Foto: REUTERS
BUENOS AIRES, 9 Abr. (EUROPA PRESS)
El Govern argentí ha preferit no pronunciar-se fins ara sobre la mort de l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher, morta dilluns als 87 anys.
Nombrosos dirigents polítics i antics combatents l'han criticada durament per la seva implicació en l'enfonsament del creuer de guerra 'General Belgrano' durant la guerra de les Malvines del 1982 i per les seves polítiques neoliberals, segons ha recollit la premsa del país.
A diferència del Govern de Cristina Fernández de Kirchner, que no ha volgut pronunciar-se sobre la mort de Thatcher ni ha emès cap comunicat oficial, la premsa sí que ha donat una gran cobertura a la notícia i ha recollit les opinions de nombrosos líders opositors i representants militars argentins, que han recordat que la dirigent conservadora va ser la responsable de la mort de 323 militars argentins a causa de l'enfonsament del vaixell 'General Belgrano', ocorregut el 2 de maig de 1982, un mes després del començament de la guerra.
Sobre aquesta qüestió, el president de la Comissió Nacional d'Excombatents argentins de Malvines, Ernesto Alonso, ha declarat que Thatcher "no va aportar res a la pau del món". "Per a nosaltres la seva figura està en el mateix pla que el genocida (expresident) Leopoldo Fortunato Galtieri: els dos van portar els nostres països a una guerra que l'únic que ens va deixar va ser els centenars de morts", ha afegit, citat per diversos diaris del país.
"El poble argentí ja la va jutjar. Els joves morts del Belgrano i a les Malvines basten com a testimoni del seu pas per la vida", ha declarat per part seva la líder del Front Ampli Progressista (FAP), Hermes Binner, en el seu compte de Twitter.
Per la seva banda, el president de la Comissió de Relacions Exteriors del Senat, Daniel Filmus, ha declarat a 'La Nación' que Thatcher "sempre va prendre les decisions més dures a favor de les intervencions militars i en contra de la resolució pacífica dels conflictes, com quan va ordenar l'enfonsament del 'Belgrano'" i ha recordat que, "juntament amb l'expresident nord-americà Ronald Reagan", la morta havia estat "l'abanderada de les polítiques neoliberals".
El dirigent radical Dante Caputo, ministre d'Exteriors durant la presidència de Raúl Alfonsín, ha afirmat que "per als argentins, Thatcher està associada a la qüestió Malvines", i, a escala internacional, "està associada a un moment històric on va predominar un model econòmic que va causar grans danys a la societat".
Alhora, el president del bloc socialista de la Cambra de Diputats, Juan Carlos Zabala, ha afirmat, citat pel mateix diari, que "les idees polítiques que ha defensat, el neoliberalisme (...), han fracassat en la recerca d'una societat amb més igualtat i solidaritat" i ha denunciat que, "amb la dictadura genocida del país, comparteix la responsabilitat de la defensa dels interessos colonials i els morts per les Malvines".
LES MALVINES
L'Argentina reivindica la seva sobirania cap a les Illes Malvines des del 1833, quan hauria d'haver-les heretat d'Espanya, però el Regne Unit les va arrabassar i va expulsar la població de l'Argentina que residia allí. El 2 d'abril del 1982 les Forces Armades argentines van envair l'arxipèlag per recuperar-lo, fet que va donar lloc a una guerra de dos mesos que es va saldar amb 650 militars argentins, 255 britànics i tres malvinencs morts.
Margaret Thatcher va encapçalar la resposta a la invasió de les illes Malvines el 1982 gairebé en solitari dins del seu Govern. El mes passat, documents desclassificats d'aquella època indicaven que alguns assessors van preveure la possibilitat de pagar els malvinencs perquè se n'anessin, en comptes d'enviar un contingent militar.
Diversos assessors van intentar que el conflicte no tombés el Govern. El secretari de la primera ministra, Michael Scholar, ha explicat que la cap de Govern estava estudiant totes les possibilitats, però que mostrar-se tèbia davant del conflicte "significaria el final de l'executiu". Al final, Thatcher va defensar intervenir militarment en les Malvines per "la causa de la llibertat" i diverses vegades va arribar a declarar anys després que "mai havia tingut el més minim dubte de l'encert de la seva decisió".
