De la Mata diu que no es va afectar la lliure competència entre clubs tot i que el contracte pot impugnar-se en via civil
MADRID, 8 jul. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha acordat aquest divendres el sobreseïment provisional la causa oberta al davanter Neymar da Silva i al seu pare per la comissió de delictes de corrupció en els negocis i estafa impròpia en el seu fitxatge per part del FC Barcelona. Es pot recórrer contra la decisió davant de la Sala penal d'aquest òrgan.
La decisió s'adopta per entendre que les conductes no poden ser perseguides penalment, malgrat que el passat 7 de juny el fiscal Josep Perals va instar, després de la finalització de la instrucció pel jutge, seure al banc dels acusats a tots dos. Assenyala que el contracte pot ser perseguit per la via civil.
La causa se seguia per querella presentada per l'empresa de representació de futbolistes DIS-Esportes e Organizaçao de Eventos, que posseïa el 40% dels drets federatius del jugador, i segons la Fiscalia va deixar de cobrar 3,2 milions d'euros que li haurien correspost.
En una resolució de 45 pàgines, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 detalla totes les gestions fetes per al fitxatge i posterior traspàs del jugador al club català i delimita l'objecte d'aquesta investigació destacant que com a instructor penal no ha d'analitzar transcendència jurídica en la interpretació el contracte subscrit entre Dis i els Neymar --que podria depurar-se en la jurisdicció civil-- ni tampoc si s'han incomplert les regles internes de FIFA.
NO VA AFECTAR LA LLIURE COMPETÈNCIA
Del que tractava aquesta investigació, segons raona De la Mata a la seva sentència, era determinar si s'havia comès un delicte de corrupció entre particulars i una estafa simulada en la tramitació del contracte, un extrem que rebutja.
Explica el jutge que el fitxatge de Neymar no va afectar la lliure competència entre clubs, que era el que mantenien tant Neymar i el seu pare com el fiscal, i que en aquest sentit ha quedat acreditat que, de fet, "el mercat seguia obert que el FC Barcelona es va veure obligat a posar a la taula gairebé 20 milions complementaris als inicialment pactats davant del risc cert que el jugador no volgués acceptar el traspàs i decidís marxar a un altre club".
De la Mata ha constatat durant la instrucció de la causa que aquests contractes complementaris tenen "existència real i contingut econòmic propi", per la qual cosa no van ser simulats i fraudulents.
A partir d'aquest punt, assenyala que determinar si partits amistosos i drets de preferència van formar part i en quina mesura del preu de transferència del jugador, si la mesura de participació proporcional ha de ser quantificada econòmicament i si és procedent integrar la quantitat resultant --i en quina mesura--, en la suma total de transferència dels drets federatius "és una qüestió que excedeix de l'àmbit d'aquest procés i que ha de ser dilucidat (*) davant d'altres jurisdiccions".
RETRETS FORA DEL PENAL
Tot i això, i malgrat descartar la responsabilitat penal pel fitxatge, el jutge de l'Audiència Nacional sí que qüestiona algunes actuacions dels investigats des d'altres àmbits diferents del penal.
Assenyala que "sembla obvi que tant el Futbol Club Barcelona, Neymar i el seu pare, així com la seva societat N&N "van incomplir clarament les obligacions estatutàriament imposades pels Estatuts FIFA de contractació de jugadors: no van respectar el contracte que Neymar JR tenia signat amb SFC; no van comunicar per escrit al SFC la intenció d'obrir (*i* tancar) negociacions; no van sol·licitar autorització per tal fi; van negociar dins del període de validesa del contracte i fora del marc permès dels últims 6 meses; i van arribar a fer (el FCB) i rebre (N&N) pagaments multimilionaris només vuit dies abans d'un partit transcendental per a la història esportiva" del club blaugrana.
Ara bé, el jutge ressalta que aquestes conductes poden tenir repercussió esportiva, ètica i disciplinària, però no encaixen en un procediment penal i per tant acorda l'arxivament provisional de les actuacions i també de la peça que afectava l'expresident del Santos, Álvaro de Oliveira Ribeiro.
La decisió del jutge difereix de les consideracions de la Fiscalia, que al seu escrit del passat 7 de juny també va sol·licitar que es continués el procediment contra el Futbol Club Barcelona i el Santos com a persones jurídiques i contra els seus expresidents Sandro Rosell i Odilio Rodrigues. A més, va sol·licitar la declaració com a partícips a títol lucratiu la mare de Neymar, Nadine Gonçalves, i l'empresa familiar N&N Consultoria Esportiva. Sol·licita que s'arxivin les actuacions respecte a l'actual president del Barça, Josep Bartomeu.
ABONAMENT DE 83 EUROS SEGONS EL FISCAL
El fiscal xifrava els diners 'reals' abonats pel fitxatge en 83 milions d'euros i precisava que com a conseqüència de la dinàmica desplegada en la contractació, l'empresa DIS va deixar de percebre 10 milions d'euros, per la qual cosa ha de ser indemnitzada amb 3,2 milions.
El fiscal sí que veia delicte en estimar que, l'any 2011, el club blaugrana es va comprometre a abonar a Neymar 40 milions d'euros perquè jugués a l'equip a partir del 2014. Van acordar, a més, abonar-li 10 milions com a avançament i li garantien un sou mínim en 5 anys de 36,1 milions d'euros.
En un segon moment, el 2013, es va avançar el compromís un any i es van abonar al jugador els restants 30 milions dels 40 acordats. Davant de les perspectives que Neymar no assumís el compromís pactat anys abans, se li va oferir un sou més alt, de 45,9 milions.
Segons la Fiscalia Rosell es va encarregar de liderar les negociacions i "per aconseguir el fitxatge" va decidir abonar quantitats superiors tant a Neymar com al seu pare. Es va concertar amb el Santos perquè rebés directament part del preu evitant abonar a DIS el que li corresponia.
El fiscal agregava que el Barça va decidir mantenir l'aparença que el cost havia estat d'aquests 40 milions més 17,1 que havien de sumar-se pels drets federatius del Santos, amb qui Neymar estava compromès fins al 2014. Ho va fer "a causa d'un pla estratègic de control de despeses per reduir el deute" i que la Junta Directiva ja havia fixat un límit per a fitxatges.
