Brussel·les presenta estratègia que obre la porta a l'entrada de Montenegro i Sèrbia el 2025 i a avanços amb Kosovo "una vegada que les circumstàncies ho permetin"
BRUSSEL·LES, 6 febr. (EUROPA PRESS) -
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha avisat que no entraran nous països dels Balcans occidentals a la Unió Europea sinó resolen abans les disputes territorials i ha deixat clar que la data per a les possibles adhesions de Sèrbia i Montenegro el 2025 que contempla la nova estratègia comunitària pels Balcans presentada aquest dimarts és merament "indicativa" i no entraran si no compleixen les condicions.
"No pot haver-hi noves ampliacions als països dels Balcans occidentals sense que les disputes frontereres s'hagin resolt abans. Aquest joc de dir que aquest problema es resoldrà després de l'adhesió no pot ocórrer ja. Aquests problemes han de resoldre's abans que hi hagi una nova adhesió o no hi haurà més", ha avisat durant un debat sobre el futur d'Europa davant el ple de l'Eurocambra a Estrasburg, en el qual ha demanat "responsabilitat" a Eslovènia i Croàcia, que ja són membres de ple dret de la UE, per resoldre la seva disputa fronterera.
"Ens agradaria veure l'ampliació als Balcans occidentals. No és que vull que hi entrin sense complir les condicions. No han complert les condicions encara i alguns estan lluny de complir les condicions", ha recalcat. "Però hem d'estendre la mà als nostres socis dels Balcans occidentals i ajudar-los a perseguir aquest camí difícil, que Sèrbia i Montenegro poden fer", ha reblat, deixant clar que la perspectiva d'entrada al bloc "per 2025" de Sèrbia i de Montenegro, els dos que "més progressos" han fet fins avui, és "una data indicativa".
L'Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Federica Mogherini, i el comissari d'Ampliació, Johannes Hahn, han presentat hores després els detalls de l'estratègia de la UE per a 'un procés d'ampliació creïble pels Balcans occidentals i una implicació reforçada de la UE" en roda de premsa a Estrasburg.
"Aquesta estratègia dona una perspectiva concreta, inequívoca i compartida per a la integració a la Unió Europea per a cadascun dels nostres sis socis", ha resumit la cap de la diplomàcia europea, que ha deixat clar que "òbviament" es tracta d'un procés "basat en els mèrits propis" i cada país avançarà al seu ritme. "La necessitat de reformes és clara", ha reblat.
Mogherini ha defensat que el 2025 és "una perspectiva realista per completar el procés de negociació pels quals actualment estan negociant" amb la UE l'adhesió, és a dir Sèrbia i Montenegro.
"Però també per a uns altres que podrien començar a negociar en el futur proper. Personalment espero que uns altres comencin negociacions en els propers mesos", ha puntualitzat. "No hi ha garanties", ha agregat Hahn, que ha insistit que es tracta del "millor escenari" i que les condicions que han de complir no es relaxaran "de cap manera".
NORMALITZACIÓ COMPLETA ENTRE SÈRBIA I KOSOVO
La cap de la diplomàcia europea ha donat per fet que Sèrbia haurà de reconèixer a Kosovo, país al qual Espanya tampoc reconeix i exclou del procés d'ampliació als Balcans per poder-hi entrar. Tampoc li reconeixen la seva independència Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia.
"Sí, per descomptat. El diàleg entre Sèrbia i Kosovo és absolutament essencial, primer per a Sèrbia, però també per a Kosovo (...) És important per a les seves respectives perspectives en termes de la UE. Ells ho saben", ha assegurat Mogherini, en ser preguntada per si Belgrad haurà de reconèixer a Kosovo específicament per poder entrar.
Mogherini ha confiat que Kosovo i Sèrbia concloguin "reeixidament" la "nova fase per a la normalització de les seves relacions" que van començar a negociar al juliol "per al final" del mandat de la Comissió actual, que conclou el novembre de 2019.
"La perspectiva que tots els Balcans entrin a la UE està en l'interès de tots els Estats membre de la UE", ha avisat Mogherini, que ha insistit que la seva adhesió és la "única manera" de garantir l'estabilitat d'una regió "en guerra" fa 20 anys i evitar hi que augmenti la radicalització, el crim organitzat i els fluxos migratoris.
"Kosovo té una oportunitat per fer un avanç sostingut a través de l'aplicació de l'Acord d'Associació i Estabilització i per avançar en el seu camí europeu una vegada les circumstàncies objectives ho permetin", assegura Brussel·les en el text de l'estratègia.
També deixa clar que "un acord de normalització complet, jurídicament vinculant, és urgent i crucial perquè Sèrbia i Kosovo puguin avançar en el seu respectiu camí europeu" i que "s'han de crear acords especials i compromisos irrevocables per garantir que nous Estats membre no estiguin en posició de bloquejar l'adhesió d'altres candidats als Balcans".
EXPORTAR ESTABILITAT O IMPORTAR INESTABILITAT
"Un dels missatges clars d'aquesta estratègia és que la UE, els seus Estats membre, mai acceptaran un nou Estat membre que no hagi resolt les seves qüestions bilaterals pendents, els seus conflictes", ha subratllat Hahn, que ha defensat el procés d'ampliació. "Exportem estabilitat o importem inestabilitat", ha avisat.
En el text, Brussel·les deixa clar que "la UE no acceptarà importar aquestes disputes i la inestabilitat que poden comportar" i per tant "solucions definitives i vinculants han de trobar-se i aplicar-se abans que un país hi entri". "La política d'ampliació de la UE ha de continuar exportant estabilitat. Per tant la UE no pot i no importarà disputes bilaterals", rasa en el text.
La Comissió reconeix en la seva estratègia que l'Antiga República Iugoslava de Macedònia i Albània, que tenen l'estatus de país candidat a l'adhesió des de desembre de 2005 i juny de 2014, respectivament, han fet "un progrés significatiu en el seu camí europeu" i està "llesta per preparar recomanacions per obrir negociacions d'adhesió" si compleixen les condicions per a això. "Si ho fan bé, podria ocórrer al juny", segons fonts comunitàries.
També es compromet a preparar la seva opinió sobre la petició d'adhesió de Bòsnia i Hercegovina quan rebi les respostes completes al qüestionari que li ha remès per avaluar-ne la candidatura. El procés d'adhesió segueix en mans dels Estats membre, que han de decidir per unanimitat tant la concessió de l'estatus de país candidat com l'entrada de nous membres.
ESTAT DE DRET I CONDICIONALITAT REFORÇADA
Hahn ha explicat que reorientaran 500 milions d'euros del pressupost europeu per finançar sis iniciatives encaminades a reforçar l'Estat de Dret en els socis; la cooperació en seguretat i immigració; el seu desenvolupament socioeconòmic, infraestructures de transports i energia per connectar-los a Europa; promoure els serveis digitals, inclòs una reducció dels costos del roaming i el desplegament de la banda ampla i una altra per donar suport a la reconciliació i relacions de bon veïnatge.
"La condicionalitat vinculada a la nostra assistència bilateral serà reforçada", avisa Brussel·les al text, en el qual deixa clar que "la meta clau" per avaluar als països seran les reformes en matèria de l'Estat de Dret, els drets fonamentals i el bon govern. "L'Estat de Dret ha de reforçar-se significativament", assegura en el text, en el qual denuncia "els vincles amb el crim organitzat i la corrupció en tots els nivells del Govern i l'Administració" que es dona als països de la regió.
