MADRID, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
L'organització no governamental Human Rights Watch (HRW) ha afirmat aquest dimarts que un total de 288 localitats van ser total o parcialment destruïdes a causa dels incendis a l'Estat de Rakhine (oest) durant les operacions militars a zones de majoria rohingya, iniciades el 25 d'agost.
L'ONG ha indicat que les flames van consumir desenes de milers d'estructures, principalment habitatges de membres de la comunitat rohingya, amb alguns incendis tenint lloc després que l'Exèrcit birmà anunciés la fi de les operacions.
HRW ha assenyalat que les imatges per satèl·lit amb les quals compta mostren moltes zones en les quals les localitats rohingyes incendiades es troben molt a prop de localitats de majoria de la comunitat rakhine que segueixen intactes, la qual cosa apuntaria al fet que van ser atacs deliberats.
"Aquestes últimes imatges per satèl·lit mostres per què més de mig milió de rohingyes van fugir a Bangladesh en només quatre setmanes", ha dit el sotsdirector de HRW per a Àsia, Phil Robertson.
"L'Exèrcit de Birmània va destruir centenars de localitats rohinyes mentre cometia assassinats, violacions i més crims contra la Humanitat que van forçar els rohingyes a fugir per les seves vides", ha afegit.
HRW ha indicat que ha analitzat un total de 866 localitats de l'Estat de Rakhine, i ha assenyalat que les més afectades es troben a Maungdaw, on es concentra prop del 90 per cent dels poblats destruïts entre el 25 d'agost i el 25 de setembre.
Així, ha manifestat que aproximadament el 62 per cent de tots els poblats del municipi van ser total o parcialment destruïts, sent els més afectats els situaats al sud.
L'organització ha dit que, si bé el Govern ha acusat els insurgents rohingyes d'estar darrere dels incendis, no n'ha presentat proves, i ha afegit que les seves entrevistes amb més de cent refugiats no apunten en aquest sentit.
"Les impactants imatges de destrucció a Birmània i el creixement dels campaments de refugiats a Bangladesh són dues cares de la mateixa moneda de misèria humanitària causada als rohingyes", ha recalcat Robertson.
"Els governs interessats han de pressionar urgentment perquè es posi fi als abusos contra els rohingyes i es garanteixi que l'ajuda humanitària arriba a tots els qui la necessiten", ha reblat.
L'organització ha reclamat a les Nacions Unides que pressioni Birmània perquè garanteixi l'accés d'una comissió d'investigació, així com l'aplicació d'un embargament d'armes al país i la congelació de fons als comandants responsables d'abusos.
La crisi a Rakhine va esclatar a l'agost, després que una sèrie d'atacs per part de milicians rohingyes contra llocs de seguretat birmans desencadenessin una operació militar a gran escala que ha deixat almenys 400 morts. Aquesta operació ha estat denunciada per l'ONU com a "neteja ètnica".
Els rohingyes són una minoria ètnica de fe musulmana que es concentra a Rakhine. Són més d'un milió de persones, però el Govern birmà no els reconeix com a ciutadans perquè considera que són descendents d'immigrants il·legals procedents de Bangladesh.
