Els sondejos vaticinen una baixa participació i una oposició que ajuntarà solament un centenar d'escons
PARÍS, 18 juny (EUROPA PRESS) -
Els francesos completen aquest diumenge la composició de l'Assemblea Nacional amb l'única incògnita, a tenor dels sondejos, de quants escons aconseguiran esgarrapar els partits de l'oposició de la República en marxa (LREM), la formació del president Emmanuel Macron, que aspira a alçar-se amb una històrica majoria.
Després d'imposar-se en la primera volta de el 11 de juny amb el 32,32 per cent dels vots, LREM aspira a obtenir entre 440 i 470 escons del total dels 577 de l'Assemblea Nacional, segons les projeccions dels centres demoscópics. Enfront d'això, la resta de partits sumarien entorn d'un centenar d'escons.
Aquesta aclaparadora majoria donaria a Macron via lliure per poder dur a terme el seu projecte per a França sense gairebé oposició, cosa que preocupa per igual tant a esquerra com a dreta de l'espectre polític. Ja abans de la primera volta, però sobretot després que es coneguessin els resultats, els principals líders polítics han advertit del perill que això suposa per a la democràcia.
Està per veure ara si els seus missatges d'alerta han calat en els francesos ja que, a tenor del que apunten els sondejos, LREM tornarà a imposar-se per un ampli marge en els enfrontaments en els quals estarà present.
Dels 572 duels previstos, en la majoria hi haurà un candidat de LREM o del Moviment Democràtic (Mòdem), que recolza a Macron, enfront d'un rival d'una altra formació, principalment Els Republicans (199 xocs). Així mateix, aquestes eleccions oferiran un únic 'triangular' en el qual es mesuraran un candidat de LREM, un dels Republicans i un del Front Nacional.
L'única incògnita és si els sis ministres del Govern d'Édouard Philippe que es presenten a aquestes eleccions aconseguiran un escó, ja que si no el primer ministre ja ha avançat que hauran de deixar l'Executiu.
A més, també està per veure què passa amb alguns candidats que es presenten com a "majoria presidencial" i que no formen part de LREM però recolzen a Macron. El cas més conegut és el de l'ex primer ministre socialista Manuel Valls, qui va quedar primer en la seva circumscripció i s'enfrontarà a un candidat de França Insubmisa.
ELS REPUBLICANS, MOLT ALLUNYATS
Per darrere de LREM quedarien Els Republicans i els seus aliats de la Unió de Demòcrates i Independents (UDI), però amb entre 70 i 90 diputats, segons l'última projecció d'OpinionWay, la qual cosa els situaria com la principal força de l'oposició. El resultat seria un fort cop baix per al partit que, a l'inici de la campanya, aspirava a forçar la cohabitació i que en l'anterior Assemblea disposava de 199 escons.
Tercers en escons, encara que no en vots, seran els socialistes, que continuen amb el seu particular viacrucis després que el seu candidat presidencial, Benoît Hamon, quedés cinquè i que el seu secretari general, Jean-Christophe Cambádelis, no hagi passat a segona volta en les parlamentàries. L'anterior partit de govern i els seus aliats aspiren a aconseguir entre 20 i 30 escons, gairebé deu vegades menys dels 285 que posseïen a l'anterior Assemblea.
L'ultradretà Front Nacional, tercer en vots en primera volta, s'encamina a aconseguir entre 1 i 5 escons, molt lluny dels quinze necessaris per formar grup parlamentari, fet que li donarien una major visibilitat a la càmera. La clau seria que Marine Li Pen, el seu líder, aconseguís alçar-se amb l'escó al que opta, després de quedar primera el diumenge passat amb més del 46 per cent dels vots.
En una situació similar es troba el partit esquerrà França Insubmisa, quart en vots en primera volta però que tot i així podria esgarrapar algun escó més que els de Le Pen. Així, OpinionWay vaticina que la formació juntament amb el Partit Comunista es farien amb entre 5 i 15 escons, amb la possibilitat de formar grup.
Qui sembla tenir opcions de ser diputat és el seu líder, Jean-Luc Mélenchon, que va quedar primer en la circumscripció de Marsella per la qual opta.
BAIXA PARTICIPACIÓ
L'única cosa que entelarà la contundent victòria dels de Macron aquest diumenge serà la participació. Si l'11 de maig es va quedar en el 48,71 per cent, la pitjor dada des de la instauració de la V República al 1958 i seguint la tendència d'un descens de la participació que s'ha vingut constatant des de 1986.
Per a aquest diumenge, la previsió és que siguin menys els francesos que vagin a votar. El pronòstic d'OpinionWay és que la participació es quedi en el 46 per cent, molt lluny del 55,4 per cent que va haver-hi en la segona volta de 2012.
