MADRID, 30 maig (EUROPA PRESS) -
El governador de l'Estat veneçolà de Miranda i líder opositor, Henrique Capriles, i el diputat de Primero Justicia (PJ) Carlos Paparoni han resultat ferits aquest dilluns després d'una intervenció de les forces de seguretat durant una nova protesta a la capital del país, Caracas.
Capriles ha denunciat que tant ell com els membres del seu equip han estat "emboscats" per membres de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB), durant una roda de premsa en la qual ha aparegut amb un visible blau a la galta esquerra.
"Ens han apuntat amb les armes", ha dit, i ha denunciat que diversos participants han estat "colpejats" i que "els han robat" ràdios i rellotges, i ha afegit que als membres del seu equip els han pres a més les credencials.
"Els he dit: 'Què us passa?' La reacció ha estat donar-me un cop de casc a la cara", ha relatat, assegurant que les forces de seguretat han fet servir gasos lacrimògens. "Llançaven els gasos com si, no sé què volien, matar-nos? Això era el que volien?", s'ha preguntat.
Capriles ha manifestat que durant l'incident s'ha plantejat si els agents eren realment agents de la GNB, i ha argumentat que "li costa pensar que algú que ha jurat defensar la pàtria, la Constitució, el poble veneçolà pugui actuar d'aquesta manera".
"Tenim dret a arribar a la Defensoria (del Poble). És el nostre dret. O és que potser la Defensoria del Poble no és un poder que hauria d'atendre qualsevol veneçolà que vulgui arribar-hi?", s'ha preguntat, en referència a les marxes convocades per a aquesta jornada, que tenien com a punt final aquest edifici.
Capriles ha xifrat en 257 els ferits durant la jornada, entre ells el mateix Paparoni, de qui ha dit que ha patit un traumatisme cranioencefàlic i una luxació a l'espatlla.
"Tenim 65 ferits amb 'metras', 76 ferits amb perdigons, 90 persones que han resultat asfixiades (per gasos lacrimògens), quatre amb fractures, 22 amb cops", ha manifestat, recalcant que entre ells hi figuren membres del seu equip.
El líder opositor ha reiterat que "dubta" que els agents fossin membres de les forces de seguretat, i ha apuntat a l'"ús de persones que tenen antecedents penals com a brigada de xoc".
D'altra banda, ha elevat a 62 els morts des de l'inici de les protestes, i ha recalcat que "cap d'aquestes morts no serà en va". "On acabarà això? Quants morts més necessita (el president de Veneçuela, Nicolás) Maduro?", s'ha preguntat.
Així mateix, ha dit que en aquests moments "és quan més presos polítics hi ha des de la dictadura de Marcos Pérez", qui va liderar el país sud-americà entre l'abril del 1953 i el gener del 1958.
Capriles ha recalcat que "mentre més repressió, mentre més salvatges i criminals es posin, més defensarem la Constitució", i ha anunciat la cancel·lació de les visites a les ambaixades previstes aquest dimarts, perquè el Govern havia "preparat plans" per atacar els manifestants.
Malgrat això, ha convocat noves protestes per a la jornada d'aquest dimarts, i ha reclamat al Govern que "escolti els veneçolans". Les marxes tindran com a objectiu la seu del Ministeri de l'Interior.
Per la seva banda, Paparoni ha assegurat que es troba "estable" i "amb moltes ganes de tornar al carrer", a través d'una sèrie de missatges en el seu compte oficial de la xarxa social Twitter.
"És important que sàpiguen que aquí ningú no es rendeix i seguirem endavant. Demà la Unitat acompanya els estudiants a marxar", ha dit. "La nostra lluita és pacífica però amb resistència! A partir d'aquest moment hem d'estar més organitzats per aconseguir la llibertat", ha afegit.
LA CRISI POLÍTICA
La tensió política a Veneçuela vaa assolir un nou repunt el març passat, quan el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) va eximir dels seus poders l'Assemblea Nacional --controlada per l'oposició des del 2016-- i va deixar sense immunitat parlamentària els diputats.
El Govern de Maduro va ordenar fer marxa enrere en ambdues decisions, cosa que el TSJ va complir, però l'oposició i l'Organització d'Estats Americans (OEA) consideren que s'ha produït una "ruptura de l'ordre constitucional" que requereix eleccions anticipades.
Des de llavors, la Mesa d'Unitat Democràtica (MUD) no ha deixat de convocar manifestacions multitudinàries que han acabat en durs enfrontaments amb les forces de seguretat. Govern i oposició s'han acusat mútuament d'armar civils per desencadenar la violència.
Maduro ha convocat una Assemblea Constituent per considerar que és l'única manera de retornar la pau a Veneçuela. La MUD, per la seva banda, ha denunciat que d'aquesta manera el 'chavisme' pretén consumar l'"autocop" que va començar amb les polèmiques sentències del TSJ.
L'Assemblea Constituent estarà formada per 500 "ciutadans" que seran escollits en les properes setmanes "a través del vot universal, directe i secret", dels quals la meitat, 250, sortiran de sectors de marcat perfil oficialista, segons ha detallat Maduro.
