OSLO, 20 Abr. (Reuters/EP) -
La Justícia noruega ha dictaminat parcialment a favor d'Anders Behring Breivik, responsable de la pitjor massacre al país nòrdic des del final de la Segona Guerra Mundial, i ha confirmat que les autoritats han violat els seus drets.
Breivik, que el 2011 va matar 77 persones a Oslo i a l'illa d'Utoya, va denunciar l'Estat perquè considera que estava violant el Conveni Europeu de Drets Humans per mantenir-lo aïllat d'altres presos. El condemnat va dir ser víctima d'un tracte "inhumà".
La sentència considera que s'ha incomplert l'article 3 de l'esmentat Conveni, segons el qual "ningú no podrà ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants".
"La prohibició d'un tracte inhumà i degradant representa un valor fonamental en una societat democràtica. Això s'aplica sense distinció, també en el tracte de terroristes i assassins", ha explicat la jutge Helen Andenaes Sekulic.
En aquest sentit, ha ressaltat el fet que està "completament aïllat del món i amb molt poc contacte humà", ja que passa a la seva cel·la entre 22 i 23 hores al dia. Tot això, ha afegit, "tot i que Breivik s'ha comportat d'una forma exemplar durant el seu temps a la presó".
La decisió coneguda aquest dimecres determina que l'Estat no ha violat en cap moment el dret de Breivik a la privacitat i a la vida familiar, un altre dels arguments esgrimits pel condemnat. Tot i això, sí que apunta que el vidre que separa totes les seves visites --en la seva àmplia majoria de professionals-- és "una mesura de seguretat completament exagerada".
L'advocat de Breivik, Oeystein Storrvik, ha demanat a les autoritats que revisin de manera immediata la reclusió del seu client i li permetin "tenir contacte amb altres persones". En representació de la part contrària, Marius Emberland, ha reconegut la seva "sorpresa" pel veredicte, que també obliga l'Estat a assumir 331.000 corones en costes legals (35.800 euros).
POLÈMIC CAS
El cas ha generat tanta expectació com controvèrsia a Noruega, tant per la mera presentació de la denúncia contra l'Estat com per alguns dels arguments esgrimits per Breivik durant les vistes judicials.
El març, Breivik va arribar a dir que el cafè fred i el menjar precuinat són una tortura pitjor que el "waterboarding" --un mètode d'asfíxia simulada--.
