La Nova Democrcia de Mitsotakis parteix com a favorita, per el sistema electoral aprovat en l'etapa de Tsipras complica l'obtenció de majories
MADRID, 21 maig (EUROPA PRESS) -
Els ciutadans de Grcia ja han comenat aquest diumenge a anar als collegis electorals en unes de les eleccions més imprevisibles de la histria recent del país. No tant per quin ser el partit més votat, ja que tots els sondejos apunten a la Nova Democrcia de l'actual primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, com pel fet que el sistema electoral que s'estrena en aquesta cita aboca el país a una coalició o, si no hi ha acord, a uns nous comicis al juliol.
Hi ha en joc els 300 escons que conformen el Consell dels Hellens, el Parlament unicambral de Grcia, que ha estat testimoni, des de la cntrica plaa Sintagma d'Atenes, de tot tipus de mobilitzacions durant els últims anys, en les quals els ciutadans s'han queixat d'un empitjorament de nivell de vida i d'un rescat financer del qual el país no va acabar de passar pgina del tot fins l'any passat.
Tradicionalment, el sistema electoral grec ha afavorit el partit més votat, amb una prima que prcticament li atorgava plena llibertat a l'hora de formar Govern. No obstant aix, l'Executiu de SYRIZA va reformar el 2018 la llei per introduir un repartiment proporcional sense condicions ni recompenses que es provar per primera i última vegada aquest diumenge. Els diputats es repartiran de manera proporcional entre tots aquells grups que superin el llindar del 3 per cent.
Amb aquest nou sistema, un partit necessitaria sumar el 46 per cent dels vots --fet indit en les últimes tres dcades-- per governar en solitari. Les enquestes mouen Nova Democrcia en un ventall que oscilla entre el 31 i el 36 per cent, mentre que la intenció de vot de SYRIZA se situa entre el 24 i el 29 per cent.
El Moviment Socialista Panhellnic (PASOK), que havia estat partit de Govern, figura en tercera posició --ronda el 10 per cent--, per la qual cosa en una hipottica coalició tindria la clau del poder. Així, podria decidir si permetre a Mitsotakis un segon mandat o optar per la "coalició progressista" que li reclama SYRIZA, amb qui comparteix part del programa, per també potencials votants.
"Els ciutadans hauran de decidir si volen avanar o tornar a un passat que volem oblidar", va sentenciar l'actual primer ministre en un recent debat de líders, on es va tornar a reivindicar com a baluard de l'estabilitat política. "Estabilitat o caos", va proclamar aquesta setmana en un míting. En aquest sentit, s'ha esforat per advertir de la inestabilitat que suposaria entrar en un període d'incertesa política.
Per la seva banda, Tsipras, erigit en alternativa i que intenta tornar al crrec que ja va ostentar entre 2015 i 2019, ha intentat treure rdit dels escndols que han esquitxat l'actual Executiu, com l'espionatge de periodistes o polítics, o el malestar social derivat de l'accident ferroviari de febrer i que va deixar més de mig centenar de morts al nord del país.
Un cop tancades les urnes i repartits els escons, la presidenta de Grcia, Katerina Sakellaropoulou, encarregar al partit més votat que temptegi la resta de formacions per intentar forjar algun tipus d'aliana. En cas que no ho aconsegueixi, l'encrrec passar al segon partit amb més vots i, si trona a fracassar, al tercer.
Després de tres intents fallits, els grecs tornarien a ser cridats a les urnes, prvia designació d'una administració interina encapalada per un representant del sistema judicial. En aquesta segona cita, previsiblement el 2 de juliol, ja s'aplicaria el sistema promogut pel mateix Mitsotakis i en el qual es recupera la prima per al partit més votat: 20 escons més en cas d'obtenir el 25 per cent dels sufragis, amb marge per ampliar-se fins al 50.
Els analistes donen per fet que aquesta segona cita amb les urnes ser necessria, si bé els partits hauran de mesurar els moviments per evitar ser assenyalats com a responsables de la falta de consens. Per a Nova Democrcia, un dels escenaris més complexos passaria per la possibilitat que, després de la primera cita, pogués arribar als 151 diputats aliant-se amb el PASOK, en una sort de 'gran coalició'.
Mitsotakis, en principi, descarta aquesta collaboració i el líder socialdemcrata, Nikos Androulakis, ha carregat les tintes contra els conservadors després de saber-se espiat pels serveis d'Intelligncia. El PASOK, no obstant aix, no tanca portes ni amb Nova Democrcia ni amb SYRIZA, condicionant qualsevol futur suport a l'adopció de part del seu programa polític, en un tímid intent per recuperar la influncia perduda en l'escena política grega.
EL CONTEXT
Més de 9,8 milions de persones estan cridades a les urnes aquest diumenge, per un dels aspectes a tenir en compte ser precisament quantes respondran a aquesta crida. En els últims comicis parlamentaris, l'abstenció va superar el 40 per cent, i SYRIZA confia que aquestes dades remuntin per aconseguir més mobilització de l'esquerra i revertir els sondejos.
L'economia i l'atur, que ronda el 12 per cent, continua sent una qüestió de primer ordre entre les preocupacions del grec del carrer. Malgrat que la inflació es moderar aquest any, també ho far el creixement, que la Comissió Europea situa en el 2,4 per cent en les previsions del 2023 que ha publicat aquesta mateixa setmana i en les quals s'anticipa un nivell d'endeutament prxim al 160 per cent del PIB.
La immigració continua sent un tema de debat recurrent --tot i que les 18.000 arribades registrades el 2022 disten molt de les més de 850.000 del 2015-- i en el terreny internacional els focus estan posats a Ucrana, per les migracions derivades del conflicte, per també a Turquia, amb qui existeixen polsos i retrets recurrents a compte, principalment, de qüestions de sobirania.
