Entre els tres principals aspirants hi ha la filla del dictador Efraín Ríos Montt
Les eleccions estan marcades per la destitució del favorit en les enquestes, el conservador Carlos Pineda
MADRID, 25 juny (EUROPA PRESS) -
Guatemala va a les urnes aquest diumenge, 25 de juny, enmig del malestar amb les elits i la classe política d'una ciutadania que ha vist com les institucions bloquejaven algunes de les candidatures que podrien haver qüestionat la supervivncia d'un sistema que per molts est falsejat.
Entre una vintena de propostes, els guatemalencs hauran de triar el seu nou president, tot i que són tres els que acaparen més nombre de vots, segons els últims sondejos. Es tracta de Sandra Torres, Zury Ríos i Edmond Mulet, tots en l'espectre de la dreta i posicions molt conservadores.
Des del 1985, any en el qual es va instaurar la democrcia, Guatemala ha estat votant sistemticament en contra del govern de torn, la qual cosa ha provocat que l'oficialisme mai no hagi revalidat mandat. En aquesta ocasió, la proposta de Manuel Conde per Vamos ni tan sols aconseguiria la segona volta, prevista pel 20 d'agost.
Els resultats de l'última enquesta del diari 'Premsa Lliure' sosté que la que va ser primera dama del país, Sandra Torres, sota el paraigua de la Unitat Nacional de l'Esperana (UNEIX), i el diplomtic de carrera Edmond Mulet pel partit Total es disputarien la Presidncia en segona volta.
ELS TRES FAVORITS
El cognom Ríos no passa desapercebut en la política guatemalenca. La candidata, que es presenta per quarta vegada, és filla del general Efraín Ríos Montt, colpista i dictador, que va morir sense ser declarat culpable per genocidi i delictes de lesa humanitat després que el Constitucional va anullar la seva condemna de 80 anys.
Ríos (55 anys), una "cristiana devota", com ella mateixa es denomina i que té el seu pare com a guia espiritual, ha presentat un programa basat en polítiques de seguretat frries, al més pur estil del president salvadorenc, Nayib Bukele, de qui es reconeix admiradora, i de defensa dels valors tradicionals.
L'altra candidata amb aspiracions reals de convertir-se en la primera dona a presidir Guatemala és Sandra Torres (67 anys), exdona de l'expresident Álvaro Colom, de qui es va divorciar per poder-se presentar a les eleccions del 2011, tot i que el Tribunal Constitucional va anullar la seva candidatura en entendre que hi havia hagut frau.
Posteriorment ho ha intentat en dues ocasions més, l'última el 2019, perdent en segona volta contra el president, Alejandro Giammattei, que, tal com va prometre en campanya, va ordenar investigar Torres per suposat finanament irregular el 2015. Va estar sota arrest domiciliari uns mesos abans que la Justícia arxivés el cas el 2022 per falta de proves.
Coneguda durant la seva etapa com a primera dama pels seus programes d'ajuda solidria, ha proms baixar els impostos dels productes bsics i impulsar polítiques socials, a més també de m dura contra el crim.
El tercer en llia és Edmond Mulet (72 anys), diplomtic d'extensa carrera que acudeix a la cita per segona vegada, després de quedar tercer el 2019. Entre les seves propostes hi ha les de modernitzar l'Estat, lluitar contra la inseguretat, baixar el preu dels medicaments, o invertir en educació.
Igual que Torres, també ha tingut problemes amb la Justícia. Durant la dcada dels 80 va ser investigat per la seva suposada implicació en una trama d'adopcions illegals a parelles canadenques, per va quedar lliure per falta de proves.
Cap dels candidats ha mostrat el seu suport públic a la Comissió Internacional Contra la Impunitat a Guatemala de les Nacions Unides, que des que es va posar en funcionament el 2007 ha estat objectiu de les autoritats, que l'acusen de violar la sobirania nacional. Abans de tancar el 2019, va dirigir l'acusació de l'expresident Otto Pérez Molina, a la presó des del 2015 per delictes de corrupció.
CONTEXT DE DESCONTENT I PERSECUCIÓ
Aquestes eleccions tenen lloc en un moment en el qual la democrcia guatemalenca no passa per un bon moment, enmig, a més, d'una actual administració, la de Giammattei, a la qual s'ha censurat la persecució que ha dut a terme contra jutges i fiscals que lluiten contra la corrupció.
Un ampli sector de la societat --el 45 per cent no votaria per cap candidat, segons enquestes-- considera que les elits continuen governant perqu no canvi res. Una sensació afermada després que la candidatura del favorit, l'empresari conservador Carlos Pineda, va ser anullada pel Constitucional.
Abans de Pineda, el Constitucional va fer el mateix amb Roberto Arzú --fill de l'expresident Álvaro Arzú-- i amb una de les poques forces d'esquerra amb cert pes, el Moviment per a l'Alliberament dels Pobles, de la líder indígena Thelma Cabrera, quarta opció entre els electors el 2019.
Aquest ampli desencant té arrels profundes. Es tracta del país més poblat i desigual de l'hemisferi i amb l'índex de recaptació d'impostos més baix, només el 12 per cent del PIB. Des del 2020, el 59 per cent de la seva gent viu en la pobresa, unes xifres que arriben al 80 per cent entre els indígenes. Tot aix fa dels guatemalencs una part important de les caravanes de migrants que creuen la regió rumb als Estats Units.
Una altra de les raons d'aquesta decepció que entela la vida del país és la persecució judicial contra jutges i fiscals, notria internacionalment després que els Estats Units van incloure en una de les seves llistes del Departament d'Estat la procuradora general, Consuelo Porras, per les seves prctiques corruptes i antidemocrtiques, les quals també s'apliquen contra la premsa.
Una vintena de periodistes han hagut de sortir del país, o bé han estat empresonats. Un dels casos que més criden l'atenció és el de Rubén Zamora, director d''El Periódico', el diari d'investigació més prestigiós, que ha tancat, mentre que ell ha estat condemnat a sis anys de presó.
A més de president i vicepresident, es trien també 140 diputats del Congrés unicameral, a banda de 4.000 crrecs públics més, la qual cosa fa d'aquesta cita les eleccions més grans de la histria del país centreameric. No obstant aix, l'ombra de la desconfiana en les institucions i la classe política presagia una baixa participació, com ha estat tnica general en comicis anteriors.
