Adverteix a les capitals que és "urgent" acordar el marc financer 2021-2027
BRUSSEL·LES, 14 febr. (EUROPA PRESS) -
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha assegurat aquest dimecres que serà necessari retallar els fons de la Política Agrària Comuna (PAC) i dels fons de cohesió al proper pressupost de la Unió Europea, que abastarà el període entre 2021 i 2027, amb l'objectiu de poder finançar altres prioritats del bloc, com la defensa del control de fronteres, la transformació digital o la investigació.
"Soc amic de la política de cohesió (...) Estic a favor d'una política de cohesió ben organitzada. Però hem de tenir en compte el valor afegit del que es pot fer amb la política de cohesió. Crec que que hem de fer retallades en el camp de la PAC i en el camp de la Política de Cohesió si volem complir amb les noves prioritats, però no estic a favor de retallades brutals", ha expressat Juncker en una roda de premsa.
Espanya és dels Estats membres que més es beneficia d'aquestes dues polítiques. En concret, el pressupost per al període 2014-2020 va assignar a Espanya 37.400 milions d'euros dels fons estructurals i d'inversió, mentre que els agricultors i ramaders espanyols rebran 45.000 milions d'euros durant el mateix període de temps.
Pel que fa a la PAC, Brussel·les planteja al seu informe tres escenaris que van des de mantenir el pressupost actual per a set anys, de 400.000 milions d'euros, a retallades del 15% i del 30%. L'últim, adverteix la Comissió Europea, podria provocar una reducció mitjana dels ingressos dels agricultors i ramaders del 10% en alguns països.
En relació als fons de cohesió, el document desgrana tres escenaris similars, el primer dels quals aposta per mantenir els criteris actuals i seguir concedint aquestes ajudes a tots els Estats membres i totes les seves regions. No obstant això, el segon escenari retallaria en 95.000 milions el pressupost d'aquests fons i a Espanya només es concedirien aquests fons a Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia.
El pitjor dels escenaris per a Espanya seria el tercer dels plantejats per a la política de cohesió, en el qual aquests fons es limitarien a les regions dels socis europeus menys desenvolupats i per tant no es concedirien a cap comunitat autònoma espanyola.
NO REPETIR "ERRORS DEL PASSAT"
L'Executiu comunitari ha presentat aquest dimecres un nou document de reflexió sobre el proper Marco Financer Plurianual, que serà el primer sense el Regne Unit, de cara a la cimera de caps d'Estat i de Govern que tindrà lloc a Brussel·les divendres que ve, 23 de febrer, en la qual els líders europeus abordaran aquest assumpte.
El cap de l'Executiu comunitari ha aprofitat la roda de premsa per recordar que existeix "urgència" sobre la necessitat d'acordar el proper marc pressupostari de la UE. "És necessari decidir ràpidament", ha dit, per després explicar que la raó resideix en la importància de "no repetir errors del passat".
El comissari de Pressupostos i Recursos Humans, Günther Oettinger, ha recollit el testimoni del luxemburguès i ha demanat en la mateixa compareixença de premsa tant als Estats membres com al Parlament Europeu que les negociacions del proper pressupost comunitari siguin "una prioritat real" durant els propers mesos.
La "quadratura del cercle", en paraules de l'alemany, pel que fa al marc financer a partir de 2020, és que la UE sigui capaç de finançar les noves prioritats dels propers anys en un pressupost que ja no comptarà amb l'aportació de Londres, que estima entre 12.000 i 14.000 milions.
NOVES PRIORITATS
Dins d'aquestes noves prioritats a les quals la Comissió Europea vol dedicar més fons hi ha el control de les fronteres exteriors. L'increment de les despeses en aquest capítol oscil·laria entre 8.000 milions d'euros i 150.000 milions, en funció de si s'opta per explotar al màxim la configuració actual del cos europeu de fronteres o si es decidís establir un sistema complet de gestió de fronteres. L'escenari intermedi, que planteja millorar el model actual, suposaria augmentar els fons per a aquesta partida en 25.000 milions d'euros.
Erasmus+ és un altre dels programes que l'Executiu comunitari vol impulsar en el proper marc pressupostari. En particular, calcula que duplicar el nombre de joves que participen en aquest programa d'intercanvi requeriria una inversió addicional de 30.000 milions d'euros, mentre que si es beneficiessin un de cada tres joves europeus aquesta inversió creixeria en 90.000 milions d'euros.
Així mateix, Brussel·les apunta que mantenir el nivell actual d'inversió en transformació digital posaria en risc la competitivitat del bloc comunitari en sectors industrials i de serveis clau. Per això, aposta per elevar la inversió en aquest camp fins als 70.000 milions d'euros entre 2021 i 2027.
Una cosa similar ocorreria amb el programa Horitzó 2020 d'investigació i innovació de la UE. En aquest cas, la Comissió Europea contempla l'opció d'augmentar-ne el finançament un 50% (fins als 120.000 milions) o fins i tot duplicar-la (fins als 160.000 milions)
Finalment, el document també planteja la creació de noves fonts d'ingressos per al pressupost comunitari, que serien una part dels ingressos del sistema de comerç d'emissions (entre 7.000 milions i 105.000 milions en els set anys), una reforma al sistema d'IVA (entre 105.000 i 140.000 milions), la reforma per crear una base imposable comuna en l'impost de societats (entre 21.000 i 140.000 milions) i la distribució d'un percentatge dels beneficis del BCE (entre 10.500 i 56.000 milions).
