Chr.Dogas/EU Council/dpa - Archivo
BRUSSEL·LES, 17 nov. (EUROPA PRESS) -
Els governs d'Hongria i Polònia han ignorat aquest dimarts les pressions i advertiments de la resta de països de la UE i han mantingut el bloqueig sobre el pressupost comunitari dels pròxims set anys i el fons de recuperació, al·legant que el mecanisme que vincula els ajuts al respecte de l'estat de dret té una base "ideològica" i no compta amb les "garanties" adequades.
Els Vint-i-set han abordat per primera vegada el bloqueig en una reunió per videoconferència dels ministres d'Afers Exteriors en la qual molts estats membres han pres la paraula per demanar a Budapest i Varsòvia que rectifiquin la seva posició.
Però lluny d'aconseguir-ho, els representants de tots dos països han confirmat el seu posicionament. "No siguem hipòcrites, tots sabem què pretén la condicionalitat (de l'estat de dret)", ha emfatitzat la ministra hongaresa de Justícia, Judit Varga.
Al seu parer, aquest sistema sempre ha tingut Hongria en el punt de mira, i ha defensat que obre la porta perquè la Comissió Europea "sancioni amb facilitat" un estat membre a través de mesures "arbitràries" i amb procediments "sense garanties".
"Com espereu que aprovem una proposta així? No podem viure en un sistema polític en el qual pots ser sancionat per discrepàncies polítiques", ha dit la ministra hongaresa, que ha acabat remarcant que "no és l'hora de jocs ideològics".
En el mateix sentit, el ministre d'Afers Europeus polonès, Konrad Szymanski, ha destacat que el seu govern ja va traslladar que aquesta qüestió és una "prioritat" nacional i que el text actual encara no dona "garanties jurídiques" adequades.
FRUSTRACIÓ I URGÈNCIA
En nom d'Alemanya i com a president de torn de la UE, el secretari d'estat a Europa, Michael Roth, ha defensat que l'estat de dret "no és una ideologia" i ha criticat que comparar la UE amb règims autoritaris és "inacceptable". També ha demanat a Budapest i Varsòvia que reflexionin perquè amb el veto també neguen molts ajuts als seus ciutadans i empreses.
El ministre d'Itàlia, Vincenzo Amendola, ha mostrat la seva "profunda frustració" perquè el bloqueig ha arribat en un moment "extremadament greu" a causa de la segona onada de la pandèmia. De la mateixa manera, ha carregat contra la "contradicció" que suposa "tenir por" a la condicionalitat si tots els estats membres diuen que compleixen amb els valors i principis democràtics.
En nom d'Espanya, hi ha intervingut l'ambaixador permanent a la UE, Pablo García-Berdoy, que s'ha sumat a les paraules del seu col·lega italià i ha incidit en la "urgència i necessitat" de ratificar el paquet pressupostari.
El representant francès s'ha expressat amb un missatge idèntic i ha qualificat d'"essencial" que s'avanci perquè el pressupost i el fons de recuperació es ratifiquin "ràpid" perquè en cas contrari "la crisi sanitària empitjorarà" i originarà una "crisi econòmica i política".
A més d'Alemanya, Itàlia, Espanya i França, també s'hi han oposat els representants d'Àustria, Dinamarca, Eslovàquia, Romania, Portugal, Suècia, Finlàndia, Irlanda, Croàcia i Eslovènia.
També hi ha participat comissari de Pressupostos, Johannes Hahn, que ha advertit que l'acord que els caps d'estat i de govern van segellar a l'estiu va crear grans expectatives, per la qual cosa "fracassar" ara tindria un impacte "devastador" sobre els ciutadans, l'economia i els mercats financers i conseqüències polítiques "inimaginables" en els estats membres.
