BOGOTÀ, 11 Oct. (EUROPA PRESS) -
El Govern de Colòmbia i la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) han anunciat aquest dilluns el començament del diàleg de pau pactat el passat 30 de març, que s'havia posposat a causa de la negativa de l'ELN a alliberar els segrestats, entre d'altres qüestions.
El pròxim 27 d'octubre s'instal·larà a Quito (Equador) la taula en la qual arrencarà la fase pública de diàleg entre l'executiu i guerrilla. En un document signat a Veneçuela, les dues delegacions han explicat els passos que donaran en els pròxims dies per reprendre el diàleg.
Les delegacions han confirmat que la taula s'instal·larà a Quito (Equador), com ja estava previst abans que les converses s'estanquessin després de la negativa de l'ELN a renunciar al segrest i alliberar a tots els ostatges i, segons la guerrilla, pel persistent bloqueig del Govern.
Cargando el vídeo....
Les dues delegacions han assenyalat que l'agenda de converses començarà amb el punt sobre la participació de la societat en la construcció de la pau. Alhora, han avançat el començament del "procés d'alliberament dels segrestats/retinguts (...) abans del 27 d'octubre".
Les coses es van precipitar la setmana passada, arran del triomf del 'no' en el referèndum del 2 d'octubre perquè els colombians es pronunciessin sobre l'acord de pau obtingut amb la primera guerrilla del país, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).
La necessitat de renegociar allò signat amb les FARC hauria portat el Govern a forçar la instal·lació de la taula de converses amb l'ELN --segona guerrilla colombiana-- per, tal com pretenia el president, Juan Manuel Santos, des d'un principi, portar a terme dos processos paral·lels amb la finalitat d'aconseguir "una pau completa".
"Cridem la societat colombiana a continuar buscant una sortida negociada al conflicte armat", ha dit la delegació de pau de l'ELN a través del seu compte oficial en Twitter, després de conèixer "els resultats adversos per als acords de l'Havana".
El Govern va reclamar llavors a l'ELN que prorrogués la treva unilateral declarada amb motiu del plebiscit i alliberés a tots els segrestats que encara té en el seu poder --que la Casa de Nariño xifra en uns quatre-- com a "gest" de bona voluntat.
En resposta, la guerrilla ha alliberat en les últimes setmanes dos ostatges, gràcies a la mediació del Comitè Internacional de Creu Roja (CICR), i a un altre segrestat aquest mateix dilluns. Els dos primers alliberats són José Ulloque Beleño, un pagès segrestat el 24 de juliol i alliberat el 26 de setembre, i Fabio León Ardila, un líder comunitari capturat el 30 de juny i lliurat divendres passat.
"És una bona notícia", ha dit Santos des de la Casa de Nariño. L'alliberament dels ostatges "era una de les condicions per passar a la fase pública de negociació amb l'ELN. Jo crec que estem molt a prop", va revelar el cap d'Estat. El tercer ostatge alliberat, la identitat del qual no ha transcendit, es troba "en bones condicions de salut", segons el CICR.
IMPÀS
El 30 de març les parts van anunciar des de Caracas que havien decidit instal·lar "una taula de negociacions pública" i permanent a l'Equador, tot i que les converses "directes i ininterrompudes entre el Govern i l'ELN" se celebrarien tant allà com a Veneçuela, Brasil, Cuba i Xile.
Les sessions havien d'haver començat el maig a Quito, però es van endarrerir 'sine die' per la negativa de l'ELN a renunciar al segrest i alliberar a tots els ostatges i, segons la guerrilla, pel persistent bloqueig del Govern.
Des de l'Equador, el ministre d'Exteriors, Guillaume Long, havia expressat aquests dies la seva confiança que "aviat hi haurà notícies molt importants, positives, sobre l'organització de la primera taula de diàleg amb l'ELN a Quito". "Estem segurs", va dir.
La "fase pública" del diàleg entre l'executiu i el grup armat posa final a dos anys de "diàlegs exploradors i confidencials" que han transcorregut entre el 24 de gener de 2014 i el 30 de març del 2016 entre Veneçuela, Equador i Brasil.
NOU PROCÉS DE PAU
El procés de pau amb l'ELN tindrà un format molt semblant al desenvolupat amb les FARC a l'Havana durant els últims quatre anys. Tindrà una seu internacional, que en aquest cas anirà fent rotació, i hi haurà uns països garants --Veneçuela, Equador, Brasil i Noruega-- i altres acompanyants --Cuba i Xile--.
En aquesta taula els interlocutors, deu per cada part com a màxim, "executaran amb la major celeritat i rigor" una agenda de pau de sis punts: participació de la societat, democràcia, transformacions, víctimes, final del conflicte i implementació.
