L'actual partit de Govern aspira a la majoria absoluta grcies a una prima d'escons per a la llista més votada
MADRID, 25 juny (EUROPA PRESS) -
La ciutadania de Grcia torna a estar cridada a les urnes aquest diumenge, en una reedició dels fallits comicis de maig en els quals es recuperar el sistema de primes per a la llista més votada, una eina amb la qual Nova Democrcia aspira a superar el llindar de la majoria absoluta i revalidar així l'actual Govern.
El 21 de maig, Nova Democrcia ja va obtenir una slida victria, amb més del 40 per cent dels sufragis. No obstant aix, en la cita electoral d'aleshores es va aplicar el sistema electoral aprovat durant l'Executiu de SYRIZA i que establia un sistema de repartiment proporcional pur, la qual cosa ja anticipava una repetició electoral si, com finalment va passar, les diferents formacions no pactaven una coalició.
En aquesta segona cita, s'aplica un nou sistema, ja impulsat per l'actual Govern, de Nova Democrcia. Segons aquesta nova normativa, el partit més votat obtindr una prima que oscillar entre 20 i 50 escons --en funció del percentatge de vots obtingut--, de tal manera que només es reparteixin de manera proporcional els seients restants fins a completar els 300 que conformen el Consell dels Hellens.
El primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, aspira a consolidar una "majoria segura", que se situaria diversos diputats per sobre del llindar dels 150, tot i que per a aix seran claus no només els vots que acumuli Nova Democrcia --els sondejos anticipen un resultat similar al registrat al maig--, sinó també quants partits aconsegueixin representació parlamentria aquest diumenge.
Per a aquesta segona cita, les mirades tornen a estar posades en els indecisos, que ronden el 8 per cent, i en el nivell de participació, després que al maig se situés a prop del 61 per cent, si bé el principal factor de desequilibri pot estar en la quantitat de partits que aconsegueixin entrar al Parlament.
Al maig, cinc formacions van superar el llindar del 3 per cent, per les enquestes preveuen ara que la xifra pot augmentar fins i tot a vuit, la qual cosa no només fragmentar la composició del Parlament, sinó que obligar a repartir entre més partits el mateix pastís. El principal líder de l'oposició, Alexis Tsipras, també ha advertit dels riscos que suposaria aquest possible escenari, amb l'objectiu d'intentar concentrar el vot.
El líder de SYRIZA ha insistit en aquests últims mesos a treballar perqu Grcia no tingui els comandaments un gabinet "totpoderós" de Nova Democrcia, un "rgim que no rendeixi comptes", com va arribar a dir diumenge en una entrevista televisada. Oficialment, Tsipras s'ha esforat per insistir que no tira la tovallola, si bé en les eleccions de maig el seu percentatge de vot va caure més de deu punts respecte de les eleccions del 2019.
"No hi ha res definitiu fins que la ciutadania ho hagi decidit amb els seus vots", ha assenyalat, apostant per una sorpresa que, en el millor dels casos, implicaria per a SYRIZA encapalar una coalició progressista al costat del Moviment Socialista Panhellnic (PASOK), tercer en els últims comicis i partit que havia estat de referncia en l'esfera de l'esquerra política a Grcia.
El líder del PASOK, Nikos Androulakis, a qui Mitsotakis ha arribat a descriure com "un Tsipras amb corbata", ha descartat qualsevol possible coalició amb Nova Democrcia i tem igualment un Executiu "omnipotent", ja que anticipa que significaria "abús de poder" en la prxima legislatura. Ja en l'anterior una de les principals polmiques en les quals es va veure embolicat el Govern va ser un escndol d'espionatge a líders polítics i periodistes, entre els quals Androulakis.
FASE D'INTERINITAT
La repetició electoral manté Grcia amb un Govern interí des de maig, dirigit per l'expresident del Tribunal de Comptes, Ioannis Sharma, i de marcat carcter tecncrata. Així ho estipula la Constitució, en virtut de la qual correspon a la presidenta, Katerina Sakellaropoulou, encapalar la ronda de consultes una vegada es proclamin els resultats de les eleccions de diumenge.
Així, Sakellaropoulou té tres intents per encarregar la formació de Govern, comenant pel líder del partit més votat. Al maig, aquest procés es va solucionar de manera rpida, ja que tant Mitsotakis com els seus dos principals rivals van assumir en temps rcord la incapacitat per conformar una coalició i van apostar per tornar a acudir al més aviat possible a les urnes.
Les qüestions d'inters amb prou feines han canviat en aquests dos mesos, en un país que durant anys ha viscut pres d'un rescat financer del qual no va acabar de passar pgina del tot fins l'any passat. L'economia i l'atur, que ronda el 12 per cent, continuen sent una qüestió de primer ordre entre les preocupacions del grec del carrer.
Més llunyans semblen ara els ressons polítics de l'accident ferroviari del febrer, que va provocar més de mig centenar de vides al nord del país, mentre que, en canvi, ha tornat al primer plnol el debat sobre afers migratoris, després que centenars de persones van perdre la vida pel naufragi d'un pesquer la setmana passada.
En el terreny internacional, els focus segueixen Ucrana, per les conseqüncies derivades del conflicte, per també Turquia, amb qui existeixen polsos i retrets recurrents a compte principalment de qüestions de sobirania. Turquia precisament acaba de revalidar Recep Tayyip Erdogan com a president, per a un nou mandat de cinc anys.
