MADRID, 12 març (EUROPA PRESS) -
El ministre de l'Interior de França, Gérald Darmanin, ha anunciat aquesta nit que ha aconseguit un "ampli acord institucional" amb els representants polítics corsos de cara a la "autonomia" de Còrsega dins del conjunt del país, tal com va formalitzar el president francès, Emmanuel Macron, durant una visita oficial a l'illa el setembre del 2023.
Darmanin, que ha rebut aquest dilluns una delegació de vuit càrrecs electes corsos, ha assenyalat que aquest acord "aviat" serà debatut en l'Assemblea de Còrsega i, posteriorment, passarà a les consultes polítiques nacionals. Aquest procés de recerca d'una via constitucional a una possible autonomia tanca així el procés de Beauvau després de dos anys de reunions amb les autoritats illenques.
"Aquest escrit constitucional preveu el reconeixement d'un estatut autònom per a Còrsega dins de la República que tingui en compte els seus propis interessos vinculats a la seva insularitat mediterrània, al seu caràcter històric, lingüístic, cultural i en haver desenvolupat un vincle únic amb la seva terra", ha declarat abans d'asseverar que el text "respecta" les "línies vermelles marcades" per Macron.
Les parts han coincidit que "les lleis i reglaments poden estar subjectes a adaptació" a l'illa, mentre que el ministre ha subratllat que aquest document no preveu de cap manera que hi hagi "dues categories de ciutadans".
El mandatari francès iniciarà, després de rebre el vistiplau dels legisladors illencs, una reforma constitucional després que ha estat votat pel Parlament i el Senat i, després, adoptat pel Congrés per majoria de tres cinquens.
Macron ja havia llançat gestos al nacionalisme cors després de les protestes provocades per l'assassinat a la presó el març del 2022 de Yvan Colonna, condemnat a cadena perpètua per l'assassinat d'un prefecte el 1998. La seva mort va derivar en una onada de protestes sense precedents recents i va elevar la tensió política.
El protagonisme de Còrsega en l'escena política nacional ha variat durant les últimes dècades, amb presidents com Jacques Chirac i François Hollande que van optar per no implicar-se i uns altres com Nicolas Sarkozy i François Mitterrand que sí que van abordar el tema. De fet, Mitterrand ja va oferir un "estatus especial" a l'illa.
