Les ONG denuncien obstacles al rescat de migrants al Mediterrani
MADRID, 16 set. (EUROPA PRESS) -
El Govern de la primera ministra d'Itàlia, la ultradretana Giorgia Meloni, ha emprès, amb el record encara present de la crisi de refugiats que va viure Europa el 2015, una política de línia dura per frenar l'arribada de migrants a les costes italianes, limitant la tasca de les ONG al Mediterrani enmig del col·lapse dels centres d'acollida.
El decret 'Cutro', aprovat al maig pel Parlament italià, obliga les embarcacions a acudir a un port assignat per les autoritats després de fer un rescat, obviant les necessitats més immediates dels migrants, que han patit en el seu camí cap a Europa tota mena d'abusos i penúries.
El director de programes de Metges sense Fronteres d'Itàlia (MSF), Marco Bertotto, ha assegurat en unes declaracions a Europa Press que aquest marc migratori de les autoritats italianes, que ha qualificat de "vergonyós" i "il·legal", vol "obstaculitzar" i imposar un "boicot" a la tasca humanitària en aigües del Mediterrani.
En cas de no acudir al port assignat, les ONG s'enfronten a quantioses multes i a una detenció administrativa de fins a 20 dies. MSF va presentar al març un recurs a la cort de la ciutat italiana d'Ancona contra la detenció del seu vaixell de rescat 'Geo Barentz', que va ser intervingut al febrer, si bé no va tenir èxit.
Bertotto explica que les apel·lacions davant els bloquejos són "inútils". Els vaixells es veuen obligats així a quedar-se atracats i no poden anar a les zones d'operació si reben trucades d'emergència davant un estricte control de seguretat de les autoritats portuàries.
Igual que MSF, SOS Mediterranée qüestiona la detenció de deu dies imposada el passat 11 de juliol contra l''Ocean Viking' a la ciutat italiana de Civitavecchia, ja que en una de les últimes inspeccions les autoritats van confirmar que el vaixell complia amb el Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana al Mar.
"La confirmació que el vaixell va complir totes les normes des del principi significa que pot ser que no hi hagués cap motiu objectiu per a la detenció de deu dies a la qual va ser sotmès l''Ocean Viking'", assenyala la coordinadora de comunicació de l'ONG, Lucille Guenier, a Europa Press.
SOS Mediterranée denuncia que estan sotmesos a "un nivell extraordinari d'escrutini" i que han enfrontat "interpretacions qüestionables" dels estàndards i normes existents, igual que altres ONG que treballen al Mediterrani.
TUNÍSIA I LÍBIA, CLAUS PER ENTENDRE LA CRISI
Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), més de 159.000 migrants procedents de països com Guinea, la Costa d'Ivori, Egipte o Tunísia han arribat a Europa a través del mar el 2023 i més de 2.700 han mort en l'intent.
En un moment en el qual l'augment de migrants procedents de Tunísia ha posat en escac la capacitat de la Unió Europea (UE) per fer front al flux migratori, els 27 han signat un acord amb el Govern de Kaïs Saïed per cooperar en matèria migratòria a canvi d'ajuda per pal·liar la crisi econòmica al país africà.
L'acord, que contempla 255 milions d'euros el 2023 per frenar la migració irregular, inclou mesures per a l'enfortiment dels controls fronterers i l'enduriment de la lluita contra el tràfic de persones, a banda d'iniciatives per atreure la inversió cap a Tunísia.
El polèmic pacte ha obligat el comissari europeu de Veïnatge i Ampliació, Olivér Várhelyi, a defensar aquesta setmana davant el Parlament Europeu la decisió presa per la UE, especialment arran de les acusacions contra el Govern tunisià per la seva campanya de violència xenòfoba contra subsaharians i per l'abandonament de desenes de migrants a zones remotes del desert a la frontera.
De fet, la defensora del Poble de la UE ha preguntat a la Comissió Europea si va avaluar l'impacte sobre els Drets Humans abans de signar el pacte i ha interpel·lat Brussel·les sobre si té mecanismes en marxa per cancel·lar-lo per aquests motius, donat el cas.
El bloc comunitari ha continuat així amb el camí que ja va iniciar el 2017, quan va signar un memoràndum d'enteniment amb Líbia, que fins fa uns anys era el principal port de sortida per davant de Tunísia, país que en els últims mesos ha desbancat el seu veí en el nombre de sortides irregulars cap al Mediterrani.
Aquest memoràndum va deixar en mans de la Guàrdia Costera de Líbia el control de les operacions de salvament marítim. A causa d'això, molts migrants acaben sent retornats de manera il·legal a centres de detenció a Líbia, on pateixen tot tipus d'abusos, des d'arrests i tortura fins a violència sexual.
En aquest sentit, MSF assegura que existeix un enfocament securitari sobre la migració en lloc d'un d'humanitari i apunten a la guerra d'Ucraïna com a exemple que és possible posar en funcionament un mecanisme que garanteixi "certs drets i obligacions" en virtut dels Drets Humans.
"Salvar vides és una obligació i això no es pot sotmetre a discussió", apunta Bertotto, afegint que l'actitud de la UE és "egoista" per mirar només els números --mentre que tan sols rep un petit percentatge de tota la migració mundial-- i que hi ha un component racial en les seves polítiques.
Segons dades d'MSF, des de principis del 2023, més de 3.100 persones han estat rescatades pel personal del vaixell de salvament marítim 'Geo Barentz', un dels que opera l'ONG, la qual cosa eleva el total de migrants rescatats a prop de 8.900 des del 2021.
TENSIONS COMUNITÀRIES I INTERNES
També aquesta setmana, el Govern alemany ha suspès un mecanisme voluntari d'acollida de refugiats des d'Itàlia. Berlín argumenta que Roma incompleix l'obligació del Conveni de Dublín en no acceptar la repatriació de migrants des de territori alemany.
Mentrestant, continuen en marxa les negociacions a nivell del Consell de la UE per a un nou Pacte de Migració i Asil amb l'objectiu de substituir el reglament de Dublín, adoptat per primera vegada en els anys 90 i reformat en dues ocasions.
La qüestió migratòria ha suscitat discrepàncies no només a nivell comunitari, sinó també en la coalició de dretes italiana. Meloni ha decidit impulsar les activitats del comitè interministerial de Seguretat, apartant així el líder de la Lliga i ministre d'Infraestructura, Matteo Salvini, la cartera del qual no forma part del mecanisme.
La decisió no ha estat ben rebuda per Salvini --artífex de la línia dura contra la migració il·legal--, que veu en aquesta mesura una pèrdua d'influència i una excessiva centralització del poder en mans del sotssecretari d'Estat, Alfredo Mantovano.
EL DECRET PIANTEDOSI
Després del decret 'Cutro', el ministre d'Interior italià, Matteo Piantedosi, està impulsant una llei que pretén incrementar la presència de cossos policials i reforçar el sistema de repatriacions, amb especial èmfasi en migrants que tinguin antecedents penals.
Una de les disposicions del decret modificarà l'anomenada 'llei Zampa', que regula l'acollida de menors estrangers no acompanyats. Amb aquesta estratègia, les autoritats volen endurir els procediments per determinar l'edat dels migrants i alleujar la càrrega de les administracions locals.
Malgrat que aquest projecte de llei no ha estat aprovat, el Govern italià va distribuir una circular a principis d'agost en la qual exigeix a les prefectures el cessament immediat de les mesures d'acollida per a aquells titulars d'acollida internacional.
Les autoritats argumenten que cal, davant el col·lapse del sistema, donar cabuda als sol·licitants d'asil que han arribat més recentment. Això ha produït una saturació en les instal·lacions d'acollida, deixant aquests dies imatges de milers de migrants esperant als centres de l'illa de Lampedusa.
