BRUSSEL·LES, 6 juny (EUROPA PRESS) -
El Govern rus va estar "implicat" en ciberatacs durant la campanya electoral als Estats Units i a França a través del grup de pirates informàtics russos APT28, que també estaria probablement darrere de ciberatacs a Montenegro per la seva entrada a l'OTAN, ha assegurat aquest dilluns l'empresa de seguretat informàtica FireEye.
"No crec a Putin. Podem dir cent per cent sense dubtes que absolutament va ser la mà de Putin, dient que fessin això? No. Tenim un elevat nivell de confiança que això va ser motivat pel Govern rus? Sí, el tenim (...) Va estar implicat tant en les eleccions als Estats Units i també en les franceses", ha explicat el vicepresident de FireEye, Tony Cole, a un grup reduït de mitjans, entre ells, Europa Press.
FireEye creu en concret que va ser el grup rus APT28, al qual porten "rastrejant una dècada", qui va estar darrere d'aquests ciberatacs, que va començar a operar el 2007. "Creiem que està recolzat pel Govern rus", ha assegurat, al mateix temps que ha precisat que el grup ha dirigit els seus atacs contra el sector de la defensa i l'espai aeri, grups d'oposició, ministeris d'Exteriors i de Defensa, així com organitzacions internacionals com l'OTAN i l'OSCE.
"Sospitem que veurem més (casos) en el futur", ha admès, després de recordar el 16% dels ciberatacs que FireEye va registrar el 2016 es van dirigir contra Governs, el segon objectiu principal dels ciberatacs per darrere dels serveis financers (33%) i per davant d'hospitals (10%).
Així, Cole ha avisat que "'hackejar' eleccions és fàcil" encara que "l'atribució és molt difícil" i ha precisat que no només rastregen els atacs, sinó també "indicadors, els processos que utilitzen, les eines que utilitzen, els dominis, quins directoris utilitzen, com els criden i les franges horàries que utilitzen", és a dir, "la pols digital que deixen".
També ha precisat que una cosa és 'hackejar' "els aparells que la gent utilitza per votar", que, ha insistit, "als Estats Units poden ser 'hackejats'" i en la seva opinió cal "instal·lar un sistema de votació adequat perquè sigui molt més difícil 'hackejar-lo'". I una altra cosa, són els casos de robatori d'informació, com va succeir al Congrés Nacional Demòcrata, per "influir en les ments dels votants per votar en un sentit o un altre". "És molt difícil parar, una vegada que tenen la informació", ha avisat.
"Encara que tinguis èxit a impedir que es 'hackegin' les campanyes i la gent relacionada amb les campanyes, no significa que puguis sembrar desinformació i publicar informació pretenent que 'hackegin' alguna cosa. Això és una cosa en la qual no podem ajudar", ha subratllat.
Cole ha admès incidents també a Alemanya, encara que no han detectat encara ciberatacs en el cas de les eleccions al Regne Unit, que tindran lloc aquest dijous.
"No tenim detalls ara com ara sobre això. Intentem fer públic el màxim possible, però de vegades veiem coses que no fem públiques perquè, literalment, interrompríem les nostres pròpies investigacions", ha precisat, en ser preguntat si han vist ja ciberatacs o incidents per influir en les eleccions britàniques.
