acollida una vegada que va complir la majoria d'edat. Maloma va arribar amb 7 anys a Espanya per passar els estius amb Pepe Morales i Mari Carmen de Matos, veïns de Mairena del Aljarafe (Sevilla).
Quan va complir els 12, les dues famílies van acordar que la jove es quedés a Espanya. Després de 10 anys sense viatjar als camps, el 5 de desembre del 2015 es va desplaçar a Tindouf amb el seu pare adoptiu. El dia del seu retorn, va ser segrestada pel seu germà. El 22 d'abril, les forces de seguretat del Polisario van intervenir per alliberar la jove, però van acabar cedint a la pressió de la família biològica, a la qual van lliurar un altre cop la jove.
Aquest dissabte s'ha convocat una manifestació a Sevilla, que sortirà a les 11 hores de la Plaza Nueva, per demanar l'alliberament de Maloma i la resta de joves que es troben en la mateixa situació.
