LONDRES, 6 de juliol (EUROPA PRESS)
Fonts militars estatunidencs han advertit que un atac israelià contra presumptes objectius nuclears iranians "està condemnat al fracàs" ja que les dades que tenen la intel·ligència de Tel Aviv sobre la localització de les instal·lacions són, almenys "dubtoses", en declaracions recollides avui pel diari britànic 'The Telegraph'.
A més, segons el mitjà, els comandants estatunidencs temen que Israel iniciï l'ofensiva en un termini no superior a 12 mesos, vista la incapacitat de la comunitat internacional per a aconseguir que Teheran detingui la producció d'enriquiment d'urani, que podria ser empleat en la fabricació d'armes de destrucció massiva, tot i que el Govern iranià insisteix que l'ús està destinat exclusivament a finalitats civils.
Els dubtes sobre les dades de la intel·ligència israelianes procedeixen sobretot de la darrera reunió entre generals de l'Estat hebreu amb el cap de l'estat Major Conjunt estatunidenc, almirall Michael Mullen, que ha revelat "problemes i errors" sobre la localització i punts febles dels objectius iranians a atacar, segons ha informat al diari britànic un funcionari pròxim a les converses.
Sobre les converses en relació amb el programa nuclear iranià, el cap de Política Exterior de la Unió Europea, Javier Solana, està disposat a reunir-se amb el principal negociador iranià, Saed Jalili, després de la resposta de Teheran sobre un paquet d'incentius ofert per grans potències per a frenar el programa nuclear, ha informat dissabte la portaveu del bloc, Cristina Gallach.
D'acord amb la inexactitud de les dades que maneja Israel, un altre cop segons el diari, Estats Unit podria haver elegit una via d'acció més subtil, a partir de l'aprovació, per part del Congrés dels EUA, d'un increment de 400 milions de dòlars sobre els fons destinats al desenvolupament d'operacions encobertes a l'Iran. L'objectiu seria aconseguir la desestabilització de l'organització política del país a través del finançament de grups de l'oposició; una mesura realitzada a petició expressa del president estatunidenc, George W. Bush, segons un article publicat la setmana passada pel magazín 'The New Yorker'.
