MADRID, 2 oct. (EUROPA PRESS) -
L'euroescèptic primer ministre hongarès, Víktor Orban, espera els resultats del referèndum d'aquest diumenge, que ha concebut com un instrument amb múltiples usos al seu servei: com una manifestació contra la política migratòria de les institucions europees; per debilitar encara més a la seva oposició i, finalment i en termes generals, com una declaració indirecta en contra de la influència de la Unió Europea sobre els seus Estats membres.
Tots aquests aspectes es troben tancats en una sola qüestió: 'Vol vostè que la Unió Europea, fins i tot sense l'aprovació del Parlament hongarès, sigui capaç d'ordenar l'assentament obligatori de ciutadans no hongaresos dins del país?'. Una pregunta que la seva redacció tanca una crítica passiva contra les competències de la Unió Europea per dictar les polítiques dels seus Estats per sobre dels Parlaments nacionals.
Així, Orban ha dipositat en aquesta qüestió les seves esperances per erigir-se en el portaveu 'de facto' de l'anomenat grup de Visegrado -- que inclou a Polònia, República Txeca i Eslovàquia -- perquè junts s'aixequin com una sola veu contra la intervenció de la Unió Europea en el desenvolupament dels seus Estats membres; intervenció legitimada pels tractats europeus, i que la seva reforma podria ser sol·licitada per Orban si es veu amb força suficient.
UNA INICIATIVA CONSCIENCIOSA
El plebiscit no és una aposta cega del primer ministre. Un 76% de la població considera que els refugiats provoquen un increment de l'amenaça del terrorisme i fins a un 82% estan convençuts que són un llast per al país, segons els resultats d'una recent enquesta del Pew Research Center.
Però cert és que la càrrega que assumeix Hongria no és tan exagerada com la que planteja Orban. Sobretot, perquè es tracta d'un país de trànsit d'immigrants, més que d'estada definitiva. I segon, perquè tot i tractar-se d'un dels països que més peticions d'asil ha rebut, el nombre de sol·licituds aprovades (un 15% de les més de 3.200 decisions preses sobre aquesta qüestió) compon un dels percentatges més baixos de la UE, segons les xifres recollides pel portal Euronews.
Això no ha impedit a Orban tancar les fronteres del país amb filferro espinós i 8.000 policies i militars amb ordre de repel·lir qualsevol intent d'entrada no aprovada per les autoritats, ni llançar aquesta calculada iniciativa política en forma d'un referèndum en el qual el seu partit Fidesz ha invertit molt de temps i diners, a través d 'una campanya abrasiva a favor de la victòria del 'No', davant de la qual l'oposició formada pel Partit Socialista i la coalició Democràtica -- una associació de partits d'esquerra -- a penes ha tingut forces per respondre.
Orban l'ha llançat amb tot a favor seu, convertint fins i tot dubtes en avantatges. Per exemple: tot i que l'índex de participació no arribi al 50% necessari per validar el plebiscit, el primer ministre Orban ha garantit que escoltarà de tota manera la veu de la població per prendre noves mesures.
Així, Stratfor considera que Orban quedaria perfectament satisfet amb un 40% de votants -- es tractaria d'un plebiscit nul, en aquest cas -- sempre que guanyés l'opció del 'No'. Un 40% bastaria per demostrar el seu poder de convocatòria, que floriria en tot el seu esplendor en els pròxims comicis presidencials, que s'esperen més concorreguts.
El Fidesz no ha escatimat en despeses per cridar al vot en contra a través d'una campanya que grups pro drets humans, com el Comitè Hèlsinki, han qualificat directament de propaganda xenòfoba. "Es tracta d'una campanya propagandística contra els refugiats, finançada amb diners públics, que ha demonitzat descaradament als immigrants al donar a entendre que el seu desplaçament és responsable del terrorisme i que la migració, com a tal, posa en perill la cultura hongaresa", ha sentenciat el grup en un comunicat.
RISC CALCULAT
Tot i això, i per molt que l'aliat del Fidesz en la seva campanya sigui ni més ni menys que el partit d'ultradreta Jobbik, cal puntualitzar que aquest plebiscit de cap manera és una amenaça vetllada de Budapest per deixar la Unió Europea, que a dia d'avui i, un altre cop segons Stratfor, és un agent imprescindible per al desenvolupament econòmic del país, per no esmentar que la majoria dels hongaresos es mostren partidaris de romandre en el bloc.
En el fons, el que Orban busca és consolidar el seu poder com a principal veu euroescèptica al centre d'Europa, polititzant en un marc més ampli les duríssimes mesures contra la immigració que ha adoptat sobre el terreny. "No s'espera un canvi notable en la política hongaresa", destaca Stratfor, però el Fidesz espera que el plebiscit del dia 2 sigui "una demostració de força" que serveixi de precedent als partits euroescèptics d'altres països.
Davant d'això, la UE es manté a l'expectativa dins del temor. "El referèndum és un exercici nacional d'Orban. I com el motivi encara més, no esperen bones notícies a la UE", han reconegut a Reuters fonts diplomàtiques europees, a posta que el bloc a penes té marge per contraatacar si Orban decideix ignorar la quota migratòria ordenada per Brussel·les.
Sí que cap pensar que la Comissió Europea pugui suspendre la lliura de fons de desenvolupament -- un important puntal econòmic per a Budapest -- però Polònia, gran aliada del primer ministre Orban, ha avançat que exercirà el seu dret a veto contra qualsevol mesura més dràstica, i no sembla probable que Brussel·les arribi més enllà en un ambient marcat per una decebedora sensació de dissociació, després de l'aprovació de la sortida del Regne Unit de la UE i l'amnistia a Espanya i Portugal per incomplir els objectius de dèficit.
Dijous passat, i conscient de la seva posició avantatjada, Orban va tornar a exhibir la seva retòrica combativa. "Que hi hagi més vots en contra que a favor, en tinc prou per entendre que els hongaresos no accepten el règim que els buròcrates de la Unió Europea volen imposar-nos", ha declarat durant una entrevista a la cadena TV2.
"Quants més immigrants, més risc de terrorisme. Volem preservar Hongria com el país segur que és ara", ha afegit, abans de reiterar la seva disposició a demanar una reforma de la política migratòria de la Unió Europea si percep que té la suficient força. Les negociacions, ha conclòs, podrien fins i tot començar la setmana que ve, com a molt aviat.
