NOVA YORK, 29 d'octubre (EUROPA PRESS/Emilio López Romero)
Milions d'estatunidencs acudiran a les urnes el 4 de novembre per elegir el seu pròxim president, però només mig miler d'electors tindran la clau per designar el nou inquilí de la Casa Blanca. I això és així pel complex sistema electoral d'aquest país, on els ciutadans no elegeixen directament el seu nou mandatari sinó que es decideix a l'anomenat Col·legi Electoral.
El Col·legi Electoral dels Estats Units, vigent des de fa una mica més de dos segles i herència dels pares de la Constitució de 1787, està conformat per 538 delegats que corresponen a cent senadors --dos per cadascun dels cinquanta estats de la Unió-- els 435 representants --la distribució del qual es reparteix en funció de la població de cada estat-- i tres delegats del Districte de Colòmbia, on hi ha la capital política del país, Washington DC.
Una altra de les peculiaritats del sistema electoral estatunidencs és que el candidat que aconsegueix la majoria del vot popular el dia dels comicis és el que obté tots els vots electorals d'aquest estat, cosa que es coneix com "tots els vots per al guanyador", excepte en els casos de Maine i Nebraska, on s'aplica una varietat de la regla proporcional per assignar el nombre de compromissaris a cada candidat.
