Les eleccions al Parlament Europeu reconfiguraran el poder continental a meitat d'any
MADRID, 31 des. (EUROPA PRESS) -
Uns 40 països celebraran eleccions el 2024, la qual cosa implicarà que gairebé la meitat de la població mundial estarà convocada a unes urnes que hauran de determinar, entre altres qüestions, qui governa el país més poblat del món, l'Índia, i també el que es continua considerant com el més poderós, els Estats Units, mentre que en l'òrbita UE el focus estarà posat en les eleccions al Parlament Europeu.
El sistema democràtic posarà en joc el control del 42 per cent del PIB mundial, segons càlculs de Bloomberg, que xifra en 3.200 milions les persones que podran triar el 2024 els seus líders, en alguns casos amb perspectives de continuïtat i, en altres, amb un horitzó de canvi.
Entre els primers territoris cridats a votar hi ha Bangladesh, amb eleccions generals el 7 de gener, o Taiwan, que el 13 de gener celebrarà comicis parlamentaris i presidencials en plena escalada de tensions polítiques amb Pequín, que continua reivindicant la seva sobirania sobre l'illa en honor de la doctrina d''una sola Xina'.
El mes següent, estan convocades eleccions presidencials a l'Azerbaidjan (7 de febrer) i el Senegal (25 de febrer) i parlamentàries al Pakistan, (8 de febrer), Indonèsia (14 de febrer) i Bielorússia (25 de febrer). El dia 4 els salvadorencs estan cridats a la primera --i previsiblement única-- volta a El Salvador, on Nayib Bukele figura com a clar favorit.
Portugal traurà les urnes el 10 de març, per a una votació anticipada per la caiguda del Govern d'António Costa, mentre que una setmana més tard Rússia celebrarà presidencials amb plenes garanties que Vladímir Putin revalidi la seva estada al Kremlin, gràcies a una reforma constitucional que li ha permès continuar en el poder més enllà de dos mandats consecutius.
A mesura que s'allunyen les dates, augmenten els dubtes entorn dels dies exactes en què tindran lloc els comicis previstos i encara no convocats, tot i que ja hi ha algunes cites sobre la taula. A l'Amèrica Llatina, Panamà i la República Dominicana triaran president al maig --el 5 i el 19, respectivament--, mentre que Mèxic farà el mateix el 7 de juny i l'Uruguai el seguirà el 27 d'octubre.
En el cas d'Europa, la gran cita arribarà al juny amb les eleccions al Parlament Europeu, que tindran lloc entre el 6 i el 9 i marcaran l'inici d'una nova legislatura i, per extensió, la reconfiguració del poder dins d'un bloc compost actualment per 27 països. Bèlgica, seu central de les institucions, celebrarà comicis legislatius el 9 de juny.
Als Estats Units també tenen la data tancada, tal com estableix la seva Constitució: el primer dimarts després del primer dilluns de novembre. El 2024, per tant, la ciutadania nord-americana triarà el 5 de novembre si manté Joe Biden a la Casa Blanca i la composició de la Cambra de Representants i el Senat (un terç d'aquesta cambra) per als dos anys següents.
ELS DUBTES PENDENTS
Hi ha altres eleccions que encara estan pendents de fixar-se en el calendari, ja que es mantenen a l'aire a països com l'Índia, Sud-àfrica i Àustria. A Ucraïna, el president Volodímir Zelenski ha de determinar si es donen les condicions legals i de seguretat per convocar presidencials, mentre que Veneçuela teòricament ha de treure les urnes a final d'any, a falta de saber si hi haurà o no acord entre 'chavistes' i opositors per establir unes mínimes garanties.
Queda el dubte, a més, de possibles avançaments electorals, ja que al Regne Unit les pròximes eleccions parlamentàries s'han de celebrar abans de finals de gener del 2025 i la tensió política pot fer saltar per l'aire la legislatura abans d'hora. Els laboristes, actualment a l'oposició, figuren com a clars favorits per desbancar els conservadors del poder.
