El líder del Pasok celebra els seus resultats i critica tant a Syriza com a ND
Mitsotakis valora el "terratrmol polític" i Tsipras reconeix un resultat "summament negatiu"
MADRID, 22 maig (EUROPA PRESS) -
El partit conservador Nova Democrcia (ND) ha guanyat les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge a Grcia amb més d'un 40 per cent de vots, encara que el repartiment d'escons ofereix una majoria insuficient que aboca al país a noves eleccions, segons dades oficials una vegada escrutat el 96,03 per cent dels sufragis. El primer ministre i líder de ND, Kyriakos Mitsotakis, ha qualificat el resultat de "terratrmol polític".
En concret, el partit ND ha aconseguit un 40,79 per cent de vots i 145 dels 300 escons del Parlament; la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza), un 20,07 per cent i 72 seients; el Partit Socialista Panhelénico (Pasok), un 11,52 i 41 diputats; el Partit Comunista de Grcia (KKE, 7,21 per cent i 26 escons) i Rumb a la Llibertat (Plefsi Eleftherias, 4,45 per cent i 16 seients). La resta de formacions no obtindrien representació parlamentria.
Aquestes dades situen Mitsotakis a les portes de la majoria absoluta, ja que aconseguiria 11 escons menys que en les de 2019, i la premsa grega ha comenat ja a especular amb el 25 de juny com a possible data per a la repetició de les eleccions.
El líder de Nova Democrcia, Kyriakos Mitsotakis, ha comparegut en roda de premsa i ha destacat el "terratrmol polític" que suposen aquests resultats, amb ND com a "guanyadora indiscutible" i ha manifestat la seva intenció d'aconseguir els suports per governar durant els quatre propers anys.
"ND té els suports per governar en solitari i amb solidesa. Aix és el que han demanat avui els votants de forma absolutament clara. Han demanat avanar més rpid en la via del progrés", ha assenyalat, segons recull la televisió pública Skai.
Per aix, ha advocat per un "govern fort" que apliqui les "reformes necessries", una "m experimentada" que aconsegueixi els objectius de la Grcia de 2027 amb "millores contínues". "L'esperana ha derrotat el pessimisme i l'unitat ha derrotat la divisió. Avui es tanca el cercle i se n'obre un de nou en el qual anirem plegats amb confiana", ha reblat.
El líder de Syriza, Alexis Tsipras, ha reconegut per la seva banda que és un resultat "summament negatiu" per a la seva formació i ha advocat per realitzar canvis rpidament per poder lluitar en la propera batalla, en referncia a la més que probable repetició dels comicis.
"El resultat de les eleccions és summament negatiu per a nosaltres. Necessitem fer canvis rpidament per lluitar la propera i crítica batalla en les millors condicions possibles. Dono les grcies des del més profund del meu cor als qui ens han votat", ha apuntat Tsipras.
L'altra cara de la moneda és la de l'histric Pasok, que ha celebrat els bons resultats obtinguts, encara que no ha donat pistes sobre un possible suport a una altra formació per intentar formar govern.
El president socialista, Nikos Androulakis, ha criticat tant a Syriza com a ND, a qui culpa de l'augment de les desigualtats socials al país i per governar en inters de "uns pocs i poderosos", provocant un empitjorament de la situació fiscal.
"L'estat del personal de Mitsotakis ha resultat ser l'embolcall d'un 'para-estat' d'escoltes clandestines i corrupció generalitzada. L'única raó per la qual Nova Democrcia no ha pagat tot aix a les urnes és el seu patrocinador 'd'or', el nom del qual i adrea és Alexis Tsipras i Syriza", ha declarat, segons recull la cadena de televisió pública grega ERT.
FORMACIÓ DE GOVERN
El següent pas institucional correspon a la presidenta de Grcia, Katerina Sakellaropoulou, que encarregar al partit més votat que temptegi a la resta de formacions per intentar forjar algun tipus d'aliana. En cas que no ho aconsegueixi, l'encomana passar al segon partit amb més vots i, si fracassa de nou, al tercer.
Després de tres intents fallits, els grecs seran anomenats de nou a les urnes, prvia designació d'una administració interina encapalada per un representant del sistema judicial.
En aquesta segona cita amb les urnes es deixaria de costat el sistema proporcional pur vigent en aquests comicis i s'aplicaria el model promogut per Mitsotakis i en el qual es recupera la prima per al partit més votat: 20 escons més en cas d'obtenir el 25 per cent dels sufragis, amb marge per ampliar-se fins el 50, una fórmula per facilitar la governabilitat.
Els analistes donen per fet que ser necessria aquesta segona cita amb les urnes, si bé els partits hauran de mesurar els seus moviments per evitar ser assenyalats com a responsables de la falta de consens. Per a Nova Democrcia, un dels escenaris més complexos passaria per un acord amb el Pasok en una sort de gran coalició.
Mitsotakis en principi descarta aquesta collaboració i el líder socialdemcrata, Nikos Androulakis, ha carregat tintes contra els conservadors després de saber-se espiat pels serveis d'Intelligncia. El Pasok, no obstant aix, no tanca portes ni amb Nova Democrcia ni amb Syriza, condicionant qualsevol futur suport a l'adopció de part del seu programa polític, en un tímid intent per recuperar la seva histrica influncia en l'escena política grega.
