MADRID, 22 de juliol (EUROPA PRESS)
Radovan Karadzic, l'home més buscat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPI) per la seva suposada implicació en el setge de Sarajevo i en la matança de Srebrenica, va néixer el juny de 1945 a Petnjica, al centre-oest de Montenegro. El seu pare era membre del grup armat monàrquic i nacionalista serbi dels cetniks i va ser empresonat quan Radovan encara era un nen. Als quinze anys, Radovan Karadzic va passar a residir a Sarajevo, capital de l'exrepública iugoslava de Bòsnia, on es va llicenciar en Psiquiatria.
El juliol de 1990 va començar la seva activitat política amb la fundació del Partit Democràtic de Sèrbia (SDS) de Bòsnia i Hercegovina amb l'objectiu d'atreure tots els serbis de la moribunda Iugoslàvia a fi de constituir la Gran Sèrbia.
El mes de març del 1991 va defensar la creació a Bòsnia d'una confederació de tres Estats per a cadascuna de les seves comunitats dominants, la sèrbia, la croata i la bosnianomusulmana, i l'octubre d'aquell mateix any va impulsar la formació a Bòsnia d'unes Províncies Autònomes de Sèrbia (SAO) representades en una assemblea pròpia. Un mes més tard, els serbobosnians van votar en referèndum per amplíssima majoria a favor de la seva integració en un Estat comú que abracés Sèrbia i Montenegro.
El gener de 1992, Karadzic va ser elegit president de l'anomenada Republika Srpska (RS), entitat sèrbia de Bòsnia, la independència de la qual va proclamar unilateralment amb el nom de República del Poble Serbi de Bòsnia i Hercegovina.
El febrer i març d'aquell mateix any es va celebrar el referèndum d'autodeterminació a Bòsnia i Hercegovina, que va ser boicotejat pels serbis i en els qual les altres dues comunitats, bosnianomusulmanes i croates (que representaven més del 60% de l'electorat), van votar per amplíssima majoria a favor de la independència. El 6 d'abril de 1992, el nou estat va ser reconegut per l'ONU.
La vella Iugoslàvia havia quedat ferida de mort i per a Bòsnia havia començat la tragèdia. El maig d'aquell any, Karadzic va constituir el seu propi Estat amb capital a Pale i va assumir una presidència que li conferia el comandament absolut de l'exèrcit.
LA GUERRA.
El conflicte armat va començar aquell mateix 6 d'abril i va durar fins al 14 de desembre del 1995. En els inicis de la guerra, els serbis van arribar a ocupar per la força el 70% del territori de Bòsnia, en què van portar a terme una dura campanya de neteja ètnica. L'entrada de l'OTAN el 1995 va internacionalitzar el conflicte i va permetre avenços a l'aliança croatomusulmana que van acabar amb l'armistici i la signatura el novembre d'aquell any dels Acords de Dayton, en els quals es va dissenyar el mapa definitiu, fins avui, de Bòsnia i Hercegovina.
El preu de la guerra va ser de prop de 100.000 morts, segons les estimacions més moderades, i de prop de dos milions de refugiats i desplaçats. El 65% de les víctimes totals eren musulmans (un percentatge que puja al 83% de les víctimes exclusivament civils) i el 25% serbis.
